Ni fet a posta. Arribem a Elx i acaba de fer un ruixat que, potser deixe la terra de saó (grau d’humitat de la terra suficient perquè produïsca fruit) per efecte del tempir (aigua de pluja que deixa la terra en bon estat d’humitat). Qualsevol de les dues accepcions que signifiquen allò d’important que és tenir la terra preparada per donar fruits, ens serveix per a descriure el que, tot plegat, hi ha darrere de la tasca pel treball en favor de la llengua i la cultura.
Anit, uns jugaven un paper: els organitzadors, mitjançant el digníssim treball i tasca persistent, que culminà cada any en el reconeixement a les persones, entitats o empreses, públiques o privades, les quals, com déiem abans, destaquen per complir amb els mateixos objectius.
Si, a més, la vetllada s’amenitza amb la dolçor de la música d’Andreu Valor, la mestria en la conducció de l’acte d’Alfons Pérez i la valentia d’un mantenidor d’alçada, com el conseller Vicent Soler, la valoració de l’acte s’aproxima al màxim.
Andreu Valor. Foto: La Veu.
Els guardonats, categoria Elx.
Un altre Vicent Soler fou l’encarregat de recollir el Premi El Tempir en la categoria Elx, que ha recaigut en Joaquim Serrano, doctor en Història per la UV i que fins fa ben poc exercia com a professor a l’IES Sixto Marco. Segons el jurat, dues facetes l’han fet mereixedor d’aquest reconeixement: la primera, el desenvolupament de tota una trajectòria científica en el camp de la història local, principalment, a favor de la recuperació i la dignificació de la memòria històrica de la ciutat d’Elx; i la segona, que el desenvolupament d’aquesta trajectòria sempre s’ha realitzat des d’una coherència lingüística exemplar.
L’absent Joaquim Serrano va manar la lectura d’una carta d’agraïment, estima i reconeixement també, a El Tempir per la seua tasca en favor de la llengua i la cultura.
Premi Migjorn
En la categoria de Migjorn, enguany el guardonat fou el casal popular Tio Cuc. En paraules de l’encarregat de rebre el guardó, “el casal popular Tio Cuc és un projecte engrescador, rebel i lluitador; així com alternatiu i militant”, perquè el seu model exemplar d’autogestió assembleària per la dignificació i la recuperació lingüística i cultural d’Alacant, a més, com a impulsor d’altres iniciatives cíviques i culturals que han florit els darrers anys a Alacant i que han ajudat que la capital de l’Alacantí es retrobe amb la seua valencianitat, han sigut motius més que suficients per obtindre aquest guardó.
Sopar. Foto: La Veu.
El Tio Cuc també ha dut a terme una tasca important de recuperació i dignificació de la memòria històrica d’Alacant, com els homenatges a Miquel Grau, el reconeixement i la difusió de la revista El Tio Cuc o la posada en valor del patrimoni arquitectònic com el de les Torres de l’Horta d’Alacant així com la recuperació de la cultura popular alacantina.
Premi modalitat País
En la modalitat de “País”, El Tempir concedeix el premi a Saó, mereixedora d’aquest reconeixement en el seu 40è aniversari per dos motius: el primer, ser la revista degana en valencià a casa nostra i escola de periodistes; i el segon, ser un referent en la normalització del valencià en els ‘mass media’ valencians (i en altres àmbits socials) així com també ser exemple de la defensa del fet comarcal com a eix vertebrador del nostre país. La difusió del patrimoni cultural del nostre poble i l’impuls del diàleg seré i constructiu entre la fe i la cultura com a representants del progressisme catòlic valencià són altres motius a destacar-hi. Quaranta anys després de la seua aparició s’ha convertit en un referent imprescindible per a entendre millor la realitat de la nostra terra.
En paraules de Vicent Boscà, director de la revista, “el país està farcit de realitats petites que totes juntes, fan país; ajuden a fer un país normal i que calen compartir tal com compartim la llengua, la cultura, el territori…” a més de remarcar finalment que “som més dels que diuen i volen”.
Totes tres categories, Elx, Migjorn i País, contribueixen a la consecució d’un triple objectiu: el primer, la dignificació i la promoció de l’ús social del valencià; el segon, la difusió del nostre patrimoni cultural i la recuperació de la nostra memòria col·lectiva com a poble; i, el tercer, la vertebració nacional i la cohesió social, cultural i lingüística del nostre país.
Vicent Soler. Foto: La Veu.
El mantenidor, Vicent Soler
Menció especial mereix la intervenció del conseller d’Economia Sostenible, Vicent Soler, el qual va participar en la vetllada com a mantenidor de l’acte. El conseller va centrar el seu parlament en fer una exposició real i detallada del greu dèficit que patim els valencians i que no és un altre que l’infrafinançament. En paraules del conseller, “necessitem fer de la unitat el motor de canvi necessari per redreçar una situació que ens situa, als valencians, en una posició molt complicada per fer front a les nostres necessitats bàsiques com a poble”.
Així doncs, cal agrair al conseller la voluntat pedagògica per explicar, a preguntes i intervencions dels assistents, totes i cadascuna de les observacions i dubtes que es van suscitar. Altrament, un motiu més que evident del canvi, encara que lent i sinuós, que convida a cercar il·lusions en un horitzó d’esperança i redreçament.
Fou una vetllada íntima i transcendent. Molt ben organitzada com ens té acostumats El Tempir, una nit completa: de país, per l’abast del que significa cadascuna de les modalitats dels premis així com dels guardonats; de cultura per la màgia per transportar-nos musicalment als nostres poetes, a la nostra essència, al nostre viure i de prosaica necessitat vital per convidar el conseller a fer-nos sentir de peus a terra, tan important i necessari com la resta d’inquietuds vitals que a diari ens mouen.
