F.J. Argente / Elx.
A la ciutat d’Elx es viu entre el 7 i el 15 d’agost la setmana gran de les seues festes majors. Dins un programa atapeït d’actes interessants –entrades de moros i cristians, Nit de l’Albà, Nit de la Roà i tants altres – destaca la Festa en majúscules, el Misteri d’Elx. Potser siga un bon moment per a recordar deu dades bàsiques que cal conèixer sobre aquest monument del poble valencià declarat des de fa anys Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
1.- LA FESTA D’ELX
La Festa d’Elx és la celebració que aquesta ciutat dedica anualment a la seua patrona, la Mare de Déu de l’Assumpció, durant el mes d’agost. La festa té com a centre la representació del drama sacre del Misteri a l’interior de la Basílica de Santa Maria.
2.- EL MISTERI
El Misteri d’Elx és una peça única de teatre assumpcionista on es representa la dormició o mort de la Verge Maria i la seua assumpció als cels. Aquesta obra sacra és d’origen medieval. És l’única representació teatral que continua fent-se dins un temple cristià.
El Concili de Trento, celebrat al segle XVI, va prohibir les representacions dramàtiques a l’interior de les esglésies. Representacions semblants a la d’Elx es celebraven també a les seus de Barcelona i València, on complint el mandat del concili van desaparèixer. El bisbat d’Oriola va tractar d’aplicar la norma conciliar i volgué suprimir la representació del misteri. A aquest intent es va oposar l’ajuntament de la ciutat defensor de la festa en aquells anys. El plet entre municipi i bisbat es va dur fins a la Reial Audiència de València i es solucionà mitjançant la intervenció del papa Urbà VIII que atorgà una butlla al 1632 permetent la representació a Elx.
El que pot semblar més extraordinari del Misteri és la seua pervivència, ja que s’ha representat ininterrompudament fins als nostres dies durant cinc segles, exceptuant casos d’aquells anomenats de força major, com guerres o epidèmies que han assolat la ciutat.
3.- ORIGEN
És incert. Tot apunta que la data de la segona meitat del segle XVI, coincidint amb l’auge d’aquest tipus de teatre a altres llocs d’Europa. A partir del segle XVI l’obra apareix a la documentació històrica. En 1530 es constata documentalment l’existència de la Confraria de la Mare de Déu de l’Assumpció encarregada d’organitzar el Misteri.
4.- LA CONSUETA
S’anomena així al llibre que conté la música, les estrofes a cantar i les indicacions escèniques de la representació. L’origen d’aquest llibre no està constatat. Però la llegenda ens diu que va aparèixer al 1370, dins una arca que també contenia la imatge de la Verge. L’arca va ser trobada a la platja de Tamarit d’Elx per Francesc Cantó que la va portar al poble. La ciutat d’Elx rememora aquest fet cada final de desembre en les anomenades festes de la Vinguda de la Verge.
5.- ELS INTÈRPRETS
Els encarregats de representar el Misteri són un grup de cantors i músics instrumentistes que s’agrupen a la Capella del Misteri. La interpretació està a càrrec dels cantors de la Capella formada per 60 adults i els 30 xiquets de l’escolania.
Sols intervenen homes, incloent els papers femenins. Es segueix així la més autèntica tradició del teatre medieval on no participaven les dones. A destacar que tant les Maries com els àngels estan interpretats per xiquets.
La consueta conté els dos-cents cinquanta nou versos escrits originalment en valencià (excepte dos en llatí) que es canten al Misteri. És el text dramàtic més antic conservat en la nostra llengua.
7.- LA MÚSICA
La música al Misteri és ben important. Els experts determinen que les melodies interpretades tenen orígens medieval, renaixentistes i barrocs. Actualment els càntics, excepte dos, són tots ‘a capella’, encara que pareix ser que no sempre ha estat així.
Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII profundes transformacions en les partitures van conformar musicalment el Misteri que coneixem ara. Com reconeixen els experts, la festa hui és fonamentalment barroca i no medieval.
El compositor alacantí Oscar Esplá restaurà les músiques deixant-les com ara sonen. A més va introduir una nova escena i els preludis d’orgue.
8.- ELEMENTS ESCENOGRÀFICS
El Misteri es representa en dos plans. L’escenari terrestre anomenat ‘cadafal’ entaulat que es situa just baix de la cúpula de la Basílica de Santa Maria i on es desenvolupa la major part del drama.
I el pla aeri, vint-i-dos metres més amunt, on es situa escenogràficament el ‘cel’, llenç que cobreix la cúpula de la basílica. Darrere del llenç del cel està la tramoia: complex mecanisme de torns i corrioles dissenyat per l’arquitecte Marcos Evangelio al 1760. Ha estat inalterat durant segles. Aquest mecanisme permet l’aparició per les portes del cel dels tres artefactes aeris de la representació: la Magrana, l’Araceli i la Trinitat.
La festa d’Elx o Misteri d’Elx va estar declarada Monument Històric Nacional el 15 de setembre de 1931, en temps de la Segona República Espanyola. Al 1965 el ‘Ministerio de Información y Turismo’ li va atorgar el títol de Festa d’Interès Turístic Internacional. I al 2001 la UNESCO l’elevà a la categoria d’Obra Mestra del Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
10.- REPRESENTACIONS
Com el Misteri és una manifestació de l’esperit festiu col·lectiu de tot un poble, sols es pot contemplar els dies de la festa. Per aquest motiu són poques les possibilitats de ser espectador a una de les posades en escena del Misteri. Les representacions diguem ordinàries es limiten als dies 11, 12 i 13 d’agost – quan tenen lloc els assajos que poden ser contemplats per públic – i els dies grans de la festivitat il·licitana, el 14 i 15 d’agost.
Però donada la internacionalització i difusió abastada pel Misteri, cada dos anys es produeixen una sèrie de representacions extraordinàries relacionades amb la programació del Festival de Teatre i Música Medieval que se celebra a la ciutat al voltant del primer de novembre. Enguany es podrà assistir el 29 i el 30 d’octubre i l’1 de novembre a les representacions completes de la Vespra i la Festa.
