Per segon any consecutiu, el Museu de Prehistòria de València ha participat en el projecte de recerca internacional multidisciplinària “Arqueologia de la mort. Necròpoli i fugitius de la Porta Nola, Pompeya (Itàlia)”, dirigit per la British School at Rome, l’Il·lustre Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Lletres i Ciències de València i Castelló i el Museu de Prehistòria de la Diputació de València.
L’objectiu del projecte és investigar la població de Pompeia i la població romana en època clàssica en general. L’anàlisi de les restes humanes de la necròpoli de la Porta Nola permet conèixer les característiques físiques dels habitants de Pompeia, així com la seua dieta, estil de vida i pràctiques funeràries. La necròpoli ofereix una oportunitat única de conèixer com els diferents nivells socials estan representats, des de la tomba monumental de Marcus Obellius Firmus als enterraments de membres de la guàrdia pretoriana considerats pobres. També s’estan estudiant els motles en guix de diversos individus morts durant l’erupció i que van ser descoberts en excavacions anteriors, ja que inclouen les seues restes òssies.
El Museu de Prehistòria participa en el projecte amb la direcció dels treballs de conservació i restauració dels materials apareguts en les campanyes d’excavació, que han sigut duts a terme per la restauradora Trinidad Pasíes, responsable del laboratori de Restauració del Museu i han comptat amb la col·laboració de Rosa Albiach i Llorenç Alapont.
Arquèlegs a Porta Nola, Pompeia. Foto: Death Archaeology Project, Porta Nola.
L’especialista Trinidad Pasíes destaca la importància de comptar, en el projecte, amb un equip dedicat de forma exclusiva a la preservació d’un patrimoni d’aquesta envergadura, un llegat arqueològic com el conservat en Pompeia que és, sens dubte, emblema en la recerca sobre la cultura romana.
La intervenció s’ha plantejat en dos fronts: d’una banda, estan els treballs realitzats in situ, entre els quals podem destacar la neteja de l’interior de l’estructura arqueològica de la tomba d’Obellius Firmus, que ja va ser consolidada a l’exterior el passat any, així com l’extracció d’algunes peces delicades que requerien una protecció específica. D’altra banda, s’ha dut a terme la restauració d’alguns dels materials arqueològics recuperats durant la campanya d’excavació, d’entre els quals destaquen objectes d’os treballat, comptes i adorns de pasta vítria, xicotetes peces de bronze o plom, ungüentaris de vidre, monedes o recipients ceràmics.
