Xavier Pérez / València
El dret civil valencià és una de les icones més singulars de l’autogovern valencià que data del segle XIII, amb l’atorgament dels Furs per part de Jaume I als valencians. Aquest ‘modus vivendi’ es va trencar de sobte en 1707 després del Decret borbònic de Nova Planta amb la derogació dels Furs i la imposició de les lleis castellanes a l’antic Regne de València.
Des de la societat civil l’Associació de Juristes Valencians (AVJ) ha aconseguit el suport de 133 ajuntaments, els quals afirmen que estan a favor del dret civil valencià a través d’una moció que han aprovat, en aquest sentit, en els seus respectius plens, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Aquest suport, tal com declarava, en l’entrevista per a La Veu, Javier Palao, professor d’Història del Dret (UV), director de la Càtedra Institucional de Dret Foral Valencià i membre de la junta directiva d’aquesta entitat els ha deixat “molt sorpresos i bocabadats”.
La importància de la societat civil per tal de congregar aspiracions i anhels comuns a tots els ciutadans va quedar palesa el passat dissabte en l’acte celebrat per l’Associació de Juristes Valencians al centre cultural Bancaixa on es varen reunir representants de tots els àmbits per reclamar la competència del Dret Civil.
Però ara toca el torn dels polítics i de les seues accions en favor d’aquesta competència. El primer tret d’eixida l’ha donat el grup parlamentari Compromís qui ha presentat una Proposició de Llei de reforma de l’article 149.1.8 de la Constitució Espanyola relatiu al dret civil foral, sol·licitant la tramitació davant les Corts Valencianes per al seu trasllat a la Mesa del Congrés dels Diputats.
Segons explica la diputada de Compromís, Isaura Navarro, “la Constitució, tant en la seua literalitat com en el seu esperit, reconeix el foralisme i l’exercici de la competència en Dret Civil foral contemplant dos nivells competencials: les Comunitats Autònomes amb Dret Civil propi i les que no en tenen. Ha sigut el Tribunal Constitucional, amb les seues sentències, el que ha creat amb el Dret Civil valencià un tercer nivell, un cas únic en el qual existeix el reconeixement, però és pràcticament inaplicable en la pràctica”.
Navarro recorda que “tant el govern central en mans dels socialistes primer com el govern del PP després, han donat l’esquena al reconeixement del dret foral valencià, un dret reconegut en el nostre estatut d’autonomia que tant uns com els altres van votar a favor. El que volem és que se’ns permeta actualitzar les nostres normes de dret civil d’acord a la nostra idiosincràsia, d’acord al que som els valencians i valencianes. Per això proposem una reforma de la Constitució que garantisca el nostre dret a legislar en matèria civil.”
Per a Compromís el Tribunal Constitucional realitza una lectura de la Constitució que parteix d’unes premisses historicistes i arbitràries, per les quals no tenim dret a recuperar i actualitzar el Dret Civil Valencià perquè, a diferència d’altres Comunitats Autònomes a les que se’ls va retornar graciosament la normativa foral pròpia, per circumstàncies històriques no se’ns va retornar els Furs en cap moment després del Decret de Nova Planta”.
La parlamentària de Compromís recorda que a més de la reivindicació a les Corts “ara per ara són ja 126 els ajuntaments que han aprovat una moció de reivindicació i defensa del nostre Dret Civil Valencià”.
Segons Compromís les Sentències del Tribunal Constitucional deixen com a única opció una reforma de la Constitució per a garantir el ple exercici de la competència en Dret Civil Valencià, en igualtat de condicions respecte a la resta de Comunitats Autònomes amb una història foral.
Dret civil valencià: resposta àgil i moderna
El dret civil és el més proper a la vida quotidiana de les persones i, en conseqüència, necessita ser dictat des de la major proximitat a la societat a la qual va dirigit, la qual cosa s’aconsegueix mitjançant la intervenció dels Parlaments autonòmics. “El Dret Civil emanat de les Corts Valencianes possibilita donar una resposta àgil, moderna i pròpia als problemes actuals de les valencianes i els valencians, per això el considerem tan necessari”.
Amb la reforma constitucional instada per Compromís l’article 149.1.8 de la Constitució espanyola quedaria redactat de la següent manera per garantir el desenvolupament del Dret Civil Valencià:
8.ª “Legislació civil, sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials allí on existisquen i també en els casos en què tal competència haja sigut assumida en els corresponents Estatuts d’Autonomia. En tot cas, les regles relatives a l’aplicació i eficàcia de les normes jurídiques, relacions jurídic-civils relatives a les formes de matrimoni, ordenació dels registres i instruments públics, bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre els conflictes de lleis i determinació de les fonts del dret, amb respecte, en aquest últim cas, a les normes de dret foral o especial.”
