Només el 13,65% de la docència universitària del País Valencià s’imparteix en la llengua pròpia. O el que és el mateix: més del 80% de les classes són en castellà. Segons l’estudi “El valencià en l’ensenyament. Informe 2016” que ha publicat el Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament al País Valencià (STEPV), però no tot són males notícies. En els darrers cinc cursos, la presència del valencià ha crescut a les aules universitàries, poc, però ho ha fet. Concretament, una mica més d’un punt percentual. Amb tot, l’informe parla d’un “estancament generalitzat” de l’ensenyament universitari en valencià i assenyala la Universitat Miguel Hernández com el pitjor exponent en aquest rànquing: en els darrers cinc cursos, no ha impartit ni una sola assignatura en valencià, sense comptar les assignatures de llengua.
Seguint les passes del model de la Universitat de València
Davant d’aquest panorama, el STEPV diposita les seues esperances en el camí que està prenent la Universitat de València (UV), que ha augmentat les classes en la llengua pròpia un 5% en dos cursos i que imparteix actualment un 34,30% de la docència en valencià. Expliquen que aquest creixement es deu al ‘Pla d’Increment de la Docència en Valencià’ que la UV va aprovar el 2012 i que va fixar uns percentatges mínims de docència en valencià: un 35% en cinc anys i una distribució equitativa de les dues llengües oficials en un termini màxim de 10 anys. A més, aquest pla establia també que a partir de juny de 2015 totes les convocatòries de places de professorat havien d’incloure com a requisit el nivell C1 (mitjà) de coneixement del valencià. El sindicat de mestres advoca per una proposta d’igualtat lingüística en aquesta línia: “És de l’única manera que es pot augmentar any rere any la docència en valencià, com ho demostra indiscutiblement el cas de la UV”.
Un informe elaborat des de la trinxera
El mateix informe deixa clar que les dades s’han recollit en un període, el dels darrers cinc anys, marcat per “la manca de promoció de la llengua pròpia per part dels poders públics” i per “una contraplanificació lingüística orquestrada” contra el valencià. Aquests darrers temps, les institucions universitàries també les han passades magres. El sindicat assenyala dos motius: el trasllat al sector públic de la crisi patida pel sector financer privat al llarg d’aquests darrers anys i la desviació de gran part del pressupost destinat a l’ensenyament superior a les universitats privades o a projectes fallits com la Valencian International University (VIU).
