Jaume Cabré és llicenciat en Filologia Catalana i catedràtic d’ensenyament mitjà: una tasca, la de professor, que va exercir durant dos cursos a l’Institut Francesc Tàrrega de Vila-real, a finals dels anys setanta, deixant una empremta inesborrable. Actualment, està en excedència per poder-se dedicar íntegrament a la literatura. A més, és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Com a novel·lista, ha publicat obres com Senyoria, que el va confirmar com una de les principals veus de la literatura catalana; la celebradíssima Les veus del Pamano, que va adaptar TV3; o la recent Jo confesso, entre altres. Va ser arran de l’edició de la fira del llibre de Frankfurt dedicada a la nostra literatura que Cabré va guanyar pes internacional. Des d’aleshores, les seues obres no han deixat de traduir-se a llengües com l’alemany, el neerlandés, l’italià, el francés, el grec, el portugués, el castellà, etc.
A més de novel·la, ha escrit llibres de contes, Viatge d’hivern, reflexions sobre l’ofici d’escriure, El sentit de la ficció, llibres de literatura infantil, L’any del Blauet, guions de pel·lícules, Havanera, de telefilms, Nines russes o Sara i els d’algunes de les sèries de televisió més populars de TV3, Estació d’enllaç o Ventdelplà. Ha rebut premis de la crítica nacionals i internacionals i en 2010 va ser-li concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seua excel·lent trajectòria.
Amb la concessió del Socarrat Major 2013, el nom de Jaume Cabré s’afegeix a una llista de prestigi on ja figuren Enric Valor, Raimon, Maria del Mar Bonet, Isabel-Clara Simó, la Universitat Jaume I, la Societat Coral El Micalet o el filòleg de Vila-real, Vicent Pitarch, entre altres.
Com a preàmbul a l’acte de lliurament, l’associació ha programat dos actes més: l’espectacle teatral Nosaltres els fusterians (25 de gener), teixit a partir de la correspondència del savi de Sueca, i un recital basat en l’Odissea d’Homer, segons la traducció de Joan Francesc Mira, a càrrec de Miquel Pérez i Tomàs Llopis (1 de febrer). Un menú, doncs, de primer ordre.
