Aquest dissabte 29 d’octubre a l’hotel Astoria de València tindrà lloc la 45a gala dels Premis Octubre. A partir de les 21h, els lletraferits, els lectors, els convidats i la premsa compartiran taula, rialles i anècdotes al voltant de la literatura en català, posant en pràctica un dels costums més sanitosos per a l’esperit col·lectiu com és fer barret al voltant de les lletres i els premiats. Entre actuacions i mastegades no se n’escaparà la situació del país, com tampoc no en faltarà en el menú l’infrafinançament, l’abstenció de Puig, l’Acord del Botànic o els Aplecs del Puig que de segur seria un bon tema per fer la sobretaula fins ben entrada la nit.
Per parlar de lletres i organitzacions hem anat directament a la font per tal que des de l’editorial Tres i Quatre posen en precedents els lectors davant aquesta nova edició dels Premis Octubre, els segons que es celebren després del govern del canvi. Lluís Miro respon a les preguntes de La Veu.
-L’any passat els Premis Octubre van recuperar el suport institucional després de més 20 anys de rebuig del PP. En què milloraren els premis amb aquest suport?
Després d’uns anys de penúria, els Octubre van poder albirar un llarg futur més tranquil. Així vam poder obrir-nos a la ciutat tot celebrant-los en el Mercat Central de València.
-Seguint amb la línia dels anys. Ha passat un any des que s’encetaren mesures per al foment de la lectura, Pla del foment lector i també el Fes cultura, en què ha millorat el sector del llibre?
És evident que des de fa un temps la societat civil va fent canvis interessants pel que fa al món del llibre i a la seua indústria. De moment, es veuen unes intencions de govern que han anat dirigides al llibre de text, però en general, no percebem gran canvis. Per exemple, els ajuts a l’edició d’enguany encara no han estat convocats. Entenem que qualsevol canvi de govern i, sobretot, després de tants anys del PP, s’ha de ser curós a l’hora de plantejar com s’han de donar els suports.
Guanyadors dels Premis Octubre de 2015. Al centre: Ferran Garcia-Oliver. Foto
-Seguim sense RTVV. La televisió pública abans d’arribar el PP retransmetia la gala dels Premis Octubre, i ara ho fa TV3 bé amb connexions o en diferit. Què aportaria de positiu que una televisió pública retransmetera els premis literaris més importants del País Valencià?
Aquests són uns premis per a tots els lectors i totes les lectores dels Països Catalans, per tant, qualsevol televisió en llengua catalana que retransmeta uns premis cabdals per a la nostra cultura és un signe de normalitat. És evident que els Premis Octubre es fan a la ciutat de València i que en una societat democràtica aquests premis serien retransmesos en directe.
–Fa uns dies la diputada del PP, Marta Torrado, publicava un article acusant d’adoctrinament catalanista els organitzadors de la Plaça del Llibre. Quina valoració en feu?
Crec que està en coherència absoluta amb la ideologia del seu partit. El que em semblaria estrany seria que entengueren que hi ha altres maneres d’entendre la cultura i de reivindicar-la. És evident que a la nostra ciutat sempre s’ha fet ús d’aquesta estratègia política per a desprestigiar qualsevol acte cultural. I si no, recordem per un moment la Batalla de València. Espere que algun dia puguem viure amb normalitat la nostra cultura.
-De quina salut gaudeix la literatura en català?
Al País Valencià de cap. Rotundament, al País Valencià la gent no llegeix. I menys en català. Esperem que el nou govern aconseguisca capgirar aquesta dramàtica situació.
Màrius Serra als Premis Octubre de 2015. Foto: laveupv.
Enguany hem rebut 155 originals, entre els quals 74 de poesia, 53 de narrativa i 28 d’assaig. Una característica dels Premis Octubre és el fet que els originals provenen de qualsevol indret dels Països Catalans. Enguany hem rebut originals de Ciutadella, Muro, Alcoi, Barcelona, Gandia, Tarragona, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Calella, Mataró, Alginet, Igualada, etc. Així, podem dir amb tota claredat que són uns premis nacionals on les autores i autors del nostre país s’aboquen a presentar les seues obres.
Pel que fa a la qualitat de les obres presentades, de moment no ho podem saber ja que una característica important dels Premis Octubre, que portem endavant des de fa bastants anys, és que els jurats no es fan públics fins al dia del veredicte. L’editorial no parla tampoc amb ells per cap qüestió sobre la deliberació si no és merament per transmetre la informació del seu funcionament. És un aspecte important per mantenir al màxim possible un jurat neutre i sense pressions.
-I, quines novetats i sorpreses ens esperen en aquesta edició?
Pel que fa al sopar dels Premis Octubre, enguany volem celebrar els 80 anys de la Guerra Civil fent un reconeixement a un dels darrers guerrillers maquis – Quico Martínez- encara viu. Com a Premis Octubre volem valorar la lluita continuada i l’esforç que aquesta gent va fer pel país.
D’altra banda, mirant el present, valorarem també aquella nit la tasca del Pen Català amb els escriptors refugiats de tot el món. Al sopar assistiran la presidenta del Pen Català amb 10 escriptors refugiats. Volem posar l’accent en el treball constant d’integració que fa aquesta organització d’escriptors.
A banda del reconeixement al guerriller Quico Martínez i al Pen Català, també podrem gaudir enguany d’una Marina Rossell que ens transportarà als anys de la resistència. Per continuar amb la festa literària, el Màrius Serra ens sorprendrà amb noves preguntes de l’Enigmàrius. Tindrem també un homenatge a Estellés titulat “Tots els dies són Estellés”.
