Un ʹMuroʹ front al neoliberalisme

Rafael Climent, alcalde de Muro, explica les mesures que han col·locat al municipi com a punt de referència del model d'Economia del Bé Comú: ʺLa nostra acció es basa en el respecte a les persones i al territoriʺ
13 gener 2013 01:00h
RedactaVeu / Muro
 
Televisions i periòdics s'interessen per la notícia. L’Ajuntament de Muro és, previsiblement, el primer de l'Estat en ser declarat Municipi del Bé Comú, però este ʹtítolʹ no preocupa a l'alcalde. ʺPortem molts anys amb un model de gestió que es basa en el respecte pel territori i per les persones. Entenem l'ajuntament com un instrument per a transformar, respectem als tècnics municipals i les seues competències, tota la informació és pública i a ningú se li nega l'accés. La porta està oberta per a tots els veïnsʺ. Són paraules boniques, però anem als fets.
 
Amb prou feines 9.000 habitants, Muro compta amb 40 associacions veïnals, algunes molt actives com l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer que compta amb 450 associats i atén a més de 40 famílies (www.afamuro.org). L'ajuntament va aportar el local, va buscar subvencions europees i autonòmiques, però és la mateixa Associació de Familiars la que gestiona el centre amb eficàcia.
 
En l'aspecte mediambiental les ordenances municipals bonifiquen l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) i l'Impost de Béns Immobles (IBI) a aquells edificis que eliminen barreres arquitectòniques, utilitzen materials reciclables i usen energies alternatives, com la solar. A més, segons assegura Climent: ʺNo hem fet ni una sola requalificació del PGOU i no ha sigut per falta d'ofertes d'urbanitzacions residencials, però solament requalificaríem aquells projectes que foren per construir col·legis o centres de salut o altres que siguen d'interés general per als ciutadansʺ.
 
L'alcalde defensa un canvi en la Llei de Contractes estatal que permeta als ajuntaments premiar o bonificar a aquelles empreses que no contaminen, que afavorisquen la igualtat entre homes i dones, la conciliació familiar i que distribuïsquen els seus beneficis entre les persones del territori. El model de l'Economia del Bé Comú defensa i promou aquestes polítiques.
 
Com es gestiona un ajuntament en temps de crisi? Climent assegura que busca el realisme en els comptes, sense unflar els ingressos: ʺGastem el que tenim sense dependre d'altres administracions. Una de les prioritats és ajudar a aquells que puguen crear empreses i llocs de treball en l'economia productivaʺ. L'atur és el problema. Per açò la Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat, que presideix Climent, està tramitant ajudes del Programa Europeu Progess, que aportaran subvencions per a l'ocupació i la solidaritat social.
 
Muro ha crescut en els últims anys en unes 2.000 persones, la majoria, unes 1.600 procedents de les comarques properes, indicador del bon nivell dels serveis amb què compta. És un matí fresc de gener, vas caminant i veus com els carrers pròxims al mercat sorprenen de nets que estan. Quasi tots els supermercats d'alimentació hi són a la localitat, fet que va animar a d’altres a voler instar-s’hi. Això significava per a l’ajuntament la recaptació de més impostos i tot i així, l’equip de govern va rebutjar la iniciativa, després de realitzar un estudi que indicava que l’oferta era major que la demanda. Alhora també eixia perjudicat el xicotet comerç local, el de proximitat, el que dóna vida al poble.
 
Les televisions, internet, els periòdics… estan replets de notícies de corrupció d'organismes públics, de desviament de fons, de cobraments a Suïssa, de finançament il·legal. Ací a Muro hem parlat del Bé Comú, de respecte a la naturalesa, de transparència, d'associacions, d'honestedat, de solidaritat… de bona gent.
 
next