RedactaVeu / EP / València.
El Jutjat d’Instrucció número 18 de València, encarregat del denominat cas Imelsa, afirma que l’exregidora de Cultura de l’Ajuntament de València, María José Alcón; el seu assessor, Pedro Aracil; el seu exmarit, que llavors era gerent de la Fundació Jaume II El Just, Vicente Burgos, i Marcos Benavent, que treballava en aquella entitat abans de ser nomenat gerent d’Imelsa, “s’haurien enriquit personalment a través del cobrament de comissions il·legals de diferents empreses” a les quals la Regidoria de Cultura va adjudicar diversos contractes.
Així consta en un recent acte del jutjat després de l’alçament parcial del sumari que afecta a aquesta peça separada, la I, sobre prevaricació i suborn del cas Taula, que forma part de la peça principal d’Imelsa. A més dels excàrrecs públics, figuren, com a investigats, representants de les empreses adjudicatàries dels contractes municipals.
El jutge ha arribat a aquesta conclusió gràcies al contingut de les converses gravades entre 2005 i 2006 per Marcos Benavent, qui es qualifica com “jonqui dels diners”, de les seues declaracions i de la documentació intervinguda per la Guàrdia Civil.
D’acord amb el magistrat, els indicis existents se centren en el concurs públic per contractar les obres de neteja i manteniment de la façana de la Llotja, adjudicades, el novembre de 2003, a Estudis Mètodes de la Restauració S.L. (EMR) per 1,027 milions d’euros, amb una ampliació posterior de 448.000, en la qual hi ha indicis que Benavent va rebre 9.000 euros de “comissió o mossegada” que, posteriorment, va lliurar a Alcón.
Un altre indici és el contracte per a l’execució de les obres de neteja i consolidació de les Torres de Quart de València, adjudicat a la UTE Cleop i Contractes i Obres Empresa Constructora S. A. per 1,4 milions d’euros. Segons el jutge, hi ha indicis que un dels representants de Cleop va lliurar 20.000 euros a Benavent i que aquest se’ls va repartir amb Alcón i amb l’expresident de la Diputació de València, Alfonso Rus.
D’igual manera, el jutge considera que EMR, adjudicatària de les obres de conservació i restauració dels ponts de Serrano i de la Trinitat per 2,3 milions d’euros, que es van ampliar posteriorment amb 320.000, podria haver pagat una quantitat no determinada de diners per aconseguir aquesta actuació.
I, finalment, el jutge apunta cap a dos contractes més: la Rambleta i la Mostra. En relació amb la Rambleta, assenyala que, de les recerques policials, es desprenen indicis que Alcón i Benavent van intentar obtenir, del concessionari Boulevar Art i Cultura S. A., participat per tres empreses com la UTE, una comissió il·legal, per a la qual es van mantenir converses per determinar la modalitat de pagament mitjançant cànon anual per explotació, “la qual cosa podria implicar el cobrament periòdic de comissions il·legals”, arreplega el jutge.
En les converses, Marcos Benavent es refereix a José Adolfo Vedri, vinculat a una de les empreses de la UTE, com una de les persones conegudes “a les quals se’ls pot exigir alguna cosa”. No obstant això, Benavent va manifestar no haver rebut cap quantitat de diners d’aquesta adjudicació.
A més, el jutge ressalta que, en aquestes converses, tant Alcón com Benavent “parlen de la seua estratègia per poder pressionar un altre dels licitadors i algú més” i l’exedil assegura que “és evident, per les seues paraules, que hi ha ascendència i capacitat de pressió sobre els tècnics”.
Finalment, en relació amb la XXVII Mostra de València de l’any 2006, el jutge afegeix que la recerca de la UCO permet concretar quatre contractes com a objecte de recerca: el servei d’hostesses, xofers i personal auxiliar, adjudicat a Univers Selecció per 46.000 euros; els serveis de publicitat, que van recaure en Begamir, per 168.200 euros; els serveis d’impremta, a Comunicació Gràfica Segle XXI, per 21.182 euros, i els serveis de preproducció i les gales d’inauguració i clausura i actes paral·lels, que va correspondre a Tres Serveis de Màrqueting i Publicitat, per 164.000 euros.
