Oltra, la davantera elèctrica que goleja el PP

21 octubre 2016 01:00h

F. Javier Argente / València.

Ben cert. No feia un matí d’aquells que agraden a la majoria. Gris, boirós i núvol, com un quadre de Turner. Com cada divendres al migdia la vicepresidenta del Consell farà la seua roda de premsa i cap allà anem. Mentre arriba Mónica Oltra a la sala algú comenta el València- Barça de demà. Futbol. D’això no ens parla la portaveu del Consell però sorgeixen certs paral·lelismes.

Com sempre, Oltra comença desgranant tot allò que s’ha tractat i acordat al Consell de hui. Literatura tan gris com el dia. Un informe sobre el joc, un conveni amb un col·legi professional, impuls a l’oferta turística d’Interior, borses de treball per a funcionaris, etc., una sèrie de mesures desgranades a ritme de “tiqui-taca” blaugrana, com el Barça de Guardiola, que tocava i tocava. Horitzontalisme futbolístic i informatiu. Però de sobte, un llamp i gol. La vicepresidenta comença a parlar de l’aprovació del projecte de Llei d’Identitat de Gènere. En eixa zona del camp, de cara a porteria com aquell equip de Guardiola, Oltra té guanyat el partit. Comença a explicar que estem davant una magnífica llei de la qual tots se senten orgullosos per la seua elaboració, a comentar la importància que tindrà per a molts ciutadans aquest suport legal, a explicar com es garanteix el dret d’autodeterminació de gènere a totes les persones. En definitiva, un projecte de llei garantista, esperada i ben ponderada. Un encert legislatiu que ha superat alguns dubtes i observacions, potser poc raonables, que plantejava un informe del Consell Jurídic Consultiu - ‘quo vadis CJC’ – i que la vicepresidenta es mostra ben contenta de poder presentar. Gol d’Oltra.

I per a la segona part de l’encontre, d’eixe suposat València – Barça que es juga a la sala de premsa Palau del Marquès de Castellfort, Oltra canvia de bàndol. Es transforma i muta. Torn de preguntes. La vicepresidenta ara juga de blanc i negre, com aquell València de Mendieta i el ‘piojo’ López. Ràpida, directa, letal. 

La portaveu contesta a la pregunta sobre l’alliberament del peatge de la AP7 i les declaracions del delegat del govern Juan Carlos Moragues que, poca broma, acusava el Consell de “ploramiques”. Internada per la banda amb velocitat i primer avís de la vicepresidenta: “Aquestes declaracions del delegat del govern resulten insultants, açò és un ultratge”. I amb rapidesa de nou reprèn la carrega recordant que els problemes generats a la AP 7, al servei de rodalies de Castelló, a la paralització en el tercer fil ferroviari no són causa del govern valencià sinó que no arriben inversions, que no ens donen el que ens correspon. Repeteix “açò és un ultratge”. La vicepresidenta ha passat del “tiqui-taca” al contraatac per banda i gol.

Treta de centre i nova pregunta. Ara sobre unes declaracions de Maria José Català al voltant de la poca eficiència que mostra el Consell en la resolució d’expedients de la dependència. De nou torna l’elèctrica Oltra a córrer per la banda i mostrar tot el seu perill al contracolp. Després d’aclarir que “aquesta vicepresidència no menteix” posa xifres damunt la taula: durant el 2013, any de gestió del partit de la senyora Català, es van resoldre 0 – zero, cap, ni un – expedients de dependència i que sols en el que portem d’any 2016 se n’han gestionat vora dotze mil. Abans Moragues, ara Català. Canvien de porter, però Oltra continua fent gol. 

Li posen a la vicepresidenta un nou baló per a jugar. Pregunten per la investigada Rita Barberá. Ara toca defendre, en positiu. Els valencians no som uns corruptes. Està farta que s’associe el nom del País Valencià amb la corrupció. Ací la corrupció està sols al PP i això cal tindre-ho clar. Ja quasi en temps de descompte, una altra oportunitat de gol que la vicepresidenta no desaprofita. Opina sobre la fugida de l’oposició – el grup parlamentari del PP - del ple de les Corts a l’hora de votar el Consell Rector de la nova RTVV. I contesta Oltra: ”L’escó no s’abandona perquè és el símbol de la teua representació popular, no és teu, estàs representant cinc milions de valencians... abandonar-lo d’una manera tan arbitrària i immotivada en termes democràtics deixa bastant a desitjar”. Per a acabar rematant “el partit popular està prenent una deriva entre l’extremisme i l’infantilisme: ara m’enfade i com el Pictionary és meu me l’emporte”. 

Per tota l’esquadra. Gol i xiulit final. Oltra en estat pur, veloç, punyent, demolidora. Com aquell Claudio Javier ‘el Piojo’ López que tantes nits d’èxit va donar al valencianisme. 


 
next