La ruda de mallada reconquereix la Marjal d'Almenara

Voluntaris d'AE-Agró comptabilitzen en aquesta zona humida més de 2.000 exemplars d'aquest endemisme exclusiu del litoral valencià.
18 setembre 2016 01:00h
Ruda de Mallada.

RedactaVeu / Castelló de la Plana
 
La ruda de mallada (Thalictrum maritimum) s'escampa per la Marjal d'Almenara. Així ho ha pogut constatar Acció Ecologista-Agró, que aquest mes de setembre ha comptabilitzat més de 2.000 exemplars de Thalictrum maritimum en diferents llocs estratègics d'aquesta zona humida.
 
Concretament a la Llosa, Benavites i Sagunt. Es tracta d'una xifra rècord, ja que en 2001 la població d'aquest endemisme exclusiu del litoral valencià estava formada per només 130 exemplars en aquest aiguamoll. Quinze anys després, gràcies al treball de conservació i custòdia del territori d'AE-Agró, la ruda de mallada, espècie catalogada com a vulnerable al País Valencià, està reconquerint pam a pam la Marjal d'Almenara.
 
La ruda de mallada o falsa ruda (Thalictrum maritimum) és un tresor botànic, un endemisme exclusiu del nostre litoral que només podem trobar entre el Prat de Cabanes-Torreblanca i l'Albufera de València. Concretament, la població mundial d'aquesta planta es concentra bàsicament en els dos aiguamolls i en la Marjal d'Almenara, on en l'any 2001 només sobrevivien 130 exemplars de Thalictrum maritimum. Aleshores, Acció Ecologista-Agró va decidir apadrinar a la Marjal d'Almenara aquest endemisme valencià, classificat com a vulnerable per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), la Llista Roja de Flora Vascular de l'Estat espanyol i el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçada.
 
 
El primer repte va consistir a localitzar, amb la col·laboració dels tècnics de la Conselleria de Medi Ambient, les poblacions naturals i investigar les particularitats dels diferents hàbitats on resistia la ruda de mallada.
 
Any rere any, per la seua ubicació, el Thalictrum maritimum era polvoritzat amb herbicides durant els treballs de manteniment dels camins agrícoles. Aquesta pràctica va estar a punt d'extingir aquesta espècie vulnerable a la Marjal d'Almenara. Per això, un dels primers treballs de conservació que va desenvolupar AE-Agró va ser contactar amb ajuntaments i particulars (agricultors, ramaders i caçadors) per a demanar que, en lloc de polvoritzar, se segaren els camins sense tallar les rudes de mallada. O, en tot cas, que la sega es realitzara després de la floració i dispersió de les llavors del Thalictrum maritimum i a una altura de 20 centímetres, per a assegurar així la seua supervivència.
 
Gràcies a aquesta mesura, les poblacions naturals de ruda de mallada han pogut escampar-se a poc a poc per la Marjal d'Almenara, segons AE-Agró.

El canvi climàtic i la doble floració
 
Un altre factor que ha afavorit la recuperació de la ruda de mallada ha sigut, curiosament, el Canvi Climàtic. Els estius cada vegada més llargs que estem patint han permés que aquesta espècie vulnerable realitze una doble floració durant els últims quatre anys.
 
Els treballs de conservació de les poblacions naturals de Thalictrum maritimum s'han complementat amb la creació de noves poblacions. El passat hivern la Conselleria de Medi Ambient, amb l'assessorament d'AE-Agró, va realitzar diferents plantacions en llocs estratègics de la Marjal d'Almenara. Concretament en la Reserva de Fauna Silvestre de la Finca de Penya i l'entorn de l'Ullal de Quartons.
 
En total, durant les últimes dos setmanes, els voluntaris d'AE-Agró han comptabilitzat 2.088 exemplars de ruda de mallada en la Marjal d'Almenara: 1.657 en el terme de la Llosa, 200 en el de Benavites i 231 en el de Sagunt. 

La Veu
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next