García ha explicat com després de ser operat a l’hospital Arnau de Vilanova de València, l’empresa ortopèdica li va reclamar 152 euros per la pròtesi, assenyalant que la Conselleria li retornaria més tard 122 euros. La família, amb hipoteca i tots els membres a l’atur a excepció del pare, pensionista, va emplaçar l’empresa a pagar a final d’aquest mes de maig, segons explica García.
El jove assenyala que ell treballa en una escola-taller d’on cobra una petita quantitat però que li és retribuïda cada dia 28. Adrián García afegeix que va indicar a l’empleada de l’empresa ortopèdica que podria pagar-li a partir d’aquell dia perquè la situació familiar impedia pagar abans.
Segons el relat d’Adrián, l’empleada va decidir retirar la pròtesi dos dies més tard de l’operació, davant la sorpresa d’Adrián i la seva família. El jove ha rebut nombroses mostres de solidaritat a les xarxes socials després que aquest diumenge el diari Levante-EMV publiqués en exclusiva la seva història.
Centenars de persones s’han oferit a pagar la pròtesi a Adrián. Aquest oferiment potser no s’haurà de fer efectiu ja que un amic de la família ha cedit una pròtesi al jove per veure si la pot fer servir.
Aquest mateix dilluns té cita amb els doctors i suggerirà que li incorporen la pròtesi cedida. Adrián té problemes de mobilitat des que als 14 anys va patir una caiguda a la muntanya. El protocol de la Conselleria Valenciana de Sanitat en relació amb les pròtesis externes preveu que siga el pacient qui abone el cost i més tard el govern valencià li’l retorna.
Segons aquest protocol, el pacient no haurà d’abonar més de 30 euros en aquest tipus de copagament. Les empreses cobren al mateix hospital i de mans del pacient les pròtesis externes. Segons explica Levante-EMV, les empreses ortopèdiques mantenen un deute important amb el Govern valencià.
Adrián García, però, denuncia que en cap moment va ser informat que havia de pagar les pròtesis i que en aquest cas la família hauria previst la situació. El jove explica que no va ser fins després de l’operació que el metge els va informar del cost i que, dos dies més tard, l’empresa va passar a cobrar.
