RedactaVeu / València.
“Un dia més en aquesta cel·la de 2×2 que compartisc amb altres 30 persones, esperant a veure si hui ens arriba alguna cosa per a portar-nos a la boca, encara que ja haja sigut rosegada pel capellà… I esperant que arribe la vesprada, per a poder veure com creixen els meus fills a través de la finestra, mentre ells es pregunten per què la seua mare els porta a passejar sempre al mateix lloc…”.
Aquesta història no té un únic amo. Ha sigut reconstruïda utilitzant els fragments de les històries relatades per familiars i presos que van passar per Sant Miquel dels Reis, el monestir i després presó de presos comuns reconvertit a la presó política en temps del franquisme. Hui és la seu de la Biblioteca Valenciana.
“El que falta és informació”, explica l’historiador Fernando López. “Tenim relats que ens han deixat els familiars, alguns presos que han fet relats manuscrits o mecanografiats i han vingut a voltes a deixar-nos-els, però hi ha molta més informació de gent que no ha escrit eixes vivències que es conserven en les memòries de les famílies i es passen oralment. I açò pot ajudar a recopilar eixa informació. Jo el que us estic explicant ho he sentit al llarg de 16 anys de visites que faig ací”.
López, en les seues visites, explica amb detall tot el que ha ocorregut a l’interior dels murs de Sant Miquel dels Reis al llarg de tots els seus usos i transformacions. La seua tasca investigadora i divulgadora situa aquest veterà guia en la persona aliena a aquella realitat que millor coneix el que es patia diàriament en la presó: “Cano Coloma, alcalde republicà de València, compta en les seues memòries que va estar ací tancat dos anys, i ell parla de 6.000 presos en una presó projectada per a 200”.
Eren “condicions molt dures”, continua Fernando. “Expliquen que ací hi havia gàbies de colomes, entre els guàrdies, i un dia de vent va caure la gàbia i els presos es van menjar les llavors de les colomes per la gana que passaven”.
Un relat únic
Amb la finalitat de posar noms i cognoms a totes les persones que van passar per Sant Miquel dels Reis, la Generalitat ha habilitat el correu electrònic [email protected], una iniciativa que pretén establir un relat únic amb les vivències personals de les víctimes.
“La gent està escrivint moltíssim”, indica la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga. “Estan donant-nos els noms i, sobretot, ens estan transmetent l’emoció que senten perquè s’estiga, no obrint una ferida, sinó netejant-la perquè puga cicatritzar bé”.
“Açò també ens ho fan arribar al correu: que en molts casos ni tan sols dins de la família s’ha parlat d’aquesta etapa per temor”, continua. “Jo crec que aquest acte serveix per a agrair tot el que han fet, però també per a normalitzar un passat que és molt recent. Entre eixa generació i la dels nostres fills solament hi ha dues generacions. I no podem consentir que aquestes generacions recents, els nostres fills, no sàpiguen què va passar”.
Un acte per a reparar la memòria de les víctimes
Una representant d’aquella generació i que pot explicar a les noves el que va passar és Alejandra Soler, mestra de la República que va viure en l’exili durant els anys del franquisme. El seu pare va passar tot el temps que va durar la Segona Guerra Mundial en Sant Miquel dels Reis i Alejandra no va ser conscient d’on estava fins a 20 anys després, quan per fi van aconseguir retrobar-se.
Hui, 15 de novembre, tant Alejandra Soler com la resta de familiars i visitants podran retre per primera vegada un homenatge a les víctimes i conèixer tot allò que ocorria a poca distància del centre de València en un acte que comptarà amb la presència de Joan Busquets, un pres maqui que va complir condemna allí.
“Ja era hora. S’ha tardat molt a fer-ho”, explica Soler. “Ha condit la idea que nosaltres volem la revenja. Mentida! No volem la revenja, volem justícia: la veritat. Això és el que mana. No volem cap revenja”.
L’acte servirà per a agrair a totes les persones que van pagar amb la seua llibertat, i fins i tot amb la seua pròpia vida, la defensa dels valors de la democràcia que hui podem gaudir, en gran manera, gràcies a ells.
Una última reparació, aquesta vegada moral, de l’antic monestir que ha sigut un reflex de la història al llarg dels segles i que hui serveix de seu a la Biblioteca Valenciana, un centre del saber, l’espai que li correspon per a convertir-se, a partir d’ara, en punt de trobada per a honrar els qui mai van haver d’acabar entre reixes.
