Ignacio Pinazo: precursor de la modernitat pictòrica valenciana

El present any és el centenari de la mort d’Ignacio Pinazo, un dels grans pares de la modernitat pictòrica valenciana. La Generalitat ha volgut commemorar aquesta data posant en marxa l’anomenat “Any Pinazo” conjunt d’exposicions i actes on mostrar i difondre la vida i obra d’aquest gran geni de la nostra pintura.
13 octubre 2016 01:00h
Últims moments del rei Jaume I el Conqueridor en l’acte d’entregar la seua espasa al seu fill Pere.
F. Javier Argente / València

Imaginem la situació. Als  molls de descàrrega del museu de Belles Arts de València arriba un transport especial que porta una enorme caixa de quasi quatre metres d’alt per cinc metres d’ample. Un grup de treballadors especialitzats pendents en tot moment del que passa amb l’objecte. Ve de Madrid, del museu del Prado.

La situació podria ser semblant a la que durant l’hivern del 1936 va portar a València embalades en grans caixes, sobre vells camions i amenaçades pels perills de la guerra el més granat de les col·leccions de la gran pinacoteca madrilenya. 

Però ara és diferent. El Prado ha prestat l’obra d’Ignacio Pinazo Últims moments del rei Jaume I el Conqueridor en l’acte d’entregar la seua espasa al seu fill Pere. No hi ha dubte, un gran títol per a una gran obra. Un impressionant quadre que és la peça clau de la magnifica exposició que al museu de Belles Arts de València  homenatja el pintor valencià al centenari de la seua mort.
 

Últims moments del rei Jaume I el Conqueridor en l’acte d’entregar la seua espasa al seu fill Pere.
Imatge: GVA.

I és que estem en l’any Pinazo. Tot un seguit d’exposicions, concerts i actes diversos que el passat mes de maig es va fer públic i amb el que es vol reconèixer la figura d’Ignacio Pinazo Camarlench (Valencia, 1849 – Godella, 1916). Un pintor, Pinazo, que com deia el president Ximo Puig el dia de la presentació del seu any “representa una referència inqüestionable del patrimoni cultural dels valencians, una referència per la seua condició de precursor de la modernitat en la pintura valenciana i espanyola, per l’intens afecte demostrat a la seua terra natal, per la influència estètica que la seua producció pictòrica ja ha exercit sobre altres mestres de la pintura així com pel simbolisme de les tradicions i costums valencians que representa”.
 

Ximo Puig i Vicent Marzà a la inauguració. Foto: GVA.

Però més enllà de paraules grandiloqüents, qui va ser Ignacio Pinazo? Doncs estem davant un dels més importants pintors valencians del que podria anomenar-se la modernitat. Nascut a València i dedicat des de ben prompte a la pintura, segueix el cicle vital de molts artistes de la seua època. Estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, presència a diversos concursos pictòrics a l’estat i estudis a Roma com a pensionat de la Diputació de València. En aquest punt ens detenim. En aquests finals del segle XIX passar per Roma era l’aprenentatge necessari per a qualsevol creador que vulguera tenir nom i presència al món de les arts plàstiques. Als estudis de la via Margutta de la capital italiana, Pinazo – com Sorolla, Benlliure i altres mestres valencians – aprèn i desenvolupa la seua tècnica. Passat el període d’aprenentatge, la beca de la diputació obligava a tornar a València a entregar un treball final de pensionat. Una obra de temàtica històrica relacionada amb el nostre passat. Pinazo torna des de Roma amb els Últims moments del rei Jaume I... per a presentar. Una obra per a llançar Pinazo a l’èxit i que nosaltres puguem contemplar hui a l’exposició del museu de BBAA de València.

Però no és l’única obra que podem veure del pintor valencià. La mostra es titula ‘La història i el retrat: de la gran tradició al modernisme’. D’història i tradició ja hem parlat. Ara parem atenció a la vessant del retrat. Com explicava el dia de la presentació de l’exposició F. Javier Pérez Rojas, comissari de l’exposició i membre de la Càtedra Pinazo de la Universitat de València “és un dels grans retratistes europeus i en aquests camp no hi ha cap altre pintor valencià que el supere”. Remarcant de la mateixa manera que “l’obra de Pinazo es caracteritza per la seua pinzellada llarga, el dibuix i la intensitat en la mirada”.
 

Vídeo: Canal Generalitat Valenciana.

Hem visitat l’exposició i per la sala on pengen les quasi 80 obres que composen la mostra el públic passeja tranquil. Fixant-se en els detalls. Gaudint d’aquesta exposició que forma part del projecte de l’any Pinazo,a la seua vegada integrat en l’ambiciós projecte “Fes Cultura” posat en marxa des de la Conselleria d’Educació Cultura i Esport. 

Observant el públic que passeja per la sala ens n’adonem com es fixen especialment en l’obra La caritat un gran quadre de temàtica religiosa pintat inicialment per Pinazo per a la parròquia de Santa Mónica de València i que una vegada acabada va ser rebutjada pel rector i adquirida posteriorment per l’ajuntament de Barcelona. És la primera vegada que és cedida pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, on ara resideix. També observem com els visitants es fixen, potser perquè s’han vist molt poques vegades, en els quadres titulats Nu masculí o Anacoreta.  

Ara bé, són majoria els retrats i en concret els autoretrats. Com ens comentava Júlia, una veïna de València que estava contemplant les obres, “em resulta molt curiós que aquest pintor es fera tants autoretrats, i quasi tots mirant cap al mateix costat. A mi em sembla que tenia un poc d’ego”. Sí, curiosa interpretació. Per la seua banda, una altra visitant, Maria, destacava el fet de “com de bé està pintat el quadre de Jaume I i com m‘estranya que aquest magnífic quadre no siga més conegut.”
 
Reconegut sí que va ser Pinazo al seu temps. Encàrrecs no li’n faltaren. Recordem el que deia el comissari Pérez Rojas el dia de la presentació de la mostra quan afirmava “el conjunt reflecteix la importància d’aquest gènere (el retrat) en el treball de Pinazo i que de fet li va valdre el màxim reconeixement i  compon, a més, una galeria de l'alta societat i intel·lectualitat valenciana de finals del segle XIX i principis del XX com no s'havia vist abans”.

Exposició Pinazo. Foto: F.Javier Argente.

Al mateix acte, José Ignacio Casar Pinazo, besnét del pintor i també comissari de la mostra, recordava com els retrats del pintor són  "de veritat, sense massa concessions al client, lluny dels 'liftings' i millores que introduïen en els seus models altres pintors del moment”.

I Pérez Rojas ampliava la informació dient “el pintor valencià va saber desenvolupar un nou discurs pictòric sense oblidar les seues afinitats amb mestres clàssics com Velázquez”. Per a remarcar aquesta afirmació, els comissaris han enriquit  la mostra amb tres treballs de grans mestres de la pintura universal: dos retrats pintats un per Goya i l’altre per Ribera, a més del famós autoretrat de Velázquez propietat del Museu de Belles Arts de València.  

Per a Pérez Rojas el retrat “és un gènere summament complex que en Pinazo va aconseguir cotes elevadíssimes. No debades, va guanyar per primera vegada amb una obra d'aquest tipus la medalla de l'Exposició Nacional amb el retrat del comerciant valencià José María Mellado”.

I clar, aquest retrat no podia deixar d’estar exposat. Però és en una altra sala, en una altra mostra dedicada a Pinazo i que es pot contemplar fins al proper 8 de gener. Al Centre Cultural Bancaixa i dins la mostra titulada ‘Pinazo. De la gran tradició al modernisme’. D’aquesta ampla mostra destacarem, per al visitant que vulga fixar-se, a més del premiat retrat de José Maria Mellado, els quatre retrats de la familia Jaumandreu, que Pinazo pinta a la finca del mecenes José Jaumandreu, on el pintor s’havia refugiat fugint de l’epidèmia de còlera que assolava la ciutat de Valencia al 1885. O els dos retrats del valencianista i fundador de la societat ‘Lo Rat Penat’, Constantí Llombart. 

Així doncs, un exhaustiu recorregut pels retrats de Pinazo, que es complementa amb altres mostres que completen la visió sobre la seua obra i que estan presents tant al MuVIM com a l’IVAM de la ciutat de València. Exposicions, doncs, que donen contingut a aquesta commemoració que les nostres institucions han volgut dedicar a aquest gran pintor valencià.

La Veu



 
next