Els darrers plens municipals, abans de les vacances estivals, han estat protagonistes per les diferents defenses que regidors progressistes han fet del coneixement i ús del valencià. Aquestes apel·lacions tenen la peculiaritat que s’han dut endavant a municipis castellanoparlants com ara bé Oriola, Bunyol o Requena, o a la mateixa Diputació, on Javier Berasaluce es va fer famós per la seua “no comprensió del valencià”.
El 28 de juliol, un altre ple va viure una situació similar a les susdites anteriorment, en aquest cas, a Elda, governada pel PSOE i Compromís, on es debatia sobre la suposada “imposició del valencià en els pobles castellanoparlants” i d’una hipotètica “eliminació de l’exempció”, a tenor d’una moció proposada pel PP “sobre el model educatiu plurilingüe de la Comunitat Valenciana”, en què el grup popular local demanava, entre d’altres, “seguir aplicant el decret que va deixat aprovat i pressupostat l’anterior consell, respectar les exempcions recollides en la Llei d’ús i ensenyament del valencià referents a les zones castellanoparlants i no imposar-los el valencià als municipis recollits en l’articulat”.
La regidora popular Ana Férriz demanà que “es mantinga allò que diu la Llei d’ús i coneixement del valencià” sobre les exempcions i no dubtà en dir que “una implantació del valencià provoca fracàs escolar i aversió cap a les llengües”.
Quan arriben les intervencions, s’escolta com el regidor d’EUPV Iñaki Pérez defèn l’ús i ensenyament del valencià, en valencià, dient que aquest “és un eix vertebrador que uneix al voltant d’onze milions de persones” i continua afirmant que “no només s’ha de valorar per la cultura i educació que ens aporta”, diu el regidor d’Elda, sinó que “també per la realitat en què vivim”. Pérez considera que “és importantíssim conèixer tots els idiomes, els estrangers i els propis, que tenen la seua arrel en la nostra història, i deixar fora qualsevol exempció”.
Víctor Alarcón, de Sí se puede Elda, també fa una defensa de l’ús i ensenyament del valencià dient que “en aquest país hi ha imposicions lingüístiques, les que pateixen metges, arquitectes, enginyers i infermeres que han de marxa a l’estranger per buscar un futur digne. Allò que vostès no volen entendre és que en aquesta comunitat hi ha molta gent que des que es desperta pensa, viu i actua en valencià. Això cal defendre-ho i valorar-ho”. Seguidament, argumenta que “volen autoexcloure Elda. Clar que som castellanoparlants, però, quan això és motiu per deixar de conèixer una llengua? Molts dels nostres iaios no van poder estudiar una llengua que també és un poc seua i nosaltres no volem que això els passe als nostres fills” i finalitza dient que “protegir una llengua que també és part de la nostra història no és cap imposició, és donar l’opció a gent d’Elda d’accedir a un mercat laboral”.
En el seu torn, Manuel Ibáñez, del grup Compromís, afirma que allò que el seu grup vol “és formar ciutadans competents en les dues llengües oficials”. Ibáñez recorda que el PP, “especialment a la Vega Baixa, torna a enfrontar les dos zones lingüístiques del País Valencià, encara que hauran d’explicar per què volen que els xiquets de les comarques castellanoparlants tinguen menys drets i oportunitats que els de les valencianoparlants”.
Francisco Sánchez de Ciudadanos apel·la al fet de “deixar de barallar-nos per la llengua”. Seguidament, argumenta que “per defendre el valencià no he d’arraconar l’anglès”, ja que “a Ciudadanos ens agradaria que l’anglès fóra un idioma que parlaren tots els nostres xiquets”. Finalment, afirma que “donarem suport a aquest moció”.
Abans de passar a la votació, la regidora del PP Ana Férriz demana que es done resposta als arguments i afirma que “nosaltres no volem apartar el valencià de les nostres vides”. A més, pregunta “en quin moment el PP no ha donant suport al valencià?”, a la qual cosa ha respost: “Per descomptat que el respecta”. Acaba afirmant que “l’anglès sí forma part del seu context, però el valencià” i, per tant d’aplicar-se la llei de la conselleria, seria “perjudicial per als nostres xiquets”.
Després de les votacions de la moció del PP, aquesta quedà “rebutjada per majoria”, segons conclogué l’alcalde Rubén Alfaro.
