Conselleria i entitats: un decret per a dues visions oposades

Un recorregut que vol mostrar les posicions de les diferents entitats que defensen la llengua al nostre país i de la mateixa Conselleria d'Educació
2 octubre 2016 01:00h

Eduard Ferrando / València.

Ha passat més d’una setmana des que la Conselleria d’Educació presentara l’esborrany de Decret de Pluriligüisme i les reaccions de les diferents entitats vinculades amb la defensa de la llengua o, d’alguna forma, amb el món educatiu, encara no han cessat. Un decret amb el qual es marca l’estratègia del nou equip de la Conselleria per a un nou model d’ensenyament que vol ser garant de l’aprenentatge de tres llengües: el valencià i el castellà com a llengües oficials, i l’anglès com a tercera llengua. En general, la resposta de les entitats de què parlem ha sigut contrària a alguns punts del Decret, sobretot pel que fa a l’ús del tractament del valencià en els diferents punts en què hi fa referència.

Per això, hem volgut contrastar les diferents reaccions i intentar plasmar ambdues posicions, amb la humil intenció de crear el consens necessari perquè el nostre món educatiu siga regit per un Decret Lingüístic eficaç en l’òptima capacitació dels nostres alumnes en les llengües, i, també, per a garantir l’aprenentatge de la nostra llengua pròpia en tot el territori valencià. De totes formes, cal no perdre de vista que el document que la Conselleria presentà, com ells mateixos ens fan saber, “és el resultat d’un estudi demanat a les Unitats per a l'Educació Multilingüe de la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat d'Alacant”, i també fruit d’haver “mantingut reunions amb tots els agents de la comunitat educativa: els sindicats, les patronals de la concertada, les entitats cíviques implicades en el tema, els representants dels pares i les mares, tots,  i també amb els grups parlamentaris de les Corts Valencianes”. Si aquestes reunions van dur al consens per a elaborar el Decret, només ho sabran els implicats.

“El Decret de Plurilingüisme no ajuda a cohesionar socialment els valencians”

Entre les reaccions a les entitats que abans definíem com a defensores de la llengua i vinculades a l’Educació trobem la d’El Tempir, una entitat que té com a marc per al seu treball les comarques del Sud del País Valencià. Segons el seu comunicat, aquest Decret “no ajuda a cohesionar socialment els valencians” ja que, sempre segons El Tempir, que el valencià no siga llengua vehicular ni s’aposte per una metodologia d’immersió lingüística impedirà igualar els alumnes de tot el territori perquè no els farà autènticament bilingües. Un altre dels cavalls de batalla dels qui no creuen en aquest Decret és el tema de l’exempció del valencià a les zones castellanoparlants, un tema especialment sensible per a les comarques del Sud del nostre territori que palesa una minva preocupant d’usuaris de valencià. De fet, en el seu comunicat, l’entitat alerta vehementment que “o es regula i es fa testimonial o continuarem aprofundint en un sistema de doble cooficialitat lingüística a doble velocitat, que podria generar l’enquistament del conflicte lingüístic”, un conflicte que, per altra banda, alguns ja anuncien públicament que s’ha acabat. Comptat i debatut, la preocupació que mostra l’entitat s’albira en la posició del valencià dins d’aquest engranatge plurilingüe que mostra el decret de què parlem, ja que, ens recorden: “El model de plurilingüisme de l’esborrany no aposta per un altre tipus de plurilingüisme, l’autocentrat, que prioritza el valencià”.
 

El president d'El Tempir Josep Escribano
 
Per la seua banda, Escola Valenciana (EV, a partir d’ací) també ha mostrat clarament la seua posició sobre l’esborrany del Decret de Pluriligüisme. L’entitat, molt vinculada al món educatiu i a la defensa del valencià, reconeix obertament que “no és el model que nosaltres proposem”, tot i que reconeix que és un treball que permet avançar. Entre les propostes de modificació que exposen des d’EV, volem destacar l’eliminació dels itineraris que no garantisquen l’assoliment equilibrat d’ambdues llengües oficials, el valencià i el castellà. Així, dels 6 nivells ajustats al Marc Europeu Comú de Referència (MECR) que proposen des de la Conselleria, EV col·lapsarien els dos bàsics i els dos intermedis en un nivell cadascun, és a dir, quedarien només quatre nivells distribuïts en Bàsic, Intermedi i els dos Avançats, ja que, segons el seu president Vicent Moreno, “després de 33 anys de LUEV, hi ha hagut temps més que suficient perquè primària haja incorporat progressivament el valencià als seus programes d’ensenyament”.

Potser la posició d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV, a partir d’ací) siga en aquest cas la més contundent i aclaridora. En el seu comunicat al respecte del nou decret presentat per la Conselleria, l’entitat presidida actualment per Joan Francesc Mira adverteix que tot això del plurilingüisme no és, efectivament, res de nou. Per això, donen especial importància a aquesta experiència per a intentar demostrar que “els únics programes que han assegurat que els estudiants arriben a ser realment competents en les dues llengües (traslladable a una tercera) són el Programa d’Ensenyament del Valencià, el Programa d’Immersió Lingüística i, en alguns casos específics, el Programa d’Incorporació Progressiva”, i defensen així la preeminència del valencià ja que en el nostre cas és “la llengua més dèbil, la que no gaudeix de l’avantatge que, arreu de la societat, té el coneixement general assegurat per llei i per pressió ambiental, per l’omnipresència dels mitjans de comunicació, etc.” Un punt aquest compartit per la majoria dels qui s’han pronunciat sobre el Decret del Plurilingüisme, que noten una certa manca de presència de la nostra llengua dins d’aquest model. Per altra banda, des d’ACPV adverteixen també que el fet que els centres tinguen ara certa autonomia per a aplicar els diferents nivells o triar l’itinerari a seguir, pot d’alguna forma crear conflicte per la pressió social que reben els centres i per part d’alguns grups polítics. Ho resumeixen amb aquesta frase: “Si cada centre ha de debatre quin dels sis o quatre nivells aplica a cada cas, i decidir-ho per una majoria tan alta com són dos terços, el recurs a la problematització en cada centre de l’ensenyament del ‘valencià’ que alguns grups polítics i de pressió social tenen com a bandera, està assegurat. I davant un conflicte, la solució ‘normal’ és el continuisme.”

Amb tot, cal destacar que el to de totes les entitats que han presentat esmenes o han valorat el Decret és notablement positiu pel que fa a l’obertura i la cerca de consens de la Conselleria. De fet, tots destaquen coses positives en el Decret com la necessària adaptació a les recomanacions que vénen des d’Europa pel que fa al multilingüisme. Com notem al llarg de tot l’escrit, les diferents entitats han optat per obrir un elegant debat i presentar les esmenes que creuen que poden beneficiar el sistema educatiu valencià, i això, no errarem si diguem que sí que ho permeten els actuals inquilins de la Conselleria d’Educació. No, no és cap mèrit, però amb tot el que el nostre País Valencià ha viscut, benvingut siga el diàleg...
 
Però, què diu la Conselleria d’Educació?

Amb tot l’enrenou creat, volem acostar-nos a la Conselleria i saber com s’ha cuit aquest Decret, quina era l’estratègia de l’equip destinat a crear el model lingüístic que s’ha d’executar als centres educatius amb alguna vinculació pública valencians.

En primer lloc hem de ser conscients que la proposta de Decret desenvolupa el que des de la Conselleria han anomenat: Programa Plurilingüe Dinàmic (PPD, a partir d’ací). No ens centrarem en explicar un programa al qual ja li hem dedicat moltes pàgines i la mateixa Conselleria ha explicat en repetides ocasions. La nostra intenció és intentar, com sempre humilment, percebre quines eren les línies mestres d’aquest ambiciós esborrany i com podien justificar les mancances que des d’alguns sectors han destacat.

Tot just comencem, des de Conselleria emfasitzen el fet que la tasca i la responsabilitat assumides “sempre han tingut com a eix central un punt de vista purament pedagògic”, i destaquen, a més, la necessitat que els alumnes valencians, en acabar els seus estudis, siguen capaços de ser completament aptes en les dues llengües oficials i competents en anglès, ja que hem d’estar d’acord que “l'anglés és un dels punts més fluixos de l'actual model lingüístic i el coneixement del valencià també és clarament insuficient”. Efectivament, l’ambient lingüístic actual al nostre País Valencià mostra clarament l’hegemonia del castellà sobre la resta de llengües, fins i tot per sobre de la mateixa llengua pròpia del nostre país, el valencià. Però i això, ens preguntem, ho garanteix aquest PPD?
 
La Conselleria atorgarà títols de valencià i anglès

Una de les primeres estratègies d’aquest nou decret és la capacitat actual de la Conselleria per a atorgar títols de valencià i anglès als alumnes que cursen amb èxit els nivells més alts que el nou model presenta. Segons els representants de la Conselleria, “ja que es consideren com a òptims els nivells avançats, l'alumnat de centres amb aquesta elecció obtindran certificacions oficials de coneixements d'idiomes en valencià i anglès.” Potser un incentiu que intentarà ser avalat pel pla que hauran de seguir els professors valencians per a formar-se lingüísticament. Això, evidentment, ha de comptar amb la necessària col·laboració dels centres, i dels mateixos docents, per a la qual cosa la Conselleria ha estructurat tota una xarxa amb l’objectiu de garantir l’èxit d’aquesta iniciativa. “Des de Conselleria seguirem el desenvolupament de la tasca docent mitjançant el model de Formació del Professorat i el CEFIRE específic Plurilingüe, amb les avaluacions dels programes que desenvoluparem i amb un seguiment rigorós per part de l'administració educativa mitjançant la inspecció”, mesures aquestes que ens indiquen que estan pensades, insistim, per a garantir el bon desenvolupament del PPD.
 

Vicent Marzà i Ximo Puig durant la celebració del Dia de les Llengües
 
Un altres dels temes més controvertits del Decret és la no preeminència del valencià com a llengua vehicular als centres educatius amb vinculació pública valencians. Sobre el tema, volen destacar l’estancament pel que fa a la demanda d’ensenyament en valencià del model LUEV de les dues línies, i el defineixen com un “model esgotat que tampoc fa progressar el valencià a l'aula ni al carrer.” Tot seguit, destaquen el fet que la distribució lingüística del nostre territori és la que és, i per això, “els diferents nivells responen a la necessitat d'adaptar els programes lingüístics a les característiques de l'entorn i del propi centre”, i fan especial ressò en el fet que aplicar el mateix model lingüístic “des de ja a Traiguera que a Torrent és, a banda d’irreal, poc efectiu”. Pel que fa a l’exempció, un dels altres temes candents del debat generat, són absolutament taxatius: “L'exempció de l'ensenyament del valencià en comarques definides com a castellanoparlants és un dret reconegut a la LUEV i no pot modificar-se amb un decret.”

Finalment, també cal destacar el que és l’essència d’aquest decret, la raó de ser, cosa que ens la presenten d’una manera nítida, sense embuts. Per a l’equip que ha treballat aquest decret: “El Decret està fet des d'una perspectiva no només educativa, sinó també social”, i amb la ferma la voluntat d’assolir l’objectiu “que l'alumnat valencià domine les dues llengües oficials i una tercera llengua com l'anglès”. És per aquesta voluntat d’incidir socialment que el text també parla de la futura Corporació Valenciana de Mitjans Audiovisuals, a la qual demanen “l'emissió de materials en anglès, a més del valencià vehicular, per reforçar socialment el plurilingüisme”, sense dubte, una mostra més de l’aposta pel plurilingüisme de la Conselleria que encapçala Vicent Marzà.

La valoració de cadascú no ha d’anar en perjudici d’absolutament res, ans al contrari. S’ha de ser conscients que l’esborrany presentat és el fruit d’un treball completament conscient per part d’un equip sobradament preparat. A més, la voluntat de debatre i d’acceptar esmenes és un fet molt positiu per al futur èxit del que serà finalment el Decret. Ara, cadascú es plantejarà els seus dubtes, com no. Per què, per exemple, és positiu plantejar un nou Decret tan innovador amb una llei que compta ja amb més de 30 anys?, no caldria també una llei d’Igualtat Lingüística?, són tractats tots els ciutadans de la mateixa manera si no tenen les mateixes oportunitats per a estudiar la llengua pròpia de la nostra terra? El poble mana...

La Veu
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next