El procés pot revifar l'ús del català a la Catalunya del Nord

Els lingüistes denuncien a l’UCE a Prada les "traves" de l'Estat francès a l'ensenyança del català a les aules
18 agost 2016 01:00h

ACN / Prada.
 
El director de l'Institut franco-català transfronterer (Universitat de Perpinyà), Alà Baylac-Ferrer, considera que el procés independentista pot ajudar a revifar l'ús del català a la Catalunya del Nord, ja que seria vista com una llengua de "prestigi" en el context del projecte "il·lusionant d'una nova república". En l'altra cara de la moneda es troba l'actitud "hostil" de l'Estat francès, que posa "traves" a l'ensenyança de la llengua catalana, malgrat que vuit de cada deu ciutadans són favorables al fet que s’impartisca a les escoles, segons Baylac-Ferrer, que ha coordinat la darrera enquesta lingüística feta a les comarques catalanoparlants del sud de França. Una de les conclusions és que la situació del català es debilita davant d'un francès cada cop més fort. "És el típic cas de substitució d'una llengua per una altra", exemplifica.
 
Cada vegada menys habitants de la Catalunya del Nord utilitzen el català com a llengua única. Només ho fa l'1,3% de la població. El seu ús va a la baixa tant als comerços com a les llars i pràcticament ha desaparegut en els àmbits oficials, segons assenyala la darrera enquesta lingüística feta a la Catalunya del Nord. L'estudi es va presentar en març a Perpinyà, però aquest dimecres el seu coordinador ha aprofundit en les dades en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a Prada.

Alà Baylac-Ferrer ha reconegut que la situació és preocupant perquè l'ús del català és molt "feble" davant d'una llengua francesa "hegemònica". La demografia no convida a l'optimisme. "Cada any moren 4.000 catalanoparlants a la Catalunya del Nord i les escoles immersives només produeixen 400 alumnes que coneixen el català", ha declarat. La transmissió familiar de la llengua també va en retrocés. Mentre que el 12% dels enquestats parla català amb els avis, només el 0,7% ho fa amb els fills.

El 61% assegura que entén el català front el 65% registrat en l'anterior enquesta, del 2004. Així mateix, el 35% dels entrevistats diu que té capacitat d'expressió davant del 37% de deu anys enrere. L'informe ha estat elaborat per la Generalitat de Catalunya i el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i coordinat per la Universitat de Perpinyà. Entre el novembre i el desembre del 2015 es van entrevistar telefònicament 1.760 persones majors de 15 anys de les comarques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i la Cerdanya.

El director de l'Institut franco-català transfronterer (Universitat de Perpinyà), que ha dirigit la darrera enquesta d'usos del català, ha atribuït la davallada al model "centralitzador" de l'Estat francès, que gairebé deixa sense competències a les administracions locals, i que posa "entrebancs" a l'ensenyança del català a les aules. I això que l'acceptació del model immersiu i/o bilingüe creix entre els habitants de la Catalunya del Nord. Vuit de cada deu enquestats és favorable a aquests models. Baylac-Ferrer compara la situació amb la del País Valencià, en què hi ha més demanda que oferta de les línies d'ensenyament en valencià.

Segons aquest lingüista, la situació es pot revertir si el català guanya "prestigi". Fet que creu que ja està succeint perquè els nord-catalans veuen el Principat com un territori amb "potencial econòmic" i s'emmirallen en el tarannà català i la “marca Barcelona”. El context polític actual no escapa a aquesta realitat i, de fet, el procés independentista pot "il·lusionar" molts ciutadans i, per tant, despertar el seu interès per la llengua catalana, ha opinat. "Això és el que pot fer el canvi i redreçar la situació", ha conclòs.
 
next