Alacant es retroba amb el Tio Cuc amb una ‘mostra de valencianisme alacantí’

El comissari de la mostra, periodista i doctor en Història, Manuel Lillo, indica que “el setmanari satíric era la veu de les classes populars alacantines"
3 octubre 2016 01:00h
Sixto Ferrero / Alacant

El Tio Cuc, aquell personatge satíric que va cobrar vida en les pàgines del setmanari homònim durant el primer terç del segle XX a Alacant, se suma al programa d'actes per a celebrar el 9 d'Octubre. Aquest personatge imaginari, “Diputat en Corts pel Rebolledo” és el protagonista de l'exposició “El Tio Cuc: Mostra de valencianisme alacantí”, una exposició que fou presentada la setmana passada i que podrà ser vista a l'Arxiu Municipal d'Alacant, al nucli antic de la ciutat, durant les 24 hores del dia.

El comissari de la mostra és el periodista i doctor en Història Manuel Lillo, també col·laborador de La Veu, qui explicava que “el setmanari satíric era la veu de les classes populars alacantines per a desestabilitzar als dominants”.

Fent una mica de retrospectiva històrica, la publicació “va eixir al carrer amb la seua periodicitat setmanal des de 1914 a 1918 per l'embranzida del seu fundador, Josep Coloma, qui va suspendre el seu tiratge per la censura per a retornar de 1923 a 1936”.


Manuel Lillo, comissari de l'exposició.

El periòdic era “molt crític per a l'època”, ja que “era l’òrgan d'expressió de les classes populars”, deia Lillo, unes classes populars que sembla que volien reviscolar a Alacant, però que, a diferència d’aquelles que tenien veu en valencià amb el Tio Cuc, ara “s’expressen en qualsevol llengua, tret d’en valencià”, afirmava el comissari en declaracions a aquest diari. En valencià s’expressaven aquests “fins a la gerra civil, però hi ha un tall i passen a educar els fills en castellà”, i és que “les elits estaven castellanitzant la ciutat” fins a aconseguir-ho. Tanmateix, “el Tio Cuc era una mostra que a Alacant es parlava en català”.

Durant la presentació del passat divendres, Manuel Lillo posà l'accent en la ideologia del setmanari, ja que “va ser la primera gran mostra de nacionalisme valencià a la nostra ciutat”. Aquesta visió es va accentuar amb la incorporació a la seua redacció de l'escriptor Enric Valor, en 1933. “Els continguts del Tio Cuc van passar a ser, des de llavors, anticentralistes”, apuntà Lillo, qui reconeixia que “recordar el Tio Cuc és recordar la identitat d'Alacant”.


Capçalera de la publicació El Tio Cuc.

Tio Cuc, visible 24h

Alacant, malgrat tot, s’ha oblidat del seu passat. Més aviat, si ens deixem dur per l’expressivitat del comissari, la ciutat no vol mirar-se al mirall de la història. Així, la possibilitat de contemplar l’exposició les vint-i-quatre hores del dia a través d’un finestral ens ofereix una manera metafòrica d’aguaitar-nos al passat. La societat alacantina, la de hui en dia, “no recorda la publicació” i “sincerament, i tristament, aquesta és més reivindicada que recordada”, ens confirmava Lillo. Una reivindicació on destaca el Casal Popular Tio Cuc, “que actua pel català i la memòria històrica”. Alacant “és una ciutat molt desarrelada i no el coneix quasi ningú −al Tio Cuc−”. El seu veïnat està configurat per un gruix considerable “de gent de fora que no mira el seu passat” i per això, a hores d’ara, “el Tio Cuc és una figura reivindicada, però no recordada” ens repetia el comissari.

Amb un Govern progressista a la ciutat i amb unes classes populars alacantines renovades, tindre un nou Tio Cuc “seria molt bonic i ens agradaria molt, però, a Alacant, som pocs aquells que defensem les arrels de la ciutat”.


Membres de la corporacio d'Alacant (Alacantí) durant la presentació de l'exposició.

No obstant això, la festivitat del 9 d’octubre a Alacant està canviant. Lillo agraeix que l’Ajuntament se’n recorde d’aquestes coses”, perquè abans, amb el PP més folklòric, uns populars que “segons les enquestes tornarien a governar”, el dia 9 d’octubre “era per menjar canapès, el ball i la conya, però ara, amb el nou Govern, es van penjar cartells l’any passat i, enguany, es farà una lectura del Tirant lo Blanch”. Uns fets potser normals per a algunes comarques, però que “per a Alacant és important”, emfatitzava Lillo, qui interpreta aquest fets com “una voluntat del PSOE i també de Guanyar”, davant la qual “estic molt agraït perquè em fan sentir satisfet”.

Aquell Tio Cuc satíric, que deia les coses a la cara, en valencià, “representava el director de la publicació” i hui “hi ha gent que podria ser” un renascut i retrobat personatge del segle XXI i Lillo posa com a exemple Mariano Sánchez Soler, “un bon escriptor que dedica un tractament a Alacant”. Així mateix, “el Tio Cuc fou un personatge d’una època que podria tornar a existir”, per què no?

Finalment, l'exposició, a la qual ha aportat material l'Arxiu Municipal, serà visitable i es podrà contemplar fins al 18 d'octubre. Els interessats podran veure el material d’aquesta en una vitrina de la sala de lectura de la planta baixa i, com els hem informat, penjat en els finestrals del centre que donen als carrers Llauradors i San Isidro, al barri antic d’Alacant, on roman el passat i la llengua.

La Veu
 
next