Lluís Gallent / València.
Entre eixos dos ‘hasthags’, el primer el lema de la campanya del 9 d’Octubre que aposta per la cridòria institucional falsament unitària, i el segon que denuncia l’afonia social per la manca dels 9 més importants; el 9 de Ràdio 9 i el 9 de Canal 9 cap a una Veu més realista?
Divendres passat el Centre Octubre de la ciutat de València va acollir una xarrada sobre la RTVV QUE VOLEM organitzada per M1ldenou, el col·lectiu d’extreballadors de RTVV i amb la participació i suport d’ERPV i EUPV.
Fidels al tòpic, cal dir que la sala estava plena de gom a gom d’un públic àvid de rebre informació sobre el tema. Fidels a la veritat, també cal dir que bona part d’eixe públic estava conformat per treballadors i treballadores de l’ens. Masoquisme o desig de justícia?
Cartell de l’acte.
Començà els parlaments Reis Juan, presidenta de M1ldenou, lamentant que pel tancament de RTVV, els xiquets valencians actuals no poden parlar valencià a través dels seus personatges. Producte d’aquell tancament ‘manu militari’ perpetrat per l’expresident Fabra, rebatejat en feliç definició del Comitè d’Empresa, “com a moniato”, no escolten les veus de Son Goku, Doraemon o Musculman. No va deixar passar posar-li un toc irònic al sainet de les traduccions, via SALT, dels mitjans que s’han afegit a les versions en valencià per la subvenció, i que ens ha oferit titulars memorables com «Vaig Pelar i Maradona signen la pau» (Pelé y Maradona firman la paz) o rebatejar el seu columnista, manipulador de Canal 9, aquest sí, Lluís Motes com a Lluís Malnoms.
Reis Juan no va oblidar la lluita dels incansables i inassequibles al desànim Jupetins Rojos, sense els quals no haguera estat possible l’actual govern del Botànic. Ara, però, eixe govern progressista no vol respectar els seus drets laborals perquè els considera uns privilegiats, els acusa de no ser uns herois en firmar un ERO, ser còmplices de la manipulació i no haver protestat abans.
Afirma Reis que eixa tergiversació de l’actual Consell, bàsicament la vicepresidenta Mónica Oltra, és una greu perversió de conceptes. “Consolidar els drets laborals dels treballadors actuals és una garantia per als treballadors futurs. Si restringim drets ara, estarem restringint també els de les generacions posteriors, les anomedades 2.0”.
Xelo Vicent, Reis Juan, Amadeu Sanchis i Josep Barberà.
Per la seua part Xelo Vicente, presidenta del Comitè d’Empresa confessà que creu que pateix, patim, un malson perquè seguim decebuts amb el nou govern del Botànic. Any i mig després continuem sense ràdio i TV públiques, malgrat les promeses en campanya electoral. “Cal desmuntar els mantres habituals i que han calat en bona part de la societat”, continuà: “Canal 9 tenia més treballadors que Antena 3, La Sexta i Tele 5 junts”. Ja posats, per què no també més que la BBC, la Rai i France 2? Eixe fals mantra llançat per alguns mitjans amb interessos econòmics amaga, per exemple, que la Sexta té una plantilla oficial de 300 treballadors, però que té externalitzats en productores com Globomedia programes com ara El Intermedio, Más Vale Tarde o Al Rojo Vivo o el servei de satèl·lits a càrrec de l’empresa Overon. Totes dues propietat del grup d’A3Media, corporació que aglutina A3, La Sexta o Onda Cero. Els treballadors totals que farien possible només La Sexta estarien, doncs, al voltant de 2.000. El mateix podem dir de l’altre gran grup, Mediaset, que agrupa Tele 5 i Cuatro.
Respecte de la manipulació, Xelo Vicente puntualitzà que només entre el quinze i el vint per cent dels treballadors eren periodistes. La resta, tècnics de so, administratius, il·luminadors, advocats, muntadors o càmeres també manipulaven? Com? Sempre que, clar, no considerem manipular per part d’un càmera treure només el perfil bo d’Eduardo Zaplana. Per cert, una fita ben important del nostre país, “Zaplana va ser el primer president negre d’un país occidental”, i no Obama com se’ns vol fer creure.
L’altre mantra és que el Comitè sempre s’ha entestat en el fet que tornaren els 1.600 treballadors, però eixe mateix Comitè ha fet tres propostes, l’última de desembre passat, amb criteris de sostenibilitat basats en un redimensionament de la plantilla de la meitat o menys, imprescindibles per a fer una ràdio i TV de qualitat. Sempre sense contestació efectiva per part del Consell, el qual va delegar en el secretari autonòmic de Comunicació, José Maria Vidal. Per últim, recordà l’anomalia democràtica de ser l’única regió amb llengua pròpia de tot Europa sense mitjans públics.
