Èxit de les XV Jornades d'Estudi del Maestrat a la localitat de Xert

Aquesta edició es va clausurar amb una ponència que avala la reclamació d'una comarca històrica
13 octubre 2016 01:00h
RedactaVeu / Xert

El passat 9 d'octubre va tindre lloc la clausura de les XV Jornades d'Estudi del Maestrat, que van tindre lloc a la localitat de Xert on es van aplegar 125 assistents arribats d'arreu que destacaren les aportacions de la ponència del doctor en història medieval Vicent Royo “Construir i ocupar el territori. La gènesi de la frontera septentrional del Sharq Al-Andalus des de la perspectiva cristiana (S. XII-XIII)”, que analitzà la gènesi dels orígens del País Valencià modern i posà en relleu els segles d’història que determinen la singularitat de la comarca del Maestrat i de la veïna comarca dels Ports, tal com s'explica al comunicat difós pel Centre d'Estudis del Maestrat (CEM).

Divendres de vesprada i tot el dissabte se succeïren les ponències i comunicacions d’aquestes jornades bianuals que des del CEM consideren han estat un èxit per a tots els presents. En aquesta ocasió el treball d'aquest centre va rebre el suport de l’entitat local Associació Cultural Font de l’Albi, en aquesta edició de Xert que passa el testimoni a la localitat de Sant Jordi del Maestrat per a organitzar la de 2018. 

Vicent Royo impartint la seua ponència. Foto: CEM.

El valencià és la llengua de cultura al Maestrat

Les XV Jornades d’Estudi del Maestrat celebrades a Xert han evidenciat que el català és llengua de cultura al Maestrat per als estudiosos del territori perquè s’ha presentat un percentatge molt alt de les comunicacions en la llengua pròpia. La proporció de treballs en valencià ha anat en augment en els darrers anys i actualment és acceptada i emprada com a llengua de cultura, segons ha confirmat el CEM. En la mateixa direcció, s’ha de destacar que en l’edició d’enguany és la primera vegada que el cartell anunciador de les Jornades s’ha presentat exclusivament en valencià. 

Tres ponències d’aportació externa sobre el Maestrat

La conferència inaugural fou pronunciada per l’arquitecte de patrimoni de la Generalitat Valenciana Arturo Zaragozá Catalán que, en coautoria amb el catedràtic de Geografia de la Universitat de València Joan Mateu Bellés, sota el títol “Xert vist per J. Landerer” presentaren la descoberta d’uns dibuixos de 1865 amb precisió científica que signa el valencià amb pare d’origen suís, fundador de l’observatori de l’Ebre i autor de nombroses publicacions sobre paleografia i geografia física.
 

Visita a la Barcella. Foto: CEM.

La ponència de dissabte anà a càrrec del professor emèrit de la Universitat de València Vicenç Rosselló Verger, que va plantejar els eixos principals de construcció de “Quatre viles planificades medievals”, atenent els casos de Benicarló, Vinaròs, Sant Mateu i Catí. I la conferència de diumenge de Vicent Royo Pérez va establir la Barcella com a l’origen del país en consonància amb la declaració del 825è aniversari de la Carta de donació de la Barcella (1192-2017), tal com ha estat promogut per al bienni 2016-2017 per l’Associació Cultural Font de l’Albi.

Dihuit comunicacions, el pulmó dels estudis

La jornada de dissabte, després de la conferència de Vicenç Rosselló, se succeïren un total de díhuit comunicacions, cinc de les quals analitzaven algun aspecte de Xert i consegüentment entraven a participar en els premis Vila de Xert que convocà l’Ajuntament de Xert en col·laboració amb el Centre d’Estudis del Maestrat per tal de potenciar els estudis sobre la localitat. En resultaren guanyadors el treball col·lectiu sobre paleontologia “Al principi fou Xert. Una visió històrica sobre la paleontologia de Xert”, amb el primer premi, i la comunicació sobre etnopoètica “Les rondalles de la Barcella. Una aportació a l’estudi de l’etnopoètica catalana”, amb el segon guardó. 

Exposicions sobre bandolers i el projecte de Geoparc

La jornada de divendres comptà amb la presentació de l’exposició Terra de bandolers, comissariada per l’historiador Joan Ferreres Nos que fa un recorregut per aquests mitificats personatges d’època moderna i que visqueren i camparen per les terres del Maestrat. A continuació també es presentà l’exposició que pretén conscienciar sobre la importància per al territori del projecte de Geoparc que promou Vicent Cardona Gavaldà i que aglutinaria part de la comarca dels Ports, part de la Tinença de Benifassà i la comarca del Maestrat, i que es convertiria en una font de riquesa per revaloritzar el territori i evitar la progressiva davallada demogràfica.

La Veu
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next