Ser visibles en un lloc que amb prou feines ningú coneix a més de 350 quilòmetres de ta casa. Aquesta és la tasca a la qual s’enfronten cada dia els 18 senadors valencians en l’actual XII legislatura. Una legislatura que amenaçava de ser breu, però que després dels últims pactes sota els paraigües del 12-O té la pinta d’allargar-se tres anys més, amb Mariano Rajoy al capdavant i, als seus peus, un PSOE desarmat i trencat.
Però què han fet durant aquests últims tres mesos els nostres 18 jugadors autòctons a la gespa parlamentària de la Segona Divisió en què s’ha convertit el Senat espanyol? Podríem preguntar-los a ells mateixos o consultar el web de la Cambra alta, però hem decidit fer les dues coses.
Pas previ: Coneixeu els seus noms? Sé que molts els vàreu triar aleatòriament, que vos vaig veure com ho comentàveu quan doblegàveu el llençol taronja del Senat en les darreres eleccions.
Qui és qui al Senat
Vos els presente ara en una breu sessió de periodisme polític i didàctic. Dotze els vam triar nosaltres directament i els altres sis els hi escollí les Corts Valencianes. En aquest últim cas, alguns d’ells foren enviats a Madrid en un gest clar d’’agraïment’ del seu partit pels serveis prestats (Rita Barberá i Alberto Fabra, per exemple). Una jubilació d’or a càrrec dels Pressupostos de l’Estat.
Dels 18 senadors valencians, 10 + 1 són del PP: Agustín Almodóbar, Adela Pedrosa, Asunción Sánchez Zaplana, Manuel Altava, Mercedes Mallol, Salomé Pradas, Pedro Agramunt, Susana Camarero, Marta Torrado, Alberto Fabra i la ‘independent’ Rita Barberá , qui obeeix la disciplina de vot del partit de Rajoy des del galliner del Senat. Ja vos sonen els noms?
Tres més són de Podemos: Vicenta Jiménez, Ferran Martínez i Pilar Lima. Mantenen la marca ‘A la Valenciana’ com a grup territorial de Podem al Senat després de compartir campanya amb Compromís i Esquerra Unida, però també s’han integrat amb la resta de senadors podemites com a grup parlamentari propi. Les coses del Senat són així.
Els dos senadors de Compromís que comparteixen graderia en el Grup Mixt amb l’exalcaldessa de València són Jordi Navarrete i Carles Mulet. Completen l’expedició al Senat en els seus respectius monoplaces el veterà socialista Joan Lerma i el ‘ciudadano’ Luis Crisol, tots dos escollits des del Palau de Benicarló i l’últim també integrat en el Grup Mixt. Sí, només hi ha un senador del PSPV.
I a què s’han dedicat els nostres 18 senadors? Si mirem el web del Senat descobrim un fet sorprenent i increïble. En només tres mesos, des del passat 22 de juliol fins ara, Carles Mulet ha presentat més de 1.650 iniciatives, entre elles 1.567 “preguntes amb resposta escrita” al Govern. Unes 20 iniciatives al dia, inclosos laborables i festius. És un súper heroi? No dorm mai? El també regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cabanes ens explica la seua tasca a La Veu: “La meua activitat parlamentària és un poc frustrant, perquè estem parlant de la tercera legislatura en sols un any. He dedicat molt de temps material en tornar a presentar les mocions, preguntes i peticions de tot tipus que van decaure en les dos ocasions anteriors”.
A la frustració, Carles Mulet afegeix la sensació d’incertesa i impotència: “La incertesa sobre si dissoldre o no de nou les Corts Generals et fa treballar amb més resistència, perquè si decauen moltes de les iniciatives i les tornem a presentar mesos després, aquestes perden actualitat i cal reformular-les. I també sentim impotència, perquè gràcies a aquesta situació anòmala no s’ha pogut fer una tasca de control al Govern que en teoria hem de fer. No han comparegut cap ministre ni alt càrrec ni el president en funcions”.
Els 10 + 1 senadors del PP
I què han fet llavors els altres 17 senadors segons el web del Senat? Els deu del Partit Popular i la seua senadora independent adjunta no han presentat cap iniciativa. Cap. Zero. Segueixen en mode ‘stand by’ com el Govern de Rajoy. Per la seua banda, els tres parlamentaris podemites han protagonitzat una vintena d’iniciatives i intervencions en total. Igualment, Luis Cresol ha formulat set preguntes al Govern i dues mocions davant el Ple. L’altre senador de Compromís, Jordi Navarrete, ha protagonitzat més de 230 iniciatives. I per a què serveix aquesta descompensada activitat parlamentària?
El socialista Joan Lerma, que manté el seu caseller amb 0 iniciatives en la present legislatura, ens aporta a preguntes de La Veu un seguit de reflexions des de la seua experiència com a vicepresident segon de la Mesa del Senat. “Mentre no hi haja Govern no tenen cap utilitat les iniciatives parlamentàries que es puguen fer, ja siguen preguntes, compareixences o iniciatives legislatives. La Mesa, on estic com a vicepresident segon, les qualifica i les remet per a després de la formació de Govern. Tota la resta són més que pures declaracions d’intencions”.
De què van les preguntes llançades des de l’oposició al Govern? Fem una ullada. L’última presentada per Jordi Navarrete amb el seu company de files Carles Mulet al·ludeix a l’etern problema del trànsit ferroviari al País Valencià i diu així: “Quan tenen previst desenvolupar el tram Castelló-Tarragona? Es duplicarà la via o persistirà el coll d’ampolla entre València i Vila-seca?”
Navarrete explica el fonament d’aquesta pregunta: “A Espanya només el 4% de les mercaderies van per ferrocarril, mentre que a Europa hi ha països que estan en el 40-50%. El País Valencià és eminentment exportador de productes agrícoles per carretera, mentre que el seu sistema ferroviari és insostenible des del punt de vista de l’estructura, la qual cosa porta la capital a convertir-se en el semàfor d’Europa i en un coll d’ampolla, que es complicarà encara més amb el desenvolupament del Corredor, si no s’actua amb celeritat”.
Tres mesos d’incertesa
Quina és la valoració que han fet a preguntes de La Veu des de la banqueta popular sobre aquests tres mesos d’incertesa a la Cambra alta? Ja m’agradaria saber-ho, amics meus. Els membres del PP reberen el mateix correu electrònic que la resta de senadors valencians en diverses tandes: a les 10.17, 10.56 i 11.02 de dimarts passat 11 d’octubre. Per contactar amb Rita Barberá i Manuel Altava haguí d’omplir un formulari des del web del Senat, ja que no hi faciliten cap correu electrònic a la ciutadania. A les hores en què estic escrivint aquestes línies seguisc sense rebre resposta des de les instàncies populars.
Com a curiositat, el més ràpid en contestar-me va ser Carles Mulet, que ho va fer en el seu compte personal de Gmail (ja que no fa servir la corporativa del Senat) tan sols 20 minuts d’haver rebut el meu email. En les hores següents van respondre tots menys els 10 + 1 del PP valencià i el senador de Ciudadanos. Avís: No he rebut cap missatge d’error i revise la carpeta de ‘spam’ contínuament. El contingut de l’email, escrit en valencià, era aquest:
“Bon dia, senador/a.
Sóc Enrique Boix, periodista col·laborador del diari digital La Veu del País Valencià.
Estic interessat que em responga breument a les següents dues preguntes:
– Com definiria la seua activitat parlamentària en els tres mesos que estem de la present XII Legislatura?
– Què destacaria de la seua tasca com a senador/a en benefici dels valencians?
Moltes gràcies per la seua resposta.
Salutacions cordials”.
La resposta de Mulet a la primera pregunta, on reconeix la impotència i la seua frustració per la paràlisi del Senat, és pràcticament compartida per la resta de senadors que han respost a la crida de La Veu. Però, què destaquen els mateixos parlamentaris sobre la seua tasca en benefici dels valencians? A aquesta espècie de revàlida improvisada adjuntem un extracte de la resposta que ens han donat.
Parlen els senadors valencians
Pilar Lima (Podem): “Qualsevol iniciativa que es presente beneficia la nostra comunitat, bé perquè es sol·licita a través del Senat una demanda que pot beneficiar a tot el país, com és presentar una moció sobre el reconeixement de la sordoceguera com a discapacitat única. D’altra banda, apostem per reivindicar un finançament just, tan necessari per a revertir l’endarreriment esdevingut arran dels 20 anys del Govern del Partit Popular a la Comunitat Valenciana”.
Joan Lerma (PSPV): “Jo m’ocupe de fer funcionar la institució amb la resta de la Mesa fins que comence realment la legislatura amb la formació de Govern i puga començar a controlar-se la seua activitat i portar endavant iniciatives legislatives per defensar els interessos dels nostres ciutadans”.
Ferran Martínez (Podem): “El primer que hem fet com a Grup Territorial és presentar una sol·licitud de compareixença del ministre Montoro per a donar explicacions per la no aplicació de l’acord del Consell de Política Fiscal i Financera que implica elevar el sostre de dèficit de les Comunitats Autònomes i, per tant, poder rebre finançament a través del Fons de Liquiditat Autonòmic”.
Carles Mulet (Compromís): “La presència de Compromís en el Senat ha servit per visibilitzar ‘el problema valencià’ i fer habitual que es parle en valencià en la Cambra (abans, quan sols estava PP i PSOE els senadors valencians no intervenien de normal, i sempre ho feien en castellà). Ara es parla de l’infrafinançament i la infrainversió al País Valencià; dels problemes dels cítrics en les comissions d’agricultura tot i que abans sols es parlava dels problemes dels lactis o els latifundis andalusos; a més del Corredor Mediterrani i de l’AP-7.
Vicenta Jiménez (Podem): “La meua activitat en el territori s’ha centrat a posar-me en contacte amb col·lectius i associacions de la societat civil, sobretot de la província d’Alacant, per a arreplegar les seues demandes. Ens preocupem per la vertebració de les comarques alacantines, amb manques i abandons tan flagrants com el de la línia Alcoi-Xàtiva o el rodalia Múrcia-Alacant, que uneix els nuclis d’Alacant-Elx- Oriola amb Múrcia, destinacions de treball de gran part de la província”.
On és la dreta valenciana del Senat?
I què sabem del senador ‘ciudadano’ Luis Crisol? L’antic militant socialista de Vélez-Rubio és més actiu en les xarxes socials que al Senat. De fet, és habitual la redifusió a Twitter de missatges de la seua filla Eva Maria, regidora a Elx, i de l’entorn del partit d’Albert Rivera.
I els del PP? Les hores que són i segueixen sense contestar-me. Si fem una passejada per les xarxes socials descobrim que Rita Barberá no piula des de maig de 2015, mentre que el seu coetani camarada Pedro Agramunt té el seu ‘timeline’ ple de fotos com a president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, on posa orgullós amb els líders polítics del vell continent. De la mateixa manera, l’activitat pública i publicada de la popular Susana Camarero es centra quasi exclusivament en la seua faceta de secretària d’Estat de Serveis Socials i Igualtat. Alberto Fabra, per exemple, va esborrar el seu perfil de la xarxa de l’ocellet blau. La seua finestra a Facebook es va tancar el 25 de juny de 2015. Què en sabem llavors de la seua activitat com a senador en aquesta XII Legislatura? Res. Nothing. Rien. Invisibilitat total.
