RedactaVeu / Agències / Madrid.
La Sala penal del Tribunal Suprem ha acordat, aquest dimarts, obrir causa contra l’exalcaldessa de València i senadora del PP, Rita Barberá, per haver comés presumpte delicte de blanqueig de capitals en el grup municipal del PP en l’Ajuntament de València, en el marc de l’Operació Taula derivada del cas Imelsa.
S’acull així el criteri del Ministeri Públic, que el passat mes de juliol va sol·licitar per escrit a l’alt tribunal que designara un magistrat instructor de l’assumpte.
La causa contra l’actual senadora del PP i exalcaldessa de València, Rita Barberá, s’obri per un presumpte delicte de blanqueig de capitals al grup popular de l’Ajuntament de la capital valenciana mentre era alcaldessa.
L’alt tribunal investigarà les transferències de 1.000 euros a un compte bancari del grup del PP a l’Ajuntament a canvi de tornar als donants –una cinquantena de persones vinculades al partit– dos bitllets de 500 euros en efectiu, unes operacions que es van dur a terme entre el 23 de març i el 16 d’abril del 2015 i en què també hauria participat Barberà. Concretament, el jutge vol saber si aquestes transferències van servir per a fer aflorar diners en efectiu i si el seu origen era il·lícit.
La senadora del PP Rita Barberá. Foto: EP.
La investigació deriva de l’exposició raonada del jutjat d’Instrucció número 18 de València, que ja mostrava indicis que l’exalcaldessa podria haver comés un presumpte delicte de blanqueig de capitals. La Fiscalia també va sostenir aquesta tesi en un informe el passat 27 de juliol i també va obrir una investigació.
En el transcurs de la investigació judicial, es va comprovar que en els comptes des d’on es feien les transferències es rebien, el mateix dia o en les dates següents, ingressos de quantitats en metàl·lic o mitjançant el traspàs d’altres comptes, per part de deu persones investigades. Es tracta d’una operació que tots els investigats van reconèixer haver fet i, per això, el jutge vol saber si va ser un mecanisme per fer blanquejar diners i quin n’era l’origen.
“Imprescindible” continuar amb la investigació
En la interlocutòria, de la qual ha estat ponent el president de la Sala II, Manuel Marchena, el magistrat creu “imprescindible” continuar amb la investigació dels fets després de la instrucció del cas a càrrec del jutjat número 18 de València. Així mateix, considera que seria “incoherent” investigar la resta de persones que van fer aportacions al compte del PP de València i no fer-ho amb Rita Barberá, actualment aforada, i recorda que era “superiora jeràrquica” de la principal investigada, Maria del Carmen Fuster, ja que aleshores era alcaldessa i màxima responsable del grup del PP a l’Ajuntament i ambdues tenien una relació “d’estreta confiança”.
A més, no veu que la versió de Barberá l’exculpe clarament dels fets de què se l’acusa, tot i que també recull que els quatre testimonis que es van negar a fer el donatiu impliquen l’actual senadora de manera directa.
El magistrat de la sala i exfiscal general de l’Estat, Cándido Conde-Pumpido, serà l’instructor de la causa contra Barberá, mentre que el procediment contra la resta d’investigats continuarà al jutjat de València.
Els fets es van conèixer quan en el curs de la investigació sobre presumptes irregularitats en la contractació de la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de València i la Diputació, i de l’empresa pública Imelsa, es va interceptar una conversa telefònica en què sortien les transferències bancàries a un compte del grup popular a l‘Ajuntament a canvi de dos bitllets de 500 euros en efectiu. A la conversa, se citava l’exalcaldessa, tot i que no se li atribuïa cap fet en concret.
Fetes les investigacions pertinents, es va poder comprovar que, en un compte del Banc Sabadell a nom del grup del PP a València, s’havien fet aquestes aportacions per valor de 1.000 euros des d’uns comptes que recuperaven aquesta quantitat mitjançant un ingrés en efectiu o des d’altres comptes. En total, haurien estat 50 persones, entre elles l’actual senadora del PP, les haurien participat en aquest procés.
