Carles Alberola va crear en la dècada dels 90 l’Escola Municipal de Teatre de Puçol. Des de llavors, totes les seues obres s’han estrenat puntualment en la Casa de Cultura. La pròxima cita en aquest mateix saló d’actes no serà amb el teatre, sinó amb el cine, perquè després de 22 anys en teatre i un lustre en televisió, amb multitud d’èxits i una professionalitat àmpliament demostrada, Carles Alberola i Toni Benavent (és a dir, Albena) tornen a convocar un bon nombre de tècnics i intèrprets de la seua gran família per a una nova aventura: rodar una pel·lícula basada en la seua penúltima obra, M’esperaràs?, una comèdia agredolça sobre l’amor, l’amistat i la cerca de la felicitat.
El film M’esperaràs? és la primera aposta d’Albena en el món del llargmetratge. Es roda a Montcada, “en una masia que bé podria servir d’escenari a multitud de sèries històriques –de fet, ha sigut el decorat de, amb aquesta, cinc pel·lícules–. A més, els cineastes són tots valencians –tècnics i intèrprets– que roden en valencià, “naturalment”.
És un producte netament valencià escrit per Carles Alberola, que, a més, dirigeix i interpreta, en companyia d’Alfred Picó, Rebeca Valls i Cristina García. El mateix equip que ja va interpretar l’obra fa dos anys en els escenaris valencians. I estan acompanyats pel productor executiu Toni Benavent, “que aprén amb aquesta aventura a moure’s en les arenes movedisses no sols per a rodar una pel·lícula, sinó també de distribuir-la i, sobretot, aconseguir estrenar-la en uns cines acaparats hui en dia per les multinacionals nord-americanes”.
Durant el seu pas per Canal 9, Albena ha produït Auto-in-definits, Maniàtics (2006), Socarrats (2007), Per nadal torrons (2008) o Check-in hotel (2009). La fi de Canal 9 va precipitar el retorn als escenaris i, després d’anys lluitant contra la crisi, contra la falta d’escenaris i de públic, va aconseguir el 2015 una subvenció de CulturArts per a posar en marxa “una comèdia clàssica, amb xic que busca xica i amics que li ajuden a trobar-la. Amb unitat de temps i de lloc: una casa, una nit, un sopar i… suposem que una nit sopant…”
El 2013, la peça guanyava el premi Ciutat d’Alzira de teatre, cosa que va facilitar que l’any següent s’estrenara en els escenaris valencians l’obra, ja titulada, M’esperaràs?, amb dos versions (una en valencià i una altra en castellà).
El 2015, convençuts de les possibilitats de la seua adaptació cinematogràfica, Albena presenta M’esperaràs? a les subvencions de CulturArts i aconseguixen el suport perquè Carles faça realitat seu primer llargmetratge “en valencià, per descomptat”.
“Tenim un pressupost de film xicotet, menys de 500.000 euros, però de la subvenció promesa per a entregar en dos anys, 2015 i 2016, encara no hem rebut un euro, per la qual cosa és Albena qui dóna la cara i assumeix els riscos”, explica Toni Benavent. “Com que tenim un equip que és una gran família, hem plantejat un rodatge ajustat, només quatre setmanes ,i encara que està costant arribar cada dia al pla de rodatge previst, crec que ho aconseguirem”.
“El treball està sent molt fructífer perquè tenim Vicente Ibáñez ací al costat, en una habitació, fent un primer muntatge del que anem rodant cada dia, un cost que hem assumit perquè ens permet comprovar que no falta cap pla o que, com em va succeir a mi mateix en una escena, ens permet repetir una presa quan la interpretació no encaixa amb la resta de personatges”, confessa Carles Alberola.
La primera setmana van rodar plans en el llit del Túria i en alguns carrers de València, a les quals s’uniran les preses en la Universitat. Tot això és nou, forma part d’aquest procés de transformar el llenguatge teatral en cinematogràfic, per al qual Carles ha escrit escenes noves, sobretot a l’inici del film, narrades pràcticament sense diàlegs i en les quals, presumiblement, Arnau Bataller haurà d’aportar les notes que li donen unitat.
Les altres tres setmanes estan dedicades a l’interior de l’habitatge del protagonista, amb rodatge en una alqueria de Montcada, on té lloc el sopar clau que li permetrà, després de dos anys, tornar a sentir el contacte de la pell d’una dona, actuant, per a això, com a carrabines els seus inseparables amics, que formen un matrimoni exemplar.
“La casa és el cinqué protagonista. Per això, hem treballat a fons la presentació de cada espai i cada habitació; tots tindran el seu protagonisme en distintes escenes”, apunta Alberola. “La cuina, el despatx, el menjador… tots són importants i hem deixat per al final un racó més íntim, amb una finestra que ens permetrà un final molt emotiu, basat en el de l’obra de teatre, però més cinematogràfic”.
