Bisons, ideals contra els incendis i la gestió de muntanyes

25 setembre 2016 01:00h

Madrid / Europa Press.

El bisó europeu, una espècie protegida en vies de recuperació, podria convertir-se en el “pacífic candidat ideal” per lluitar contra els incendis forestals, mantenir una adequada gestió de l'hàbitat i, fins i tot, per a aconseguir un equilibri de les poblacions de llop, segons un expert en ungulats del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC).

Així ho creu l'investigador del CSIC de l'Estació Experimental de Zones Àrides, Jorge Cassinello, després de la troballa d'un bisó decapitat i de la desaparició d'altres tres a la Reserva de Valdeserrillas aquesta setmana i que, en la seua opinió, podria estar relacionat amb persones dolentes amb cert “afany col·leccionista” i gran desconeixement dels valors d'aquest animal “bell” que va habitar a la Península Ibèrica i que forma part del patrimoni històric, natural i cultural.

Cassinello ha assenyalat en declaracions a Europa Press que, no obstant açò, malgrat el desconeixement i a l'acció dels interessos espuris dels col·leccionistes, probablement, els qui hagen comès aquest delicte ambiental no podran vendre el cap decapitat del mascle alfa de la reserva valenciana perquè no és una espècie cinegètica i pel fet que el cas està sota recerca del Servei de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA) de la Guàrdia Civil.
 

Fotos: Reserva de Valdeserrilas

En aquest context, ha explicat que el bisó europeu (bison bonasus) estagué a punt d'extingir-se a principis del segle XX, després que la seua existència en plena llibertat acabara a la fi del XIX. No obstant açò, a partir d'una dotzena que va sobreviure als zoològics de Polònia, es van iniciar programes de reproducció que han permès arribar fins als 2.000 exemplars de l'actualitat.

D'aquesta manera, considera que el ressorgir del bisó ha sigut un “èxit”, tot i que l’espècie no està encara totalment recuperada i que compta amb poblacions molt xicotetes i molt repartides. No obstant açò, ha destacat que es tracta d'una espècie atractiva, que podria ser un emblema d'Europa i la recuperació de la qual permetria preservar la naturalesa i augmentar la conscienciació.

Un “candidat ideal” per a mantenir els tallafocs naturals
 
Així mateix, ha subratllat que, per les seues característiques, es tracta del “candidat ideal per a mantenir els tallafocs naturals”, ja que, en ser herbacis que s'alimenten en camp obert, netegen els matolls.

L'investigador ha celebrat que amb 12 animals d’aquesta espècie, ara, la població és extensa i s'ha salvat de l'extinció, gràcies a les fundacions i entitats privades i, últimament, també amb el suport d'institucions públiques que intenten recuperar el bisó en llibertat.

Sobre la seua distribució espacial, ha indicat que actualment el bisó està repartit en 225 centres o reserves de 26 països després de la seua quasi extinció a conseqüència, principalment, de l'activitat caçadora de l'home i l'augment d'altres herbívors competidors com ara vaques o ovelles.
 

Bisons. Foto: GettyImages.

De fet, a un parc nacional situat entre Polònia i Bielorússia habiten 600 exemplars en llibertat, encara que no estan connectades les poblacions. Al costat d'aquests països, també hi ha nuclis en llibertat a Romania i a Rússia, els quatre països que més esforços realitzen per l'espècie. Així mateix, a Bulgària, Ucraïna i Suècia habiten en llibertat diversos nuclis de bisons. Quant a l’Estat espanyol, ha destacat els projectes de repoblació de la Reserva de Valdeserrillas, on en 2009 es van portar 4 exemplars i fins al succés d'aquesta setmana hi havia 12 bisons; de Sant Cebrián de Mudá (Lleó), amb 7 bisons, i del Paleolític Viu, a Atapuerca (Burgos) i a Plasencia (Càceres).

Espècie gestora de l’hàbitat

Cassinello ha defensat que el bisó europeu és d'una gran utilitat per a l'ecosistema mediterrani, perquè podria ajudar a mantenir el paisatge, a clarejar la muntanya enfront de l'avanç del matoll i així evitar els incendis forestals perquè a causa de l'aprofitament que fan de la pastura i la muntanya podrien substituir el bestiar extensiu que es va reduint del camp i la muntanya al nostre territori. Al mateix temps, estima que la seua recuperació en llibertat seria molt interessant per millorar, de forma natural, la gestió del llop ibèric si ambdues espècies convisqueren.

"Són herbívors dòcils, afables i gens agressius. Una vaca és més perillosa i el bisó, a més, és útil per a les pastures i poden contribuir al sosteniment econòmic de les zones rurals a través del turisme", ha comentat.
 
Més enllà de l'espècie, ha elogiat que els bons resultats es deuen a la iniciativa privada i, últimament, a l'interès públic en la seua recuperació en observar els beneficis que podria proporcionar al mitjà natural.

Precisament, ha relatat que fa dos anys aproximadament el van cridar des del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, que va prendre consciència que la presència del bisó de nou a Espanya ha d'abordar-se des d'un punt de vista científic, amb el qual conèixer la seua utilitat i beneficis per mantenir la flora i el paisatge hispà. D'aquesta manera, es va advertir d'una falta de dades sobre la seua presència després del Neolític −quan es va produir el final de l'última glaciació− a partir de quan l'hàbitat i clima pràcticament s'han mantingut fins al present. Açò va donar lloc al disseny d'un projecte, l'aprovació del qual ha sol·licitat a la Direcció de Recerca Científica i Tècnica del Ministeri d'Economia i Competitivitat i que està pendent fins a hui.

Recerques futures

Aquest projecte, en cas de ser autoritzat en els pròxims mesos, se centrarà en tres objectius: la realització d'un estudi ecològic del bisó per conèixer com interactua amb altres espècies, un estudi paleontològic per observar la presència de fòssils de bisó de la plana −el predecessor de l'europeu− a la Península i, en tercer lloc, un estudi sociològic amb el qual conèixer si la població rural admetria la volta al camp d'una espècie extingida fa un centenar d'anys i, posteriorment, conscienciar a la població dels beneficis de la seua presència a la muntanya.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next