‘Algemesí, voleu bous?’

23 setembre 2016 01:00h

RedactaVeu / Algemesí.

Una metamorfosi. Així ha estat qualificat, alguna vegada, el canvi que es produeix a la plaça Major d’Algemesí en el mes de setembre. Abans, quan les Festes de la Mare de Déu no eren patrimoni i no es muntaven els cadafals per acollir convidats i allotjar un grapat de veïns, amb l’últim repic de campana entraven les ‘fenwicks’ pel carrer Molí, el Berca i el Muntanya amb les primeres fustes. Ara, la metamorfosi es posposa per al dia 9 a primera hora del matí.

No és l’únic canvi visual que viu el poble. Al voltant dels últims dies d’agost, el parc Salvador Castell deixa lloc, entre arbres i terrasses, a les casetes de les penyes cadafaleres, les propietàries de l’espai públic de la plaça Major durant deu dies de la mal comptada Setmana de Bous. Si alcem la vista a principis de setembre, veurem balconades ornamentades amb llençols de la Mare de Déu de la Salut. El barri que organitza la festa anima a fer-ho, a gaudir-la a casa i al carrer. La imatge conviu, en alguns casos, amb altra més menuda, però més cridanera. En eixe cas, els veïns recorden que setembre és mes de festes al principi i al final. Això sí, totes dues festivitats són titllades com a tradicionals. Unes pel manteniment en el temps de balls, tocs i vestidures; altres perquè és l’argument que suposadament desmunta l’amenaça dels antitaurins. En menys mesura, també apareix la banderola rosa amb un bou al mig. Si els emblemes poden quantificar res, Algemesí es declina més, ara per ara, per la Festa del 7 i el 8.


Banderola de la Setmana de Bous a un balcó d'Algemesí (la Ribera Alta). Foto: laveupv.

És difícil viure a Algemesí hermèticament davant la metamorfosi. Aquells que no comparteixen aquesta suposada tradició es veuen envoltats d’inputs que els la recorden. Taules redones amb suport institucional, un lloc al Museu de la Festa i arguments de caire historicista que volen col·locar l’inici d’aquesta setmana a les mitjanies del segle XVII (1643), quan els ramaders deixaven entrar els bous des del bovalar cap a dins del poble. Un col·legi públic rep els xiquets amb El gato montés de Manuel Penella sonant per la megafonia. Pancartes onegen a les rotondes d’accés. Als parcs, als bars i als barris, els jornalers del camp i magatzems parlen que la feina minva o s’ajorna “fins després de bous”. Altra cosa són els qui treballen fora. Es comparen els preus dels abonaments —allò que entra i allò que no—. Es parla de roba cridanera que alguns joves es confeccionen i comencen a exhibir amb pentinats ridículs, tenyits amb colors inusuals, encara que aquesta moda —també tradició— està caient en desús perquè s’imposa la dessuadora, la samarreta i el dia dedicat a disfressar-se, que abans coincidia amb el dia que el cadafal participava en les curses de vedells. Les xarxes socials mantenen durant tot l’any un debat amb dos bàndols: els taurins i els antitaurins. A mesura que s’apropa el dia recentment instaurat com el del “xupinazo” (sic), la intensitat dels comentaris, l’enfrontament, les males paraules... augmenten a les xarxes.

Tanmateix, la Setmana de Bous d’Algemesí està canviant. Realment, mai no ha deixat de canviar, sinó que ha anat a més o, com en els darrers anys, a menys. Les curses de vedells ja no són com eren abans. Aquest diari, junt amb altres mitjans d’àmbit estatal, estigué al balco de l’Ajuntament de la localitat l’any passat quan, amb el nou equip de govern encapçalat per la socialista Marta Trenzano, va permetre filmar la cursa de vedells on “ja no es mata ni se li posen banderilles als vedellets”. No obstant això, el xou amb un vedell, probablement encara lactant, continua. Aquest fet serveix d’argument per als defensors de la “festa” i “tradició” per condemnar que, malgrat el canvi en les curses de vedells, es convoque la manifestació antitaurina. Aquesta serà, enguany, dissabte 24 de setembre, una hora abans que comence la primera faena. El crit de “Fins l’abolició!” ressonarà des de l’estació a través d’un itinerari que tot fa indicar que serà allunyat del centre, d’on està la plaça.


La festa i el dret al descans

Els preàmbuls s’han vist escalfats per un altre canvi. L’Ajuntament, la comissió taurina i l’Associació de Veïns del Parc Salvador Castell acordaren que, dilluns, dimarts i dimecres, una vegada acabat el concert nocturn, al voltant de les 2.00h, no es permetera posar la música a les casetes fins les 2.30h. És a dir que, en acabar el concert, s’hi podrà tornar, però no fer aldarulls, perquè d’aquesta manera “es podrà conciliar aquells que volen festa amb aquells que tenen dret al descans”, explicà l’alcaldessa Marta Trenzano. Uns anys abans, però, ja es va introduir un altre canvi en aquest sentit amb una limitació horària que indicava que a les 2.30h s’havien de tancar les casetes i es va assignar un horari més ampli per als caps de setmana. Fins aleshores, l’horari era il·limitat.

Els defensors, açò ho veuen com un atac a una “festa” que estan “esperant tot l’any”. Els veïns que tenen dret a descansar ho veuen com una solució pacífica, si més no alternativa a una via jurídica que amb tota probabilitat condemnaria els promotors amb mesures més restrictives.


Esplanada del parc Salvador Castell (Algemesí) ocupat per les casetes de les penyes cadafaleres. Foto: laveupv.


Parc Salvador Castell (Algemesí), ocupat per les casetes de les penyes cadafaleres. Foto: laveupv.

De nou, la necessitat de construir un recinte firal apareix com a alternativa a l’ocupació del parc. Novament, apareix la confrontació entre els qui volen festa al parc i els que demanen seny per descansar. Tot fa indicar que ara per ara la Setmana de Bous d’Algemesí està constituïda per dos tipus de fidels: els qui gaudeixen amb el toreig i mort d’un herbívor i els qui veuen que això només és el fet que justifica deu dies de festa amb grans dosis de beguda i disbauxa.

Impacte econòmic

Lluny d’arguments viscerals en defensa de la setmana taurina, apareix la qüestió econòmica. Els promotors i defensors argumenten que tant les Festes de la Mare de Déu, però, sobretot, la Setmana de Bous d’Algemesí, representen dos impactes econòmics imprescindibles per a l’economia local. Segons la comissió taurina, la Setmana de bous “és la de major impacte econòmic de la província de València”, encara que les úniques xifres comptabilitzades són les recaptades per la subhasta dels cadafals (370.600 euros en 2016 per 325.000 recaptats en 2015). No es coneixen xifres sobre l’impacte econòmic real a nivell local, però tot fa indicar que la concentració de gent en un determinat punt del municipi proporciona un augment d’ingressos a l’hostatgeria d’eixe nucli concret. A aquestes dades cal afegir també que la plaça de bous està dividida en 29 cadafals als quals opten 28 penyes i que només 27 aconseguiren fer-se’n amb un, és a dir, que dos cadafals quedaren per adjudicar. Aquesta tònica ve arrossegada d’anys anteriors en què la crisi i la consciencià progressiva sobre l’innecessari patiment animal per gaudir de festa han fet que la Setmana de bous, tot i l’augment pressupostari, estiga travessant un moment de retrocés d’acceptació social. Si més no, el gruix de gent que es planteja que la festa pot continuar amb alternatives està augmentat progressivament.


Un basar "multipreu" d'Algemesi. L'aparador conté records taurins. Foto: laveupv.

Per altra banda, l’hostatgeria té clar que setembre és mes de fer el recapte més gran de l’any. Fins i tot, els negocis regentats per estrangers s’han adonat que la Setmana de bous significa ingressos extres i omplin els seus taulells de records i accessoris de tarannà taurí. En aquest sentit, no obstant això, algunes veus argumenten que planificar la sostenibilitat econòmica de determinats sectors, com el de la restauració, sobre dos moments puntuals de l’any, que tan sols representen un total de 15 dies a l’any aproximadament, és arriscat o, si més no, jugar-se la viabilitat econòmica del negoci a una sola carta.

Algemesí vol més bous

Divendres de nit se celebrarà el nou acte batejat com el “xupinazo” (sic) per donar inici a la Setmana de bous. Des del balcó del Casino Liberal es cridarà la massa després d’un discurs triomfalista: “Algemesí, voleu bous!?”. La massa enfervorida cridarà: “Sí!”. Aleshores, la veu que autoritza l’inici afegirà: “Pues (sic), bous tindreu”.

Però els “festejos taurins” d’aquesta setmana taurina d’Algemesí no són els únics que té la localitat. Des de fa sis anys, al voltant de la festivitat de Sant Onofre, se celebren, al barri de València, diversos dies de bous al carrer. En el Ple d’aquest mes de setembre, es va tornar a sol·licitar l’autorització. Unes hores abans, a través de les xarxes AVATMA (l’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia), s’informava que “les penyes aportaven un informe veterinari en què afirmaven que els bous, en ser embolats, no sofrien”. AVATMA va fer arribar a l’Ajuntament un altre informe en què qüestionaven les afirmacions del primer per “mancar d’estudis científics” que donaren versemblança i veracitat a la “negació de sofriment dels animals en ser embolats”. A més a més, denuncien que el text “no està signat per cap veterinari” i només conté un paràgraf on citen “Rafael Isaac Castelló Gimeno, veterinari col·legiat 2421 (sense especificar a quin col·legi provincial de veterinaris pertany)”. No obstant això, aquest nom i el seu informe sembla que s’ha estès allà on s’ha posat en dubte la continuïtat i la idoneïtat de seguir amb la pràctica festiva d’embolar bous. Tanmateix, segons es recull en un document del Col·legi de Veterinaris de València amb data de gener de 2016, Rafael Isaac Castelló està inclòs en aquest col·legi i fou designat per aquesta temporada de “festejos taurins” com a “veterinari de la plaça de bous de Xelva, portàtils i altres no habituals” i com a “meritori” a la plaça de bous de València.

Al plenari celebrat el 21 de setembre, Més Algemesí i EUPV van presentar una “moció conjunta sobre el procediment davant sol·licituds d’autorització de festejos de Bous al Carrer”. Aquesta fou “tombada” amb els vots en contra del PP i l’abstenció del PSPV i de la regidora d’Igualtat d’EUPV, Mar Pintor, qui va gaudir de la llibertat de vot del seu grup, i per tant, acabà desestimant-se la moció presentada.


Vicent Ramon García (PP) exalcalde d'Algemesí, junt a Marta Trenzano (PSPV) alcaldessa d'Algemesí durant la manifestació en defensa de la setamana de bous d'Algemesí de 2015. Foto: laveupv.

Els bous al carrer que organitza la Penya Sant Onofre “no tenen tradició a Algemesí” i per tant “no tenen perquè subvencionar-se amb diners públics”. La moció de Més Algemesí i EUPV demanava concretament que “no es donara permís per al bou embolat i que, si es feien bous al carrer, que no es feren amb diners públics”, ens recorda Josep Bermúdez, portaveu de Més Algemesí. Si la regidora d’EUPV no s’haguera abstingut, “la suma hauria estat altra i l’empat hauria obligat que els socialistes es posicionaren”. No va ser així i “de res va servir que exposàrem allò que recomana sobre els bous al carrer el Consell Valencià de Cultura”, expliquen des de Més Algemesí a aquest diari.

Trenzano: “No em demaneu això”

Un dels primers actes multitudinaris de l’alcaldessa d’Algemesí fou en la manifestació en defensa de la Setmana de bous d’Algemesí de l’any 2015. Simultàniament, se celebrava per carrers diferents la manifestació antitaurina d’aquell any. Trenzano, en el seu parlament va afirmar que “mentre siga alcaldessa d’Algemesí hi haurà bous” i no dubtà a l’hora de deixar-se veure portant el cartell al costat de Vicent Ramon (PP), exalcalde d’Algemesí i protagonista d’un dels moments més tensos de la història recent al poble de la Ribera al voltant de la tauromàquia. Trenzano s’ha manifestat reiteradament, als plens i a les xarxes socials, com una “persona de progrés”, o “progressista”, i paral·lelament ha defensat, i vol fer compatible, el seu gust per “les faenes ben fetes”. Quan se li qüestiona eixa compatibilitat, Trenzano apel·la els precedents: “Li ho podem preguntar a García Lorca, a Joaquín Sabina, li ho podem preguntar a moltíssima gent que té una ideologia d’esquerres o progressista i a la qual sí que li agrada la festa dels bous. Crec que hem de sobrepassar els estigmes, hem de sobrepassar els estereotipus. La festa dels bous és una festa més que hi ha al territori espanyol, mal anomenada fiesta nacional, però crec que hem d’estar per damunt d’aquestes coses”, afirmava a aquest diari l’alcaldessa, qui reconeix, al mateix temps, que “la polèmica està al voltant del patiment de l’animal”, un fet refutat que “no negaré, perquè això és així, perquè seria ridícul”.

Davant el fet, però, la socialista no es pot resistir amb “una faena de José Tomás”. Per a l’alcaldessa, “veure la faena d’un mestre és emocionant per a la gent que sàpiga apreciar-ho”.

Unes setmanes abans de tornar a concedir permís per celebrar més bous a Algemesí, Trenzano no tancava la porta a l’evolució de les suposades tradicions: “Les  coses crec que evolucionen per si mateix i si la tauromàquia ha de desaparèixer a l’Estat espanyol, crec que ha de ser perquè caiga pel seu propi pes, i si no, els partits polítics que estiguen a favor que s’acabe, ho tenen molt fàcil, poden portar una iniciativa legislativa al Parlament per canviar la legislació vigent i ja està”.

Trenzano és conscient que el missatge dels grups animalistes i de partits com PACMA és cada vegada més acceptada per la ciutadania. Algemesí, tot i el seu mes de setembre dicotòmic, de sensibilitats extremes, no és impermeable a aquest canvi de conscienciació. Gestionar la continuïtat dels bous i el clam social que demana canvis al voltant dels animals no és una tasca senzilla per als polítics locals. Els governants també es troben amb decisions dicotòmiques i han de prendre decisions de futur. Defugir la responsabilitat o demanar que no et posen contra l’espasa i la paret, per a l’oposició, “això és covardia política”. En el mateix Ple del 21 de setembre, al voltant de la moció sobre els bous al carrer per Sant Onofre, Trenzano afirmà que es “reunirà amb les penyes per demanar que no li tornen a demanar permisos”, segons han explicat a La Veu. “No vol veure’s en la situació de no autoritzar”, ens diu el portaveu de Més Algemesí. Trenzano “no assumeix la seua autoritat i vol fer pressió perquè no li ho demanen. Vol presentar-se com a progressista i dialogant, perquè realment no vol ser ella qui no autoritze els bous embolats i al carrer”, conclou sobre aquest fet.


Porta principal de la plaça de bous d'Algemesí, des del c/ Muntanya. Foto: laveupv.

Encara hi va haver una altra moció al voltant del món tauri. El PP va presentar una moció per sol·licitar la declaració de Bé d’Interès Cultural a la plaça de bous d’Algemesí. Aquesta persegueix “reconèixer la singularitat i valor arquitectònic de la plaça”, una moció que rebé el suport de tots els grups polítics. Segons Bermúdez, “ningú posà en qüestió aquesta singularitat i valor”, perquè la plaça d’Algemesí “sorgeix d’una arquitectura popular”. Ara bé, Més Algemesí considera que “si realment volem que la plaça tinga eixe reconeixement, el PP ha d’aportar solucions i alternatives perquè continue tenint ús si es prohibeix la tauromàquia”. Una prohibició que no s’albira en la immediatesa, però tot i haver-hi un gruix de gent fervorosa de corregudes de bous, el jovent d’Algemesí veu en això només un desencadenant de festa. Un element simbòlic que desencadena una metamorfosi en el poble, però també en la percepció cognitiva per acceptar el gaudi a través de l’assassinat d’animals.


Corredor interior de la plaça de bous d'Algemesí. Foto: laveupv.


Corredor interior de la plaça de bous d'Algemesí. Foto: laveupv.


Corredor interior de la plaça de bous d'Algemesí. Foto: laveupv.


El cadafal de la "Tinc son", únicament de xiquets, (engunay celebra el 44 aniversari) des del c/ Molí d'Algemesí. Foto: laveupv.


Cadafalers muntant el seu cadafal a la plaça de bous d'Algemesí. Foto: laveupv.



 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next