RedactaVeu / València.
Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears consideren que la Política Agrària Comuna (PAC) està desatesa. En tres reunions celebrades a Barcelona, València i Palma s’han trobat representants de les tres administracions autonòmiques per acordar accions que reconduïsquen l’actual Política negociada entre el govern espanyol i Brussel·les que, segons afirmen, “provoca situacions de desavantatge competitiu, especialment a les zones muntanyoses i insulars”. Un altre aspecte important que uneix les tres administracions de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) és la defensa de la pesca mediterrània gestionada des de la Política Pesquera Comuna.
La investigació i la innovació són les vies de col·laboració essencials per encarar els reptes del sector agroalimentari mediterrani.
Els representants del govern de Catalunya pertanyen al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; de l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària; la Unió de Pagesos de Catalunya, així com d’Inspecció i Control Agroalimentari del govern autonòmic.
Pel que fa a València, s’ha comptat amb l’assistència d’Agricultura i Desenvolupament Rural; de l’Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària i de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, entre d’altres.
La representació de les Illes Balears és la Unió de Pagesos de Mallorca; del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Balears; del cap de servei d’ajudes PAC, així com del cap de servei d’ajudes al Desenvolupament Rural.
Peticions concretes
Una de les veus més insistents en la necessitat de formular de nou la Política Agrària Comuna ha sigut Francisco Rodríguez Mulero, secretari autonòmic d’Agricultura i Desenvolupament Rural i director de l’Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària. Mulero ha assegurat que “la PAC és un repartiment de fons i no serveix per ajudar a dinamitzar l’activitat agrària” i, a més, considera que “no soluciona els problemes dels sectors en crisi”.
La intenció de les reunions és que els tres territoris “actuem com un lobby davant d’Europa per captar més fons”, en paraules de Sebastián Subirats, director de l’Institut Tecnològic de la Indústria Agroalimentària, i també amb l’objectiu de fer entendre a la Unió Europea la realitat productiva i climàtica de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram).
El debat sobre el sector de la pesca va posar en evidència dades com que Catalunya ha passat de tenir més de 2.500 embarcacions a les 900 actuals Sobre el procés de Catània, les tres administracions han fet una valoració positiva, si bé coincideixen que cal integrar el sector.
En el debat sobre alimentació, el director de l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària Josep Maria Monfort, va apuntar que el 30% dels aliments són malbaratats i que “reduir el malbaratament és augmentar la suficiència alimentària”. Pel que fa a les Illes, el representant de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Mateu Morro, va apuntar que les Illes Balears han perdut un 50% de la superfície agrícola, quantificat en 100.000 Ha.
La finalitat d’aquestes sessions és la de treballar conjuntament en els tres territoris de l’Euram les problemàtiques que són comunes, tot establint vies de col·laboració i també adoptar posicionaments comuns en temes estructurals del sector que afecten els 3 territoris.
