En les últimes setmanes, l’empresa Vega del Moll ha realitzat una campanya d’excavació paleontològica a la pedrera d’argiles roges del Mas de la Parreta com a conseqüència de la localització d’un nou jaciment de restes d’un únic individu que estan composades per elements cranials, vèrtebres de la cua, ossos de les cintures escapular i pelviana i ossos de les extremitats. En una primera aproximació a l’estudi dels materials s’indica que es tracta d’un dinosaure ornitòpode del grup dels iguanodòntids.
Amb aquest nou jaciment, el nombre de jaciments localitzats a la pedrera s’eleva a 16, amb milers de fòssils descoberts. Ja en el mes de febrer, durant els treballs de control paleontològic simultani a l’extracció industrial d’argiles, es van localitzar una sèrie de restes fòssils, principalment ossos de vertebrats. En aquell cas, la zona extractiva se situava al Mas de Sabater, on anteriorment ja s’havien localitzat quatre jaciments que han aportat un notable registre fòssil en què destaquen la tortuga ‘Eodortoka morellana’ i el dinosaure ‘Morelladon beltrani’.
Foto: Ajuntament de Morella.
L’excavació paleontològica ha estat realitzada per investigadors del Grup de Biologia Evolutiva de la UNED, sota la direcció de Francisco Ortega, Fernando Escasp i José Miguel Gasulla. Aquest equip, que ha comptat amb la col·laboració d’aficionats locals, desenvolupa part del seu treball en l’anàlisi de la fauna de vertebrats del Cretaci Inferior de Morella.
Material trobat
Els materials fòssils localitzats en aquest nou jaciment estan compostos per les restes, probablement, d’un únic individu. S’han reconegut elements cranials entre els quals destaca un neurocrani pràcticament complet, vèrtebres de la cua, ossos de les cintures escapular i pelviana i ossos de les extremitats.
Foto: Ajuntament de Morella.
Una primera aproximació a l’estudi dels materials indica que es tracta d’un dinosaure ornitòpode del grup dels iguanodòntids. Els iguanodóntidos són dinosaures herbívors de grandària entre mitjana i gran, de locomoció opcionalment bípeda o quadrúpeda, amb esperons defensius a les mans i un cap adaptat a una masticació eficaç. Dins d’aquest grup es troben els dinosaures Iguanodon, Mantellisaurus i Morelladon, tots ells representats en els nivells d’argiles de la Formació Morella del Cretaci Inferior, fa 125 milions d’anys. Algunes característiques morfològiques indiquen que les restes no pertanyen ni a Mantellisaurus ni a Morelladon i que estan propers a Iguanodon, encara que la seua determinació necessita d’una anàlisi detallada.
L’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, ha destacat que “és una excel·lent notícia que torna a posar de manifest la gran importància paleontològica que té Morella”. A més, ha felicitat l’equip que ha supervisat les excavacions i també assenyalava que “després de l’acord amb la Generalitat Valenciana, per fi, podem emmagatzemar les restes fòssils que trobem als nostres jaciments, de manera que es queda a Morella el patrimoni que és dels morellans. És un acord que satisfà una reivindicació històrica de la nostra localitat”.
Primeres restes que es queden a Morella
La troballa coincideix amb un canvi important en l’estratègia de dipòsit del material paleontològic procedent dels jaciments de Morella. La Generalitat Valenciana ha començat a autoritzar el dipòsit dels fòssils dels ports a la comarca d’origen, una demanda llargament sol·licitada, per la qual cosa aquests materials seran els primers en dipositar-se formalment al Museu Temps de Dinosaures de Morella.
