Com a part del dispositiu que conforma el Consorci Provincial de Bombers i, concretament, d’aquells que ocupem les places de reforç o llocs de treball temporals en les Brigades d’Emergència de la Generalitat Valenciana, creiem convenient donar una resposta a les mostres d’agraïment que ens han estat arribant des que l’incendi d’Artana va ser donat per extingit. Entre elles, la seua.
És cert que pot semblar exagerat afirmar que vam defensar amb la “vida” els nostres pobles i boscos perquè afortunadament no vam haver de lamentar cap baixa humana, però no ho és en absolut dir que totes i cadascuna de les persones que treballem en l’emergència invertim tota la nostra obstinació i tot el nostre esforç (cadascun en la mesura de les seues possibilitats) per guanyar la batalla contra les flames durant els llargs dies i no més tranquil·litzadores nits que van durar les labors d’extinció i, fins a cert punt, ens vam poder commoure amb les emotives mostres d’agraïment de les poblacions afectades, dels seus ciutadans i de les seues institucions.
I cal matisar aquest “fins a cert punt”. D’una banda, i potser la més òbvia, perquè guanyar-li la batalla al foc i evitar que les nostres muntanyes es convertisquen en un mar de cendres forma part del treball que hem triat. I l’hem triat perquè apreciem les nostres terres, els nostres boscos (sense fer cap distinció entre els paratges naturals d’alt valor ecològic i els que no) i, en definitiva, els nostres més benvolguts pulmons verds, com vostè bé diu.
D’altra banda, aquesta potser més controvertida, perquè de poc serveix que des de les institucions ens transmeten que estan orgullosos de nosaltres, que el nostre treball és admirat per tots els ciutadans o que el poble de Castelló mai oblidarà la nostra dedicació i la nostra professionalitat si no tenim cap garantia de futur laboral i, per tant, professional. Per descomptat, les mostres d’agraïment i reconeixement són ben rebudes, tots estarem d’acord amb açò, però difícilment es pot ser l’exemple per a la societat que vostès ens reconeixen públicament des de les files de l’atur.
Finalment, la realitat és que en els últims anys hem presenciat un increment considerable tant de la contractació com dels mesos treballats en el servei, però els que seguim en una situació de temporalitat pensem que si totes aquestes mostres d’agraïment no es tradueixen en un mínim d’estabilitat laboral per a poder millorar les nostres competències, la nostra professionalitat i, en definitiva, el nostre servei a la societat i tampoc es tradueixen en un mínim d’estabilitat econòmica per a poder fer plans de futur i poder créixer també en l’àmbit personal haurem guanyat la batalla al foc, sí, però és una victòria a mig fer que ens deixa un lleuger sabor amarg amb unes incertes expectatives de futur.
Atentament:
Assemblea de Bombers Forestals de Castelló
