RedactaVeu / Madrid-València.
Madrid ja coneix quin és “el problema valencià”. La capital de l’estat espanyol ha pogut veure i escoltar en veu del president de les Corts, Enric Morera, del professor Francisco Pérez, de la vicepresidenta del Consell Mónica Oltra i del president de la Generalitat, Ximo Puig quina és la situació econòmica del País Valencià. L’acte “Tots a una veu. Per un finançament just”, celebrat al Círculo de Bellas Artes de Madrid, ha servit per mostra l’infrafinaçament, la infrainversió i per palesar que aquest problema “té dues derivades fonamentals”, ha dit el president Puig com són: “La invisibilitat i la desigualtat”.
Ha obert l’acte Enric Morera (el discurs del qual poden llegir íntegrament en el document adjunt), per demanar que els valencians “necessitem polítiques d’estat”. Nosaltres, “hem sigut sempre un poble solidari i lleial”, ha recordat Morera que ràpidament ha fet memòria en dir que “hem perdut fins i tot les entitats financeres, però l’escarni patit no és just” i a més a més “la prosperitat valenciana no existeix”, una visió que ha estat un eix vertebrador en els discursos polítics, centrats en desmentir allò que representa el “Levante feliç”.
“Amb la justícia per davant, sense victimisme, volem el que ens toca, volem seguir sent motor econòmic siga quin siga el color del govern”, ha dit el president de les Corts, qui ha esmentat el Manifest i ha recordat els seus 3 punts, per a tot plegat resumir la intervenció, reivindicant que “sense autonomia financera no podem tindre autonomia política”.
Enric Morera, president de les Corts.
Ha continuat el professor de l’Institut valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), Francisco Pérez, per començar afirmant que “les solucions als problemes dels valencians s’han de compartir per la resta d’Espanya”, ja que pel que fa a finançament “com si fóra una broma”, comptem amb el “model aprovat el 28 de desembre de 2009”, ha dit el professor. “Obviar la necessitat d’un finançament just alimenta sentiments de greuge i genera inestabilitat”, ha explicat, sense “voler abusar de les xifres”, ja que els valencians “com duem molts anys finançant-nos amb dèficit, aquest s’ha acumulat”. Ha estat contundent en afirmar que “l’estat del benestar a Espanya no és homogeni”, i “sense un finançament just, es condemna la Generalitat a la UVI, connectada a viure per préstecs”. Ara per ara el País Valencià està “col·locat en una situació delicada”, ja que aquest “comença a endeutar-se més prompte, sofrint un doble ajust fiscal: primer per un baix finançament i, en segon lloc, el que han hagut de fer tots els territoris per la crisi”.
Mónica Oltra, en la seua intervenció.
Mónica Oltra ha pres la paraula, amb cert to de cansament, no obstant això ha volgut deixar clar que “els qui som ací simbolitzem la unanimitat de la societat valenciana que demana justícia i equitat”. Els valencians vivim una “anomalia democràtica pel que fa al finançament” i una altra frase: “És l’única que sent pobre paga a les riques”, de manera que “s’ha trencat el principi constitucional de solidaritat”. Alçant la veu, Oltra ha dit: “La Constitució no s’està complint a una part del territori espanyol. Hi ha 5 milions d’espanyols que sofreixen eixa injustícia”.
Oltra tampoc ha amagat les xifres, i les ha tret a Madrid, “el finançament que rebem només cobreix el 80% dels serveis públics fonamentals, un valencià rep 258 euros menys per any que la mitjana, i si incloem Euskadi i Navarra, la xifra es dispara”, etzibava xifra rere xifra. Una pausa. “Eixa quantitat, és superior al pressupost de la Conselleria d’Igualtat, la que jo presidisc, la de la vida”. Amb un finançament just, per exemple amb “330 milions més, Educació faria 125 noves escules, se saldaria el deute universitat, es contractaria 8.000 docents més, es podrien construir 12 centres per a persones amb trastorns mentals greus,...” la vicepresidenta no parava de mostrar exemples. Una altra pausa. “Lluny d’un Levante feliç hi ha una societat castigada”, menyspreada amb un “PIB per habitant un 12% menys que l’espanyol”. I tot això és conseqüència d’un sistema de finançament caducat”. Torna a recuperar un to decaigut, i conclou “el consell, coneix les xifres del FLA per l’oposició: així no es fa lleialtat”.
Enric Morera, Ximo Puig, Mónica Oltra i Francisco Pérez.
Ximo Puig ha tancat l’acte, agraint en primer lloc l’assistència dels alcaldes d’Alacant i València, així com els sindicats, empresaris, plataformes socials, els consellers i polítics... “El problema valencià afecta tot Espanya”, ha dit ressonant a la sala, aquest, “té dues derivades fonamentals: la invisibilitat i la desigualtat”. Amb optimisme, Puig ha explicat que “tenim propostes i iniciatives per a la solució”, perquè el problema no se solucionarà amb “cap debat localista ni victimista, sinó sumant al projecte d’una Espanya compartida”. “Volem acabar amb la invisibilitat”, perquè el País Valencià “no ha estat al centre dels debats”. Puig també ha etzibat que “s’està incomplint la Constitució”.
Però hi ha més, la infrainversió. “Mai hem rebut ni el 10%, i només quan es féu l’AVE s’apropà”. Més greuges: “Falta de connexió ferroviària entre Barcelona i València, el Corredor Mediterrani, que atén més del 50% d’exportacions d’Espanya, està parat... Fins ací hem arribat”, ha conclòs amb rotunditat.
Ximo Puig, president de la Generalitat.
“Malgrat estar com estem, tenim voluntat d’apropar el muscle”, perquè Puig creu que “és positiu per a Espanya que el País Valencià intensifique la seua velocitat de creuer actual”, però per això “reclamem que cessen les hostilitats, que se’ns tracte amb justícia”. La solució és una “reflexió de conjunt, i comptem amb un document que hem posat a la disposició de les comunitats”, és una proposta: “Des de la Comunitat Valenciana per a Espanya”.
“Les comunitats autònomes som Estat. Som un país de nacionalitats i regions, un país de països, on totes les administracions han de ser responsables del seu futur”. Ha demanat racionalitzar la sanció de la Comunitat Europea pel dèficit, i ha conclòs dient que a Madrid “hem vingut a parlar del problema valencià, comprometre’ns amb una Espanya de ciutadans iguals en la diversitat”, i d’ara endavant “que el problema valencià, passe a formar part de la solució espanyola”.
