Les darreres eleccions municipals ocorregudes a tot el País Valencià ara fa poc més d’un any van deixar ajuntaments on la formació d’equips de govern de progrés ha estat una tasca més que difícil. Alguns, com del Campello, amb una enverinada situació sorgida de les urnes que fa difícil la governabilitat de la localitat.
És cert que la memòria és curta o selectiva, segons es mire, però el cas és que, fa tan sols poc més d’un any, la immensa majoria d’institucions estaven governades pel partit de la corrupció (segons els autos judicials), el PP, i, pel que fa al Campello, no era una excepció.
Igual que molts ajuntaments del PV, ací, els resultats de les darreres eleccions municipals també dibuixaren un escenari de pactes.
El que la lògica feia endevinar per a la composició de l’equip de govern, un pacte de govern entre les forces de progrés de l’Ajuntament (Compromís, PSPV, EU, Partit del Campello i Centre Moderat) davant el front conservador i de dretes (PP i C’s), es va truncar al pocs mesos d’iniciada la legislatura, ja que el no compliment i les desavinences del pacte de 30 punts signat per a la governabilitat pels partits del primer bloc (sense el PSPV) va col·locar l’actual equip de govern en una situació sense precedents ni model arreu de tot el País.
Parlem d’un equip de govern compost per 6 de 21 regidors (Compromís 3, PDC 2 i CM 1). A l’oposició resten PP, amb 7 regidors; C’s, amb 3; PSPV, amb 3, i EU, amb 2.
Conscients d’eixa situació d’inferioritat i feblesa manifesta, Benjamí Soler, l’alcalde de Compromís, va més enllà i, amb un acte de valentia pròpia del que es vol llençar a una piscina sense saber si hi ha aigua, ho té clar: “Tal vegada, al llarg dels propers mesos, no descartem una moció de confiança”.
Així doncs, les coses no estan resultant fàcils per a la governabilitat del municipi. Actualment, el Campello té un repte importantíssim després de l’anul·lació de l’anterior Pla General, tombat pel Tribunal Suprem: “Hem de resoldre un nou PGOU basat amb un nou model de ciutat a partir dels nous paradigmes econòmics i de sostenibilitat. No podem fonamentar-ho tot en el model especulatiu o constructiu, hem d’acoblar-nos a una nova realitat més sostenible, participativa i de més consens”, ens explica Benjamí Soler, qui afegeix que, “a més, els estudis previs i externs d’eixe pla ens van costar 800.000€. Així no podem actuar els governants amb responsabilitat, i menys encara quan eixes feines les podem fer amb els tècnics del mateix Ajuntament assessorats per un comitè de savis i experts, obert i amb professionals de diverses disciplines. En tot cas, haurem d’actuar amb responsabilitat i, en la mesura d’allò possible, tindrem que acabar els PAIs que ja estan consolidats”.
Tot i que el desenvolupament físic de la ciutat (allò del model urbanístic té molt a dir pel que fa a l’economia d’un municipi eminentment turístic) és una de les qüestions cabdals d’aquesta legislatura, així com la consolidació de polítiques socials i de progrés, és precisament la penetració social de les idees d’una nova cultura democràtica, transparent i participativa la que està molt lluny del mantra ideològic cultural impulsat pel PP amb les seues polítiques depredadores i de corrupció per tot arreu els darrers anys.
En eixe sentit, l’actual composició de l’equip de govern de l’Ajuntament no convida, precisament, a presagiar l’èxit necessari d’eixes polítiques de consens i participatives que s’espera d’un govern de coalició.
Amb clara voluntat de propiciar eixe enteniment i enfortiment de l’espai de govern de l’Ajuntament, l’alcalde insisteix i reconeix la situació de feblesa, alhora que ens adverteix dels esforços que estan fent per incorporar el PSPV a l’equip de govern: “Estem, des de fa uns mesos, en molt bona sintonia amb el PSPV. Ens agradaria que ens ajudaren en aquesta nova etapa de la legislatura”. Aquestes afirmacions van ser confirmades pel portaveu del PSPV, Pep Varó, qui va afegir que, “tot i la decepció de no poder optar a l’alcaldia sent la segona força més votada, estem al costat de l’equip de govern en qüestions puntuals i amb responsabilitat, com fins ara hem de mostrat i, efectivament, no descartem poder entrar en el govern municipal si quallen les negociacions a partir de setembre”.
Eixa seria la millor notícia que ens podria deparar aquest nou curs polític a l’Ajuntament del Campello: l’inici d’una nova etapa per als tres anys que resten de legislatura per tal de consolidar el que, en molts llocs i, en general a tot el País, ha estat possible, i que no és altra cosa que la projecció de les confluències i coalicions de progrés també al Campello.
