Sixto Ferrero / València.
¿Quantes famílies havien planejat fer una activitat de cap de setmana i de cop i volta els fills han de fer una feina de Coneixement del Medi en grup o de manera individual? O, ¿quants alumnes de primària realitzen de forma paral·lela a l’educació obligatòria, altres formacions acadèmiques com música, llengües, etc., activitats extraescolars que d’alguna manera perllonga la jornada escolar i en arribar a casa han de fer deures? Hi ha altres supòsits com el que manté FAPA-València, qui apunta a través del seu portaveu Màrius Fullana que “els deures es fan en horaris on els xiquets estan amb les famílies”, i en aquest sentit “la carta dels drets dels infants i la Constitució espanyola contempla el dret al jeure dels infants”, argumenta el professor, qui posa com a exemple, “Canàries, on els deures són abusius” però també al País Valencià, on segons Fullana “hi ha centres on no escolten les reivindicacions de pares i mares i estan fent deures de manera excessiva”. Apel·la als estudis fets en educació secundària “que indiquen que l’horari que fan els alumnes és el doble del que es fa als centres educatius” i això fa que els xiquets “acumulen jornades de 50 o més hores”.
Des de FAPA-València es posicionen de bestreta amb un “no als deures” i no és aquesta una negació aïllada, sinó que “el no als deures va junt a la reivindicació d’oposició a la LOMCE, les revàlides, etc.,”, envers al sistema educatiu plantejat unànimement pel PP des de l’Estat espanyol. “Reivindiquem un sistema educatiu en valors, amb activitats extraescolars enllaçades amb l’escola, volem un sistema educatiu que eduque unes persones perquè tinguen eines i puguen canviar la societat”. Des del col·lectiu ja estan treballant al voltant del debat dels ‘deures sí o no’ i el 19 de novembre faran una jornada de formació amb experts, amb la presència confirmada de Jose Luis Pazos, amb alumnat i les famílies “per a debatre”.
El debat ha arribat al País Valencià, perquè des de la Conselleria s’ha anunciat que “estem preparant una jornada de reflexió i anàlisi sobre els deures escolars, amb experts i representants de la comunitat educativa”, una jornada que segons ha informat Educació “es realitzarà abans que finalitze 2016”.
De moment però, FAPA-València, qui ha estat convidada, s’hi presenta a priori amb un “deures no” tot i que com concloïa Màrius Fullana “saludem la iniciativa de la Conselleria i ens asseure’m a escoltar i debatre”.
Ferran Vicent Garcia, de la Federació d’Ensenyament de CCOO al País Valencià, indica que, de bestreta, el posicionament del sindicat és de “revisar evidentment els deures”, i apel·len al consens de la comunitat educativa perquè és el camí que “totes les propostes educatives siguen fortes”. Davant el debat de deures sí o no, o una revisió si més no, des de la FECCOOPV es mostren oberts i predisposats a “debatre” i més “si des de qualsevol àmbit educatiu s’ha plantejat”.
“L’educació no s’acaba en l’aula, ni en el professor, sinó que és una tasca compartida” explica Garcia com a anàlisi prèvia al debat suscitat des de la Conselleria, “veiem un problema de sobrecàrregues acadèmiques i estem d’acord a parlar-ho, perquè estem d’acord que hi ha un problema, una sobrecàrrega amb els deures i entenem tot el que es diu des de les famílies”. Conclouen dient que “no som partidaris d’acabar l’activitat a l’aula, cal parlar però de quantitats i del tipus d’acció educativa que es farà fora de l’aula”.
Francisco Javier González, coordinador d’ensenyaments públics de la FSP-UGT, igualment saluda la proposta de l’administració capitanejada per Marzà, i en principi el sindicat s’hi mostra prudent, ja que “és el professorat qui s’ha de pronunciar sobre els deures”, perquè aquests, “formen part de l’activitat professional i està en les seues mans que utilitzen eixa eina”. Ara bé, apunta González, “cal revisar el temps escolar, i sí que seria interessant revisar perquè la conciliació entre l’horari de l’escola i el de fora de l‘escola siga compatible, uns temps amb altres i no hi haja sobrecàrrega”, conclou Francisco Javier González.
Finalment, Marc Candela de l’STEPV, aporta a aquest debat previ que des del sindicat “pensem que el que està fent la conselleria està en la nostra línia de fer un debat per analitzar els deures en educació i, a partir d’ací, s’han de detectar les necessitats de reforços fora de l’àmbit escolar, perquè la casuística és tan gran que potser necessiten un reforç fora de l’aula”. En el mateix sentit, Candela aposta per redefinir el concepte de deure perquè, per exemple “la lectura de l’aula no és el típic deure”.
Tot plegat “cal debatre i racionalitzar el tema dels deures” perquè “no és presentable que els xiquets estiguen des de les 9 fins a les 21, que fins i tot superen la jornada laboral d’una persona adulta” exclama Candela, qui conclou afegint que la posició de l’STEPV respecte als deures “està en línia amb els moviments de renovació pedagògica”.
Què s’entén per deure?
El Moviment de renovació pedagògica (MRP) és taxatiu amb el concepte de deure. Per a fer el diagnòstic previ apel·len a canvis previs com la reforma del sistema educatiu. Tanmateix, Mari Ángeles Llorente és contundent quan parla del que cal entendre per deure i afirma que “el gruix de treball escolar s’ha de fer a l’aula, no a casa”.
“Per a parlar de deures cal parlar primer del sistema. Cal canviar el currículum dels centres i l’estructura, per a canviar després el tema de deures”, afirma tot referint-se a l’actual sistema educatiu esdevingut amb la LOMCE. Ací “si hi ha proves com la revàlida o la selectivitat, proves que potencien la memorística, ens trobem que al centre no hi ha temps” per cobrir la quantitat de conceptes que cal memoritzar.
Suposem que el canvi del sistema no està encara a les nostres mans, però, sí abordar des del nostre territori, com proposa la conselleria, trobar una solució als deures. Primer, diu la pedagoga, “depèn del que s’entenga per deures, perquè la paraula és confusa. Una cosa és que un mestre faça treballar a casa i demane una petita feina a casa”, però “una altra cosa és que s’agafe un llibre de text i després l’alumne estiga amb ell 2 o 3 hores fent deures a casa”. Davant això, des dels Moviments de renovació pedagògica (MRP) demanen “cordura”.
“Els xiquet d’infantil i primària no haurien de dur deures repetitius i sense sentit”, segueix Llorente, i pel que fa a primària, “no estem en contra que duguen algun tipus de tasca per fer recerca d’informació”, per exemple, però el treball ha d’anar en “la línia que complemente la tasca escolar, que no supere l’hora de feina i que els pares puguen ajudar, però tot allò que siga repetitiu, no”. Dóna més exemples, com ara bé si un docent “està treballant un projecte sobre l’entorn, puc manar una petita enquesta al barri que els pares els puguen acompanyar, però mai 500 sumes i restes o un resum sobre una lliçó”.
“No es pot manar per a casa coses per a les quals el xiquet no estiga preparat de bestreta, perquè no podem descarregar en les famílies coses per les quals no estiguen preparades, és a dir, si el xiquet necessita un professor particular per fer una tasca, no té sentit manar eixe deure”, per tant, el deure ha de complir diversos preceptes com “la racionalitat i el sentit, mai massa, i ha de servir per completar una tasca que en gran mesura s’haja treballat en l’àmbit escolar”.
Tanmateix, pel que fa al deure per als més menuts, Llorente apunta que “com menys deures hi haja a casa millor, alguna feina de continuïtat que quede ben acabada és suficient”.
Pel que fa als alumnes de secundària, argumenta la pedagoga que ací “no seria entès com a deure sinó que hi ha temes que s’han d’estudiar”, però adverteix: “Un xaval no es pot endur treball per a fer tantes hores a casa com al centre”.
De moment, el debat al voltant del deure, les tasques, els treballs, o les feines a casa està servit i ben acollit per la comunitat educativa valenciana.
