Els Jurats, òrgan executiu suprem de govern de la ciutat de València entre els segles XIII i XVIII, van establir, el 14 d’agost de 1516, que s’encenguera una foguera a la part alta de la torre del Micalet per anunciar l’arribada de vaixells pirates.
La foguera del Micalet s’encenia a 50 metres d’altura tres vegades al dia −a l’alba, al migdia i al capvespre− com a senyal de normalitat en la costa, segons ha indicat el president de l’Associació de Campaners de la Catedral, Francesc Llop.
“Quan la foguera s’encenia a deshores anunciava perill, si prenien dues fogueres al mateix temps a la part alta de la torre volia dir que els pirates havien desembarcat i si llançaven el foc cap a terra era perquè la ciutat estava ja envoltada”, explica Francesc Llop.
Campaner de la Catedral i foguerer
L’encarregat de realitzar aquestes fogueres era el campaner de la Catedral i aquestes s’encenien de manera habitual fins a finals del segle XVIII, quan les incursions de pirates berbers van començar a disminuir. D’aquesta manera, el Micalet, a més de ser la torre campanar de la Catedral, feia la funció d’una torre de vigia que, al llarg de la costa valenciana, alertaven del perill de saquejos pirates.
“Quan un vaixell s’acostava a alguna localitat es feia una cadena de fogueres en totes les torres de la costa fins que arribava a la Catedral”, ha indicat Francesc Llop.
Foto: EP.
Així mateix, l’últim campaner que va viure a la Catedral, Mariano Folch, també encenia una xicoteta foguera de manera simbòlica per recordar aquesta tradició de 1855 a 1915, any en què va morir.
