Les claus de la Fundació Carasso: 'Dinamitzar projectes' amb 15.000.000€ per a mecenatge

‘Els projectes liderats per Jorge Sastre i Adolf Murillo’ al voltant de Soundcool ‘són la part visible d’un iceberg’ de creativitat, destaca Jaume Fullana, director general de política educativa.
26 setembre 2016 01:00h
Sixto Ferrero / València

Amb quinze milions d’euros pressupostats per a mecenatge, tres d’ells destinats únicament a projectes socials de tot l’Estat espanyol, fan de la Fundació Daniel i Nina Carasso, definida per la seua gerent com “una fundació familiar de mecenatge”, una de les entitats amb aquesta finalitat filantròpica més potents de l’àmbit internacional. Dilluns desembarcaren a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers en Telecomunicacions de la Universitat Politècnica de València per presentar i posar en comú les idees i les línies d’acció dels projectes que la fundació finançarà durant un període de tres anys. Per primera vegada, triaven projectes valencians, un d’alimentació sostenible i dos d’innovació tecnologico-educativa, que pertanyen a les dues vessants del projecte Soundcool.

A l’encontre van acudir, a més dels directors dels projectes i els membres de la Fundació Carasso, Jaume Fullana, director general de política educativa, i Josep Almeria, diputat d’educació de Podem, així com el regidor de Cooperació de l’Ajuntament de València, roberto Jaramillo, i el president de la Federació de Bandes (FSMCV), Pedro Rodríguez.


Jaramillo, Le Galo, Alberto González (director de l'ETSET de la UPV), Murillo, Sastre i Fullana. Foto: laveupv.

“No només financem”, afirmà Isabelle Le Galo-Flores, directora de la fundació, “sinó que tenim un objectiu: dinamitzar els projectes”. Le Galo va fer una breu introducció per emfatitzar que la Fundació Carasso tria projectes als quals vol “donar visibilitat” perquè els resultats es “donen a conèixer” i, en definitiva, “difondre’ls”. En declaracions a La Veu, afegia posteriorment que els dos projectes de mecenatge assignats a Soundcool destacaven per la “innovació en la manera de dur l’educació artística” i destacava que “arriben a molts xiquets” i representen una doble innovació: a nivell tecnològic i a nivell de contingut musical. “Per a nosaltres ha estat clau la capacitat d’expansió de l’educació artística que contenen”.

Seguidament, prengué la paraula Jaume Fullana, qui es mostrà entusiasmat per la iniciativa de la fundació, amb la qual “podem obrir una línia de col·laboració amb la conselleria”, exposà el director general, qui, a més a més, combregà amb la idea de visibilitzar els processos i els resultats perquè, en eixe mateix sentit, “la intenció de la Conselleria és que totes aquestes pràctiques es donen a conèixer”.

Tot i que la injecció de mecenatge privat en projectes educatius, “especialment en projectes relacionats amb l’art”, és una cosa que ja es donava al País Valencià, segons declarava Fullana a La Veu, el finançament de fins a 220.000 euros en projectes d’innovació tecnològica i educativa valencians com el Soundcool, suposen un punt màxim en qüestions econòmiques. Des de la Conselleria, afegia Fullana, “s’ha tret una ordre per reforçar els projectes d’innovació i entre les accions que puga fer la Conselleria més l’ajuda d’aquestes fundacions i, en aquest cas, amb una fundació on tot fa indicar que no hi ha cap altra motivació política ni econòmica estranya, sempre és avançar”.

Sens dubte som un territori molt creatiu però que, d’alguna manera, s’ha vist constrenyit bé per manca d’infraestructures, un fet que pot solucionar-se amb els nous i redistribuïts CEFIRE, o per les pedagogies que han inspirat les lleis educatives estatals, bastant restrictives en aquest sentit. Jaume Fullana ha volgut “ressaltar” aquest fet creatiu, “projectes com els que estan liderant Jorge Sastre i Adolf Murillo, diguem-ne, són la part visible de l’iceberg. Hi ha tota una part encara invisible, de molt bones pràctiques que es focalitzen en els interessos dels alumnes, que els fan més feliços. Són pràctiques innovadores però que en aquest país no s’han pogut visualitzar fins ara perquè no interessava” i, per tant, segons ha assegurat, “una de les primeres tasques de la Conselleria és fer visible totes aquestes pràctiques i fomentar el treball col·laboratiu”.

Ajudaria, en aquest sentit, una llei valenciana d’educació on es legisle amb principis metodològics bàsics assolits sobre pedagogies innovadores, com les que desenvolupen els docents que formen part del Soundcool. De moment, d’aquesta llei, que aviat entrarà a les Corts, només es coneixen dades parcials com el controvertit projecte de multilingüisme. En aquest sentit, Fullana ha explicat de bestreta que “ja s’està treballant sobre això amb la llei i, després, caldrà donar aquesta visió més de conjunt en diferents eixos. Ara mateix estem treballant en el tema de les escoles plurilingües, però també volem escoles que aposten per l’educació ambiental, que aposten per l’art, la salut, etc. Ja hem fet diverses trobades des de la direcció d’innovació educativa, on convidem els centres a fer les seues aportacions, perquè siga una llei en què participen els docents i la gran majoria de la comunitat educativa”, ha conclòs Fullana.


Sastre, Almeria, Raül Murillo (director de l'IES Arabista Ribera de Carcaixent), Le Galo, Fullana, Murillo i Rodríguez. Foto: laveupv.

Isabelle Le Galo, directora de la Fundació Carasso, matisà a aquest diari que la fundació té una naixença “binacional”, ja que els fundadors (creadors de la marca Danone) “tenen origen espanyol i francès”, i entre els seus objectius de finançament es troben finançar projectes d’alimentació sostenible, “on volem accelerar la transició cap a aquest tipus de sistemes d’alimentació, i projectes d’art ciutadà”. La fundació planteja “un finançament de llarga durada” buscant projectes que “per si mateixos continguen la seua pròpia sostenibilitat futura” i, per aquest motiu, “no solem repetir moltes vegades el finançament en un mateix projecte, perquè el nostre objectiu és que eixos projectes puguen créixer”. Que “s’enlairen i puguen sostindre’s” en el futur, “per això treballem”, explicà Le Galo, qui afegí que això respon a “una qüestió d’equitat, perquè després, a tres anys vista, hi ha molts projectes interessants”.

Davant unes lleis de mecenatge tèbies i poc pragmàtiques, sembla una utopia pensar en inversions filantròpiques d’aquesta mena amb ciutadans o empreses valencianes, almenys no en les xifres en què es mou la Fundació Carasso. “Hi ha molta diferència pel que fa a lleis de mecenatge entre França i Espanya”, explicava la directora, ja que, la principal diferència és que “l’enfocament que se li dóna a França a la filantropia, o la cultura, és molt més decisiu”. Per altra banda, destacava que “hi ha moltes més ajudes i facilitats per aportar en filantropia de manera general o en cultura” a França i, per això, la fundació està afiliada a la Fundació de França, que existeix des dels anys 70. Aquesta “és com una macrofundació”. Així la defineix Le Galo, qui destaca que dins d’aquesta “s’engloben fins a 800 fons destinats a una acció específica, on cada individu o empresa que vol muntar un projecte filantròpic ho pot fer”, per tant, “eixa capacitat logística, de crear una fundació amb un objectiu social, no existeix a Espanya” on, per altra banda, també “caldria treballar a nivell de reputació”, sobretot en la que es té sobre el finançament i mecenatge privat, una reputació que des de la fundació esperen aconseguir.

La Veu
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next