Fan set, la llibreria de l’Octubre, evoluciona: ‘Som hereves i no trenquem amb la 3i4’

14 setembre 2016 01:00h

Sixto Ferrero / València.

La mítica llibreria 3i4, aquella que en altra època ha estat fora de l’edifici històric de l’Octubre, ha fet una natural evolució. Núria Cadenes i Eva Gisbert són les responsables, des de 2013, de la llibreria de l’Octubre, que des de fa uns dies ha canviat de nom. “Volíem avançar i evolucionar”, respon Gisbert. La llibretera, ràpidament, relata els vincles que romanen intactes: “Ens reconeixem hereves de 3i4 i seguim sent una llibreria especialitzada en literatura en català, però volíem tindre el nostre nom”, ja que per 3i4 també es coneix l’editorial. A partir d’ara, 3i4 serà Fan set, la llibreria de l’Octubre, que manté la seua ubicació dins de l’edifici del carrer Sant Ferran i “el mateix vincle” amb tot plegat.


Disseny de Dídac Ballester per a la Fan set.
La 3i4 ha estat un punt de referència per diversos motius al llarg de la seua història. “Ha sigut imprescindible en la vida cultural de la ciutat de València”, recorda Gisbert, “pel que fa a la normalització de la llengua” i, de fet, reconeix la llibretera que “nosaltres anàvem a la 3i4 a comprar, i jo he crescut a la 3i4, té la meua edat”. A més, Gisbert recorda el paper de normalització que feia la llibreria en temps difícils per a la literatura en català, “quan no hi havia cap lloc a València, anàvem allà”. Per això no s’estalvia els elogis i afirma que la “considerem imprescindible”, és més, i emfatitza, “ens considerem hereves, naixem a partir de la 3i4 i allò que volem és donar-li continuïtat”. Ara per ara, amb una història també amb dies negres, “no veiem ni hem tingut cap problema”, respon arran de recordar els atemptats i injúries que l’antiga 3i4 ha hagut de patir de part dels irracionals. “No només ve el client nacionalista i que parla català, sinó que hi entren turistes i ve una mica de tot, i sobretot xiquets que se sorprenen que el Gerònim Stilton estiga en català. Aquella gent dels atacs i les pintades és una cosa ja residual que a un determinat sector li interessa reviure pel redit polític”, respon amb fermesa.

Tot fa indicar que el canvi de nom ha estat ben avingut: “Estem molt contentes pel que significa. De moment les felicitacions de la gent ja han arribat i ens agraeixen que continuem estant ací”. Del futur només esperen “el mateix que amb el nom antic”, perquè tot i el canvi de nom i de disseny, una feina a càrrec de Dídac Ballester, “la nostra idiosincràsia i manera de ser no ha canviat”. Per això, a partir d’ara, només esperen que la Fan set siga un lloc on el llibre estiga còmode, un lloc on hi siga la cultura i es puga seguir amb les presentacions, al remat una llibreria que “siga un lloc on pugues acollir tota la gent. El canvi de nom no és un trencament amb el passat”.

Tanmateix, el sector on es desenvolupa la llibreria no ha gaudit d’un camí planer degut als índexs de lectura que afecten, a més a més, la vessant empresarial i, molt més, l’índex de lectura en català, llengua en què està especialitzada. La manera de pal·liar xifres i índexs és ben humà: “Treballar, treballar i treballar”, exclama Gisbert. “Donar-li visibilitat, normalitzar i que el català no estiga a banda”. Un actitud amb convenciment i una manera d’entendre el negoci, a través d’un exemple: “Quan anàrem a la fira del llibre, els clients veien llibres de qualsevol temàtica editats en català amb total normalitat, entenem que cal tractar-lo com la llengua d’aquest país”.


Interior de la Fan set, la llibreria de l'Octubre.
La llibreria Fan set continuarà amb les presentacions, sent un punt de trobada, participant en la fira del llibre, portant endavant l’espai ciència i participant en els actes del Centre Octubre. “Nosaltres no fem presentacions a l’ús, sinó que fem recitals de poesia, presentació de CDs, quan fem les presentacions seguim un format de taula redona i, per exemple, al voltant del Nobel de Literatura, fem una trobada amb algun especialista i debatem sobre això. També vam fer la torbada d’escriptor de literatura negra: Negra i vermut”, recorda mentre riu en rememorar les estones a la teulada.

Amb el disseny de Dídac Ballester “estem entusiasmades”. El coneixíem a través de Pruna i  El bruc”, reconeix Eva, “ens agradaven el seus disseny molt nets i parlàrem amb ell, qui ja coneixia la llibreria i a nosaltres. Ens presentà el projecte i com que representa el que volem, un disseny impactant i simple alhora, dins del seu estil, el vam acollir amb entusiasme”.

La Veu
 
next