La quarta i última peça de la sèrie Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York es presentarà i projectarà al Centre Cultural La Nau hui dijous a les 19 hores. Aquesta darrera part es titula Els valencians d’Amèrica i ens conta la història dels emigrants que es van quedar per sempre, tant la d’aquells que arribaren abans del 1920 i la els seus descendents, com la dels que se’n van anar en la postguerra i els anys posteriors.
Al comunicat difós per InfoTV, s’explica com entre els valencians que també foren o són americans hi ha soldats de la Segona Guerra Mundial, de Corea o el Vietnam, com és el cas de John Signes, fill d’un matrimoni de Gata de Gorgos (Marina Alta) i d’Oliva (la Safor) que conta la seua experiència com a soldat que va desembarcar a Normandia el juny del 1944, i també jugadors de beisbol, professors universitaris i artistes famosos. Però predominen, com és lògic, els obrers industrials, especialment a l’Estat de Connecticut. Fins i tot els autors de l’audiovisual han pogut entrevistar una valenciano-americana que treballava a les Torres Bessones de Nova York i que va sobreviure a l’11S.
Vídeo: Canal InfoTV.
El documental també aborda qüestions culturals, sociològiques i psicològiques, com quan s’explica la dualitat en què viuen permanentment els emigrants, que tenen el cor ací a casa i el cap i la butxaca als Estats Units d’Amèrica. Aquest enyor del país perdut els va moure a crear clubs i associacions com la que encara existeix a New Britain, Connecticut, que va arribar a tindre més de 200 membres durant els anys 50 i 60.
Arlene Vaquer, una valenciano-americana que treballava a les Torres Bessones i
que va sobreviure a l’11S.Imatge: InfoTV.
Eixa nostàlgia també la curen viatjant, raó per la qual en molts pobles encara recorden aquells primers i emotius retorns estiuencs de tants emigrants que, gràcies a l’aviació comercial, per fi van poder tornar després de 30 o 40 anys, a temps de veure encara vius els pares o de pagar la festa del poble i presumir de cotxes, vestits o d’un bon feix de bitllets a la cartera.
Murla Road, un carrer que un constructor li va dedicar al seu poble
a una ciutat de Connecticut. Foto: InfoTV.
“Consuelo, hui què fas per lonchar?”
La perdurabilitat del valencià, sotmès a l’enorme pressió de l’anglès, és un altre dels capítols de la pel·lícula que reflecteix, d’una manera respectuosa i divertida, les més que habituals interferències d’aquella llengua en la nostra, com la d’aquella dona que li preguntava a la veïna: “Consuelo, hui què fas per lonchar?”, substituint el nostre verb dinar pel derivat de l’anglès lunch.
Aquest treball de recerca ha permès localitzar molts casos de valencians als Estats Units d’Amèrica que han contribuït a oferir una “gran quantitat d’històries sorprenents”, segons afirmen des d’InfoTV. Totes les històries s’acullen en 6 hores de cinema documental sobre els cent anys de presència valenciana a l’Amèrica del Nord dividides en 4 parts.
Jack Cervera, d’Orba, treballador ja jubilat de l’empresa Stanley Works, de New Britain. Imatge: InfoTV
La pel·lícula, de 88 minuts, compta amb el periodista Juli Esteve com a guionista i director i amb els realitzadors Antoni Arnau i Esther Albert com a responsables de la imatge, l’edició i la postproducció.
200 projeccions
Aquesta quarta part i les tres anteriors ja han arribat a la xifra de 200 projeccions en un centenar de pobles i ciutats valencianes que han participat en la producció o han contractat la projecció de la sèrie. El documental està editat en un DVD on també s’ofereix el tercer de la col·lecció: La guerra de sempre. I en l’anterior DVD es poden trobar les dos primeres pel·lícules: Cap a la terra promesa i Adéu, Amèrica. Si voleu comprar-los o fer el visionat en línia, així com informar-se d’altres projectes, només heu de visitar el següent enllaç.
Imatge: InfoTV.
