Diari La Veu del País Valencià
L’Europa dels pobles a través del cas de Frísia, un nació dividida en dos estats

RedactaVeu / València.

Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaD) ha organitzat, per al proper divendres 30 de setembre a l’Espai Basset de València, l’acte titulat Decidim. Europa dels pobles a través del qual l’entitat mostrarà el seu suport a l’Europa dels Pobles en contraposició a la dels Estats, tal com expressen a un comunicat.

Un membre de la Plataforma Auke Zeldenrust, que és originari de Frísia (actualment a Holanda) serà l’encarregat d’explicar el cas de la seua nació d’origen, i així s’abordarà el moviment cultural dels últims 50 anys, el conflicte en els anys 50 i 70, així com les conseqüències en l’educació i la posició legal de la llengua, ja que Frísia no té una estat propi. A més, també es parlarà de l’únic partit polític frisó, el Partit Nacionalista Frisó (FNP).

L’acte començarà a les 19.30 h. i des de la PDaD anuncien que hi haurà alguna sorpresa final que aproparà els assistents a la llengua i cultura frisona, així com es podran veure llibres escrits en aquesta llengua.

Imatge: PDaD.

Però aquest és sols el principi, ja que l’Europa dels pobles continuarà desgranant-se amb més actes com el del cas de Sardenya, que la plataforma anuncia que es realitzarà pròximament.

El cas de Frísia

Frísia actualment es troba dividida en tres territoris: Frísia del Nord (al nord de l’actual Alemanya), Frísia Oriental (en el nord-oest d’Alemanya), i Frísia (als Països Baixos).

Durant l’acte es parlarà de la Frísia que va veure nàixer el ponent Auke Zeldenrust, que fou un dels Països Baixos que en 1579 varen fer el jurament d’abandonar del regne de Felip II de Castella, tal com explica la PdaD al seu comunicat.

La plataforma, a més, fa saber que en una de les últimes dades sociolingüístiques sobre la posició de la llengua frisona a Frísia Occidental del 2015, indica que hi ha uns 350.000 frisoparlants sobre una població de 600.000 habitants.

Comparteix

Icona de pantalla completa