La situació dels ecosistemes fluvials del País Valencià “deixa molt a desitjar”, no solament des del punt de vista de la sobreexplotació dels cabals superficials i subterranis, sinó per la mera ocupació i degradació del territori fluvial, segons les organitzacions Acció Ecologista Agró, AEMS-Rius amb Vida, Centre Ibèric de Restauració Fluvial, Fundació Nova Cultura de l’Aigua i Xúquer Viu.
Per aquesta raó, han exigit a la Conselleria d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural l’engegada dins de l’organigrama d’una secció de restauració, conservació i millora de rius “davant la seua fràgil protecció actual”.
En concret i segons les mateixes fonts ecologistes, existeixen més de 500 barreres en els llits que recorren les comarques del País Valencià i, d’aquest grup, hi ha 68 assuts fora d’ús esperant a ser demolits i que deixen de cercenar els rius. “Entenem que la Generalitat ha de coordinar-se amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) i amb els altres organismes de conca per a actuar en aquest sentit”, apunten de cara la creació d’una secció o unitat que “s’ocuparia de catalitzar les actuacions a realitzar en els rius.
Entre aquestes accions figuren el promoure i impulsar estudis, treballs de recerca universitària, convocatòries, projectes, voluntariat i les eines que permeten avançar en la millora de la planificació, gestió ambiental i territorial, dins de l’àmbit competencial assignat, així com portar a terme actuacions de millora, conservació i restauració de l’entorn fluvial a càrrec de la Generalitat que incidisca a aconseguir el major percentatge sobre l’estat natural.
També, la creació d’un catàleg de boscos de ribera d’interès, la retirada d’espècies invasores i la protecció de les autòctones, noves reserves fluvials “que ajuden a la seua conservació per a les futures generacions”, alhora que engeguen protocols d’actuacions de preferència en la recuperació de zones incendiades adjacents als llits per a evitar l’erosió.
Aquesta nova unitat també hauria d’aconseguir un protocol d’actuació amb la CHJ i de la resta de Confederacions Hidrogràfiques en cas de sequera sobre les poblacions de peixos autòctons atrapats en els trams fluvials i la seua salvaguarda. Alhora, hauria de revisar els expedients sol·licitats per la Confederació hidrogràfica referents a l’espai fluvial i assessorar els ajuntaments riberencs sobre bones pràctiques urbanístiques i agràries en les zones de ribera.
Finalment, la secció proposada hauria de realitzar un seguiment de les barreres existents, el seu termini d’atorgament de concessions, l’estat i possibilitats de permeabilització que permeten el lliure flux de l’aigua, el pas de la fauna ictícola present, la retirada de les espècies invasores de peixos i la gestió perquè aquells obstacles fora d’ús siguen demolits.
