Anna M. Mollà / Font d’En Carrós.
L’Ajuntament de la Font d’en Carrós, població on va nàixer Francesc Ferrer Pastor, pare del Vocabulari Castellà- Valencià, Valencià-Castellà, ha demanat el suport de la Diputació de València per a celebrar el centenari del naixement del lingüista, per al qual tenen pensat remodelar la casa on va nàixer i organitzar diversos actes de commemoració amb la implicació del mateix consistori, la Diputació de València i la Generalitat, tal com ha informat aquesta administració local en un comunicat.
El seu fill, Francesc Ferrer, ha explicat a la Veu que “tot allò que servisca per a poder mantindre el referent de la figura de Ferrer Pastor o dels valencians que han treballat en èpoques més difícils és d’agrair”. A més, també ha volgut fer una crida perquè “les institucions valencianes definitivament puguen donar suport o manifesten el seu compromís en la mesura que consideren, perquè tota pedra fa paret”.
Vocabulari. Foto: www.todocoleccion.net
La figura de Francesc Ferrer, descrit per Sanchis Guarner com “un home altruista i generós”, potser siga desconeguda per molts dels lectors, però si es posa de relleu aquell vocabulari amb la coberta blanca i blava, que de ben segur moltes generacions han utilitzat a l’escola, els vindran records d’infantesa a la ment. Tanmateix, no només amb aquesta publicació va fer història Ferrer Pastor, perquè ja en el seu Diccionari de la Rima (1953) va recollir 42.000 mots, molts dels quals formen part del vocabulari habitual actual, com és el cas de bac, caragol, corfa, creïlla, dacsa, i d’altres són emprats a les comarques centrals i meridionals, com bossar, fussar o braser; paraules que fins a l’aparició d’aquell llibre no s’havien plasmat mai en paper.
El fill de Francesc Ferrer valora l’aportació del seu pare, ja que “des del segle XVIII no hi havia hagut un diccionari que posara en referència una llengua que en els anys 30-40 era de referència majoritària a nivell oral”, és a dir, “la gent a nivell documental no tenia oportunitat de veure reflectida la seua pròpia llengua en una normativa o la possibilitat de buscar paraules noves o de buscar paraules que pronunciava”. En definitiva, els valencianoparlants “no havien tingut l’oportunitat de veure la seua pròpia llengua escrita”.
Francesc Ferrer Pastor. Foto: Editorial Denes.
El fill d’aquest prolífic autor recorda com tot l’arxiu que Ferrer Pastor havia recollit des dels anys 40 es va malbaratar en la riuada del 57 i “hagué de començar de nou”. I ja en el 62-63 es van tornar a editar els vocabularis amb la portada que va dissenyar Francesc Jarque, la blanca i blava.
Francesc Ferrer (fill) reconeix que les publicacions del seu pare “han sigut una manera de fer entrar el valencià en les biblioteques”. A més, destaca que en els 70 “hi ha un ressorgiment de les edicions en valencià i sobretot a partir de la guerra civil i la dictadura”, moment en què el vocabulari “era un objecte, diguem-ne, de regal de prestigi”; en altres paraules, si es volia fer un regal “amb molta càrrega de continguts culturals i identitàris”, regalaven aquest llibre, ja que era “una peça fonamental”. I, finalment, hi va haver un tercer rellançament a partir de la creació “la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, que és quan certament es popularitzà l’ús i les edicions per la recomanació en l’àmbit escolar”, recorda Francesc Ferrer.
Reconeixements
Ferrer Pastor ha rebut diversos reconeixements, d’entre els quals cal destacar el concedit per la Societat Coral Micalet, que el nomenà Miqueleter d’Honor de l’Any en 1993, així com també Soci Perpetu. A més a més, també es va guanyar la medalla d’honor de la Universitat de València en el 2000. Més recentment, el 2009, es va presentar al públic la Fundació Francesc Ferrer Pastor, concretament, a la biblioteca que porta el seu nom en la població que el va veure nàixer i que, a més, el va nomenar fill predilecte. Aquesta entitat té com a objectius bàsics la difusió i normalització del valencià en tots els àmbits d’ús i cultura, així com fomentar el record i l’estima per la figura de Francesc Ferrer i Pastor i d’altres figures de rellevància cultural i social valencianes.
Francesc Ferrer Pastor. Foto: Editorial Denes.
“Un home bo, un estudiós del valencià”
Josep Miquel Bausset, en una columna d’opinió publicada en la Veu en 2013, el va definir com “un home bo, un estudiós del valencià, un apassionat pel país, un lexicògraf que va ajudar a difondre i a normalitzar la nostra llengua”.
Ferrer Pastor va nàixer a la Font d’en Carròs el 1918, raó per la qual l’any que ve serà especial. Fou el sisè fill de la seua família i es quedà orfe de pare dos mesos abans de nàixer, fet que condicionà la seua infantesa, ja que sa mare, vídua, va haver de traslladar-se a viure a València per a buscar-se la vida.
Amb totes les dificultats existents en aquella època, el lingüista va trobar feina en el sector de les arts gràfiques i aleshores la guerra civil intervingué en el seu destí. Bausset explica al seu article que arran del seu interès per la llengua quan estava en el front de Castelló “observava i anotava les paraules i variants valencianes d’altres comarques, no conegudes per mi”, tal com Ferrer Pastor va declarar el 4 de febrer de l’any 2000, en la concessió de la medalla de la Universitat de València. Conseqüentment, quan va acabar la guerra, aquest enamorat de la llengua va poder iniciar la creació d’un fitxer “de les paraules que sentia cada dia i que no es trobaven en els vocabularis valencians que havia pogut arreplegar”, segons les seus pròpies paraules.
Francesc Ferrer Pastor. Foto: Editorial Denes.
Cronologia
El 1941, la seua carrera professional es va encaminar cap a la premsa escrita i en 1948 es va matricular en el primer curs de valencià que organitzà Carles Salvador. Tot seguit, en 1966 va publicar amb l’editorial Sicània el famós vocabulari que han utilitzat milers de xiquets i en 1985 va traure el Diccionari General. A més, fou membre fundador d’Acció Cultural del País Valencià i del Partit Nacionalista del País Valencià, així com també fou membre de la Comissió Litúrgica per a la traducció dels textos al valencià i de la Paraula Cristiana.
Actualment, el seu llegat continua amb l’editorial Denes, posada en marxa pel mateix Francesc Ferrer i gestionada ara pel seu fill. Aquesta empresa que es va crear el 1986 “al caliu de la possibilitat d’editar en valencià”, segons explica el seu fill. Va iniciar les seues publicacions justament amb els diccionaris i les obres del lingüista, qui va estar pràcticament “15 anys treballant en l’editorial, preparant els seus propis materials, com Diccionari de Refranys i alguna obra inèdita que després es va poder publicar a títol pòstum”. Actualment han ampliat el catàleg amb la incorporació de nous llibres encaminats pedagògicament a l’ensenyament del valencià.
