Viure o malviure la vida, tot és ‘Qüestió d’actitud’

Mariano Lloret és l’autor i director d’aquesta obra de teatre que aposta per conjuminar llenguatges artístics, interpretada per La, La, La Teatre i Llevant Ensemble
3 novembre 2016 01:00h

Sixto Ferrero / Gandia.

Pel que es desprèn de les seues paraules Qüestió d’Actitud, una de les darreres creacions del dramaturg Mariano Lloret (Gandia, 1971), està en continua evolució, “perfilant detalls” que milloraran el resultat d’una obra que aposta per la conjuminació de diferents llenguatges artístics al servei de l’humor, de la crítica i del teatre. No obstant això, l’obra està tenint una calorosa acollida, “la gent ix agraïda” explica Lloret, però fet i fet, Qüestió d’actitud planteja, entre riures, diferents maneres de contemplar i escoltar l’escena.

Mariano Lloret, Premi SGAE 2012, per Lumen, el guerrero de la luz (Ed: Anaya) i Premi Escalante 2015, per Sam el pirata i l’illa de les ànimes captives (Ed: Bromera) format part de la companyia Aiguamar Teatre (Gandia) de la qual n’és director, productor, autor i actor, on ara per ara estan capbussats en l’espectacle Trio Faraona i, paral·lelament, porta endavant aquesta obra en clau d’humor amb un format seductor.

Qüestió d’actitud compta amb la interpretació de La, La, La Teatre i Llevant Ensemble, un format escènic on es barreja la vessant dels actors amb la interpretació en viu de música, exactament és “una obra d’esquetxos en clau d’humor”, resumeix el dramaturg, tot i que “és teatre de text, on els diàlegs porten la càrrega de l’acció. Però amb la particularitat que, junt a les tres actrius de l’obra, hi ha un quintet de vent que posa música a l’espectacle”.


L'espectacle Trio Faraona d'Aiguamar Teatre.

L’espectador s’hi troba amb tres dones i cinc homes, els quals, tot i l’evidència dels papers, hi ha un contagi de llenguatges per mostrar “com els éssers humans som capaços de viure o malviure la nostra vida en funció de l’actitud amb què ens l’agarrem”. Ara bé, tot remullat amb l’entendre de Lloret, perquè les actituds estan contades “des d’una perspectiva irònica i totalment humorística. Amb una visió de la vida filtrada per la meua manera, un poc boja, d’observar la vida humana”.

Un còctel d’actrius i músics

Acostumats a la música enllaunada, no és habitual veure músics afegint acció a l’escena teatral. Poques vegades se’n veu, potser una de les darreres propostes d’aquesta mena, amb un gènere totalment oposat, fou la coproducció de CulturArts amb la companyia Horta Teatre de La guerra dels mons 2.0, aquesta primavera passada.


La, la, la Teatre.

La decisió de combinar en escena dos llenguatges, tan propers en essència i, alhora, tan allunyats en la pràctica, té com a culpables l’actriu Joana Sales i el músic Josep Antoni Alberola, assenyala Lloret com a instigadors. “Joana, qui també és músic i posseeix una gran sensibilitat respecte a les arts escèniques, m’acomboiava perquè li escriguera una obra de teatre” recorda Mariano Lloret dels inicis d’aquesta Qüestió d’actitud, “ella es va trobar amb Josep Antoni, que ja començava a col·laborar en algunes activitats teatrals amb Ximo Vidal de Pluja Teatre, li va fer saber els projectes que tenia i, en aquella única conversa, tant un com l’altra, perceberen immediatament la necessitat d’unificar forces i bagatges per tal de muntar un espectacle teatral”. D’aquell “comboi” s’encengué “un ressort creatiu” que propicià “retocar” alguns esquetxos i “fer-ne de nous encarats directament cap a aquella nova concepció”.

L’espectador rep els impulsos de l’acció, però també l’impacte sonor d’una “banda sonora en directe que resulta meravellosa”. Davant dels ulls i l’oïda en l’escenari “es barreja d’alguna manera la ficció i la realitat”, perquè els músics “actuen com a músics, com el que són en la realitat”, on el públic “els contempla en la seua faceta natural”, i això propicia que ho “senta com si fóra l’espectador d’un concert”. Tanmateix, donant-li una volta més a les actituds, “en ocasions, els músics comparteixen protagonisme amb les actrius, i l’espectador, aleshores, viu l’experiència de veure com aquests músics es transformen en personatges que ocupen l’acció dels esquetxos”.

Per altra banda, estan els efectes sonors del propi argument, com ara bé, el soroll de la baixada d’una finestra d’un cotxe, una abella, clàxons, etc., “els quals són reproduïts de manera molt divertida pels músics, de vegades, amb una diferent forma de tocar l'instrument”.

Qüestió d'actitud de Mariano Lloret, protagonitzada per La, la, la Teatre i el Llevant Ensemble.

Les intervencions musicals delimiten els esquetxos, “no són massa llargues”, i fins i tot, “resulten com menudets caramels que endolceixen el paladar del públic; sense arribar a embafar”. Qüestió d’actitud és teatre, “a això va molta gent”, i per això en aquest sentit, “teníem clar que no podíem oferir una cosa diferent” i per tant, “s’ha tingut en compte que la duració de les peces musicals no havia de ser llarga. El públic veu una obra de teatre i es troba amb la sorpresa d’escoltar un quintet de vent en directe, davant dels seus nassos o tal vegada estiga millor dit, de les seues orelles”.

En Qüestió d’actitud “tot conflueix per dotar a l’obra d’un marcat sentit còmic” amb crítiques “inserides en el text que arriben als cervell del públic i, potser, els facen reflexionar”, sense oblidar que “les rialles brollen per tot arreu”.

Tot i que l’obra està tenint molt bona acollida i s’albiren futures presentacions a les comarques, encara “resta molta feina”, afegeix Lloret, “com polir encara detalls dels actors i, fins i tot de direcció escènica”. Qüestió d’actitud proposa sorpreses, fins i tot per als propis artistes: “els músics encara no ho saben, però pense fer-los participar més encara com a personatges del esquetxos. Tenen molt de potencial. Més del que ells creuen”, conclou amb un gran somriure, talment amb bona actitud.


 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next