Bertomeu trau música i metàfora del seu entorn rural en ‘Collita i llaurador’

El proper 24 de novembre, el cantautor presenta el seu 7é disc al Teatre Micalet de València


Sixto Ferrero / Alberic.

Després de posar música a Estellés i sembrar els escenaris, el cantautor d’Alberic (la Ribera Alta), deixa a un costat el poeta de Burjassot que tants èxits i reconeixement li han valgut per posar música “d’una manera metafòrica al seu entorn rural”. Bertomeu està rematant el seu setè disc, Collita i llaurador (El petit editor, 2016), un recull de 10 cançons amb text i música del músic valencià que es presentarà al Teatre Micalet el proper 24 de novembre.

Bertomeu no s’oblida d’Estellés, “és impossible, perquè és una tasca reconfortant”, i més després que 7 d’Estellés (Edicions del Bullent) “funcionara molt bé” i que Estellés infinit (Edicions del Bullent), que significà “un esclafit” en la seua carrera, acabara per guanyar, l’any passat, el premi Terra i Cultura al millor poema musicat, un guardó organitzat i dirigit pel mateix Lluís Llach.

En Collita i Llaurador, Bertomeu proposa “un paral·lelisme entre la vida del camp i la vida de la música”, resumeix, “sóc d’una zona rural del País Valencià i em sent identificat inevitablement amb el meu entorn”. Tanmateix, al llarg del disc, amb títols ben simbòlics com Bona gent, La vida que trobem, Com a casa o Pa torrat, les lletres segueixen una predisposició metafòrica del pretext bucòlic, “els textos no tenen res a veure amb el camp” i, fins i tot, afegeix que en el moment d’escriure les lletres o musicar-les “em feia por que es folkloritzara, però he de reivindicar aquelles coses que em transporten a la meua infantesa, l’espai visual i vital que tenim al País Valencià”.


No trobarem col·laboracions, sinó la lletra i música d’un Bertomeu que canta Les veritats, que proposa un Swingo Un dia perfecte, que demana acció Cap a mi o demana Un instant o lliscar per tot arreu.

Collita i Llaurador també s’hi presentarà al Born, fruit d’aquella sembra de la temporada passada que suposà el premi atorgat per Llach: “És un goig que et donen un premi així”, exclama Bertomeu, perquè “era el certamen en què més gent es presentava i ja que al País Valencià no m’han premiat mai d’eixa manera, que t’ho facen fora, et fa pensar que sí existeixes. Que et telefone Llach i que t’ho diga és una cosa molt bonica”. Altres conseqüències d’aquella sembra és que, “després, potser te tenen més en compte i prenen el teu treball amb més serietat” i, a més a més, un premi com aquell, a nivell professional, es tradueix en el fet que “tens més actuacions i pots pujar cap al nord”. No obstant això, puntualitza que els premis “t’obrin portes, però hem de ser conscients que el nostre circuit és dur. Un dia estàs en un escenari de molt bo i l’altre en una timba d’un amic”.


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat