Europa press / València.
El Tribunal de Comptes qüestiona l'aval que va assumir la Generalitat Valenciana el juliol de 2011 sota el govern de Francisco Camps, així com tots els contractes i convenis que es van signar per a l'organització i gestió del Gran Premi de Fórmula 1 a València. En un informe l'organisme de control parla de possibles contractes nuls, d'irregularitats administratives i de decisions lesives als fons públics.
Aquest informe s'emmarca en la recerca oberta en el Jutjat d'Instrucció número 2 de València per presumptes irregularitats en l'organització de la F1, en un assumpte que va veure la llum el desembre de 2014 amb una querella de la Fiscalia Anticorrupció i que es judicialitzà sis mesos més tard.
En aquest cas, que afronta la seua fase final amb nous documents intervinguts, s’està investigant l'expresident de la Generalitat, Francisco Camps; l’exconsellera de Cultura i Esports, Lola Johnson, i l’expilot Jorge Martínez Aspar per presumptes delictes de malversació, prevaricació i delicte societari en la compra de l'empresa Valmor Sports per part del Consell el desembre de 2011. Precisament Camps ha recorregut perquè l'informe del Tribunal no s'incorpore en el procediment judicial.
Segons l'informe de l'organisme auditor, al qual ha tingut accés Europa Press, en la gestió de la F1 a València va existir dany i crebant, però afirma que no pot reclamar el perjudici públic perquè manca de competència. Insisteix que es tracta d'acords i contractes la validesa dels quals devia haver-se ventilat en la jurisdicció contenciosa administrativa.
Aquest organisme analitza la denúncia de diputats del grup Compromís: la compra per un euro d'una empresa privada, Valmor Sports S.L., creada en 2007, que comptava amb un deute, segons el parer del Síndic de Comptes, d'almenys 23,87 milions d'euros, per part de l'empresa pública Circuit del Motor i Promoció, constituïda en 1998 per a l'organització i gestió del projecte del circuit de velocitat del País Valencià, que podria haver suposat un crebant a les arques públiques.
Valmor va adquirir en 2007 els drets per a promoure i organitzar a València el Gran Premi d'Europa de Fórmula 1 durant els anys 2008 a 2014; a partir de 2009, Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV) va adquirir la condició de copromotor de l'esdeveniment i va assumir el pagament del cànon anual; en 2011, la Generalitat va assumir la posició de nou garant de l'esdeveniment en substitució de Bancaixa.
Seguidament, davant la difícil situació economicofinancera que travessava Valmor, es va decidir comprar l'empresa per un euro en una operació que es va formalitzar el 7 de març de 2012. Aquesta compra per part del Consell va suposar condonar el deute contret amb l'empresa pública i l’assumpció dels deutes pendents amb la resta de proveïdors.
Contracte nul
El Tribunal de Comptes, després d'analitzar tota la documentació, realitza diverses consideracions. La primera estima que el contracte pel qual s'obliga el Circuit del Motor a organitzar i gestionar la celebració del Gran Premi de Fórmula 1, els drets de la qual ostentava Valmor, podria ser nul per absència de fixació de contraprestació.
Aquest contracte apunta que el Circuit havia de contractar, gestionar i organitzar tots els mitjans materials i humans per a la celebració del Gran Premi i, a canvi, Valmor havia d’abonar-li una contraprestació "raonable i equitativa", però sense fixar l'import d’aquesta. Al final, Valmor mai va abonar l'import de despeses per l'organització del Gran Premi, per la qual cosa aquestes van quedar a càrrec de la Generalitat dirigida pel PP.
El tribunal també es refereix al contracte celebrat entre SPTCV, una mercantil pública, amb FOA, que és l’empresa del magnat de la F1, i Valmor, segons el qual el primer s'obliga a satisfer l'import de les anualitats que havien de satisfer-se com a cànon.
En aquest contracte s'assumeix una posició de garant d'uns pagaments periòdics "sense que novament hi haja prestació i sense que hi haja tampoc acció de repetició per a rescabalar-se de l'import satisfet". En total, la Societat va pagar el cànon de 16,9 milions d'euros en 2009; 19,7 en 2010, i 22,8 en 2011.
Aquesta decisió va tenir "conseqüències negatives per a l'entitat" pública. "Estem davant d’un instrument jurídic denominat formalment contracte quan realment del seu contingut es dedueix clarament que estem davant un supòsit de conveni o de concessió d'ajuda", especifica el tribunal.
L'aval qüestionat
En tercer lloc, el tribunal examina l'aval concedit per la Generalitat en substitució de Bancaixa i determina que va existir irregularitat administrativa, ja que la decisió va ser adoptada "prescindint totalment i completament" del procediment establert. A més, afegeix: "No existeix cap proposta, ni discussió o revisió per òrgans col·legiats, sinó únicament la signatura d'una consellera del Govern de la Generalitat, la popular Lola Johnson, en un document privat sense que haja sigut objecte de publicació o comunicació a les Corts Valencianes".
En últim terme, el Tribunal de Comptes estudia la compra de les accions de Valmor i la seua absorció per la mercantil pública Circuit del Motor. Assenyala que "estem novament davant una decisió lesiva per als fons públics de la Generalitat adoptada contra les previsions legals i xifrada en 23.991.440,36 euros", a la qual no es pot qualificar d'abast.
Amb tot, aquest tribunal no pot actuar. I insisteix: "Afirmada l'existència del dany, identificats els presumptes responsables i determinada la quantia en la qual el crebant es tradueix, novament trobem que aquest dany deriva d'un acord del Consell que posa fi a la via administrativa i la discussió de la qual sobre la seua nul·litat o inexistència havien d'haver-se ventilat en la jurisdicció contenciosa administrativa".
