El 9 d’Octubre és una de les festes ‘més antigues d’Europa’

La Catedral custodia més de cent documents del rei Jaume I
8 octubre 2016 01:00h

EP / València.

L'Arxiu de la Catedral de València compta amb un total de 120 documents del rei Jaume I, la majoria d'ells originals i en pergamí. A més d'aquests papers, la Seu també compta amb segells de cera i de plom, segons ha indicat el canonge arxiver i bibliotecari de la Catedral, Vicente Pons Alós.

Des de l’Arquebisbat han explicat a través d’un comunicat (disponible només en castellà), que aquests documents estan datats entre el 28 d'octubre de 1236 i el 28 de desembre de 1275, i formen part dels quasi 10.000 pergamins que custodia actualment l'arxiu de la Seu, entre ells de privilegis i donacions, dels quals "encara pengen 12 segells de cera i altres 3 de plom d'aquest monarca, que va ajudar de forma especial l'Església de València", segons Pons.

Entre els documents figura el del 28 d'octubre de 1236 en el qual "el rei prometia en les Corts de Montsó dotar la Catedral i parròquies de València", així com el del 13 de novembre del mateix any, quan es comprometia a vincular canònicament les noves terres conquistades, la diòcesi de València, a la metropolitana de Tarragona.


Segell amb la figura de Jaume I. Foto: Catedral de València.

Dos anys després, conquistada ja València, el 18 d'octubre de 1238 donava a la Catedral de València "totes les esglésies de la ciutat i les terres i heretades de les antigues mesquites". Poc després, "la dotava amb 10.000 besants de plata i diverses cases pegades a la Seu per a construir el palau episcopal, habitatges canonicals i ampliar la mateixa Catedral", ha apuntat Pons.

La Universitat de València (UV) publicarà en breu l'edició de tots aquests documents juntament amb la reproducció facsímil dels originals, en un volum que ha sigut coordinat pel doctor Francisco Gimeno, catedràtic de Paleografia d'aquesta universitat.

Confraria de Sant Jaume

Pons ha ressaltat que "el tractament especial que el rei conqueridor va donar a l'Església i Catedral de València no solament es plasma en el nombre de documents conservats, sinó en la memòria que sempre es va tenir del rei que va aconseguir recuperar el culte cristià a València". Per això, "en el seu honor i sota el seu patrocini es va fundar una confraria de Sant Jaume, amb capella en la Catedral, que encara es conserva i que podria ser la més antiga del Regne de València, ja que té el seu origen l'1 de desembre de 1242”.


Capella de Sant Jaume a la Catedral de València. Foto: Catedral de València.

Les quatre barres a la Catedral
 
Així mateix, una altra mostra de la memòria del rei en la Catedral "ho constitueix el fet que des de 1416 fins a 1936 va estar penjat en un dels pilars de la seua capella major i presbiteri, al costat de l'Evangeli, un escut amb les barres d'Aragó i, subjecta a ell, un esperó del rei conqueridor, una cadeneta que va haver de fer servir per a subjectar-la, el fre, amb restes de l'antic daurat i les barres d'Aragó cisellades, i el mos del seu cavall", peça que es conserva en l'Ajuntament de València des de la Guerra Civil.

Igualment, "Jaume I va voler que es dedicara la Catedral de València a Santa Maria, i a ella va oferir totes les conquestes en el nou Regne, com apareix representat en el Liber Instrumentorum de l'Arxiu de la Catedral, cartulari que copia una part dels privilegis concedits pel rei a la Seu i a l'Església de València", ha continuat Pons.

En l'actualitat, els professors de l'àrea de Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Facultat de Geografia i Història de la UV ultimen l'edició de tota la col·lecció documental de Jaume I de l'Arxiu de la Catedral de València.


Liber instrumentorumint.

"Una de les festes més antigues d'Europa"

El catedràtic d'Història Medieval de la UV Rafael Narbona Biscaí ha destacat que la data i la memòria del 9 d'Octubre "formen part del més antic patrimoni cultural dels valencians".

Així, "constitueix una de les festes més antigues d'Europa, perquè s'ha celebrat ininterrompudament des de 1338, quan una primera processó d'acció de gràcies convocada pel govern de la ciutat i el seu bisbe va voler commemorar el primer centenari de la rendició de la València islàmica davant les tropes de Jaume I el Conqueridor".

La "rellevància d'aquell episodi històric va donar lloc a una cerimònia que va ser incorporada al calendari local com una remembrança conscient i un exercici de reactualització de la gesta per a celebrar la incorporació de la ciutat de València a la Cristiandat i als dominis del rei d'Aragó", ha postil·lat.

La Veu
 
next