Un congrés tractarà de descobrir la història de la música del País Valencià

La nostra història ‘es coneix poc i malament’, però sobretot ‘els contextos i ambients on es donava’ afirma el musicòleg i coordinador Ferran Escrivà
11 octubre 2016 01:00h
Sixto Ferrero / València

Interseccions és el nom que rep el primer congrés de musicologia que es fa al País Valencià per tractar de descobrir, mostrar i posar en vàlua la nostra pròpia música i el seu context social. Per primera vegada es fa un congrés d’aquestes característiques des de la universitat i amb el suport de la Generalitat. Els dies 13, 14 i 15 d’octubre la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València i el Palau de les Arts acolliran el congrés que compta amb ponents de la talla de Dinko Fabris, Fabio Biondi, Paolo Fabbri, Robert L. Kendrick, Miguel Ángel Marín i Pilar Ramos. Perquè tinga més dinàmica, es complementarà amb intervencions  (respostes) de Luis Arciniega García, María Cáceres Piñuel, Stefano M. Cingolani, Alberto Hernández Mateos, Ascensión Mazuela i Fátima Graciela Musri.

El congrés parteix afirmant que els valencians tenim una “una llacuna historiogràfica” pel que fa a la nostra història musicals, “ningú discutiria l'afirmació que la música exerceix un paper molt rellevant en la cultura i la societat valenciana”, tanmateix “la història de la música al País Valencià, es coneix poc i malament. Per citar una sola dada, la meritòria publicació del Diccionari de la Música Valenciana (2006) no supleix l'absència d'una Història de la música que pose al dia la Història de la música a la Comunitat Valenciana publicada pel diari Levante-EMV en el 1991” afirmen. En eixe sentit, Ferran Escrivà, un dels coordinadors junt a Andrea Bombi, explicava a La Veu que aquest materials “són útils però, estan desfasat des del punt de vista metodològic”. El congrés s’esforçarà per establir un debat al voltant de les necessitats historiogràfiques i metodològiques, “apareixeran moltes preguntes, i esperem donara resposta a algunes, mentre que altes potser no en tenen de moment” afegia Escrivà qui pel que fa a la necessitat de materials i documents com els diccionaris apuntava que “hui es poden fer coses més encertades amb la visió acadèmica del S. XXI, i si cada 30 anys hi ha una història del que siga, perquè els historiadors ho plantegen, nosaltres pensem que tal vegada ha arribat l’hora de fer una història del País Valencià”.

Per tot això, durant els tres dies es vol que el congrés siga un “espai per al debat”, ja que durant “els últims quinze anys han vist créixer el nombre dels investigadors que s'han interessat” en la nostra història però “es planteja, no obstant açò, el problema de la difusió dels resultats d'aquest treball, que no té llits adequats”. Per això, la principal proposta d’aquesta primera edició és crear “una ocasió de debat per a aquests investigadors, afavorint l'intercanvi de metodologies, experiències i informació”.

Per això, els ponents provenen de l’àmbit acadèmic internacional, per a conèixer les noves metodologies i seguidament “contribuir a consolidar una història local de la música capaç de reconstruir com es va pensar i es va actuar musicalment en el passat; de reconèixer els resultats d'eixe pensar i actuar per a donar-li valor en el present; d'evidenciar la interconnexió de la vida musical valenciana amb la de la resta d'Espanya i d'Europa”.

Per una Història de la música al País Valencià

“El congrés pretén, doncs, impulsar una idea de la Història de la música en el País Valencià que evite reduir-la al pàl·lid reflex d'una història general identificada en el cànon dels grans compositors, o a manifestació d'una alteritat cultural radical”, argumenten.

Sota el nom d’Interseccions es vol palesar que al país dels músics “no existeix l’acadèmia” afirma Escrivà, hi ha 5 universitats públiques cap d’elles té un grau en musicologia, càtedres, màsters, etc.”, que fins aleshores només ho tenia la privada, i encara cal marxar fora.

Amb un total de 70 inscripcions, els organitzadors ho consideren “un èxit” que servirà per “mostrar a l’administració que hi ha interès”, ja que assistiran a la inauguració el conseller Marzà i el vicerectorat de la UV. Eixe interès passa també per demanar que la Biblioteca de l’institut Valencià de la Música es torne a obrir “és el major fons documental que tenim” afegeix Escrivà “i no podem fer-ne ús perquè no hi tenim accés”, per això aquest congrés servirà també “per somoure la gent i preguntar-se si fem alguna cosa”.

“D’aquesta primera edició sorgiran moltes preguntes i la idea és submergir-se en les noves metodologies”, resumeix Escrivà. “No sabem si hi haurà una segona edició perquè potser ix un Institut d’investigació... i el debat es trasllada al món acadèmic. La idea és plantejar els problemes, llançar les preguntes i veure si tenen resposta o no”.

“Considerem que cal un reconeixement a certes coses”, com obrir la biblioteca que abans s’esmentava, però també “poder escriure una nova història de la música”, encara que sobre açò “cal reflexionar si cal o no cal congrés”. Al final, a la terra de la música trobem que “no hi ha alumnes que investiguen, perquè no hi ha una disciplina potent en la universitat on pugues crear una escola”. Escrivà insisteix en el fet que més enllà de la música mateixa “tenim un context i un ambient musical que no coneixem. Si preguntem a qualsevol com es feia la música al País Valencià en el segle XVI, XVII o XVIII no ho sabem, i molt menys si ens endarrerim al segle XV”. Algunes de les coses que ens cal recuperar i dedicar-los investigacions, ens indica el musicòleg, són “la reforma de la música sacra al segle XX, Melcior Gomis, la vida teatral al segle XX, la música popular i tradicional”, tanmateix, “en el S XX coneixem molt per les bandes, però, tota aquella música que es fa al marge és desconeguda”.

La Veu
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next