Arthur Caravan, un grup que 'fa com va'


Sixto Ferrero / Alcoi.

Cada disc que han tret els Arthur Caravan ha estat guardonat com a millor disc, segons la crítica. Això pot fer pensar al públic que rere els treballs hi ha una feina diària i constant com a grup estable que manté una rutina diària de treball, però la realitat és que “fa com va”, explica el vocalista i guitarrista del grup, Pau Miquel Soler.

La banda alcoiana es formà en 2002 i ha publicat ja 4 discs: Arthur Caravan (La Casa Calba, 2009), Atles enharmònic (Música de Telers, 2011), Wegener (Música de Telers, 2013, junt a Hugo Mas) i Major propòsit (Autoedició, 2016), treballs que han acumulat dos premis Ovidi en 2009 (millor lletra i millor disc de pop-rock), un en 2012 al millor disc de rock, quatre premis Ovidi en 2014, junt a Hugo Mas (millors arranjaments, cançó, disseny i disc de rock), i tres en els últims premis Ovidi de 2016 (millor cançó, lletra i disc de rock).

Major propòsit (autoedició, 2016) és el darrer treball d’un grup que manté, com explica a aquest diari el seu vocalista, “feines paral·leles” i que davant els prolegòmens dels premis viu una “espècie d’incertesa” que acaba esdevenint “alegria” pel fet que un jurat “valore d’aquesta manera la qualitat” que proposen. Dissabte passat, dins de la fira de la música TROVAM, el jurat dels Premis Ovidi tornà a reconèixer el treball dels alcoians, que no van poder acudir a la cita perquè s’hi trobaven fent un concert al festival MUV, a València.


Pau Miquel Soler dels Arthur Caravan.

Amb un currículum farcit de Premis Ovidi, que avalen la jove trajectòria del grup, el mateix Pau Miquel Soler reconeix que funcionen “d’una manera poc expeditiva” i, a causa dels projectes paral·lels que desenvolupen, ja que el mateix Soler porta endavant treballs en solitari, igual que els músics, “quedem quan podem”. No obstant això, per al grup, traure un disc suposa un treball que “creativament” conclou en un “producte ben acabat”.

“Fa com va”, és a dir, que el grup trau discs quan s’hi donen les circumstàncies. Després d’una baixa en el grup aquest any, no saben què faran en un futur relativament llunyà, potser hi tornen amb nou disc. Soler deixa la porta oberta.

Compten amb un sector de la crítica que els avala la trajectòria i un públic que és fidel, però adverteix Soler que per als Arthur Caravan “els premis són un reconeixement de la crítica especialitzada, que et dóna un estatus que després no té perquè traduir-se en èxit”.


Arthur Caravan en el cicle La Fera al Palau (2015).

Un èxit que no es tradueix en copar els circuits, tot i que Soler emfatitza la idea que la situació no és per a queixar-se, sinó que les circumstàncies de la música cantada en valencià i dels Arthur Caravan en particular es donen per la confluència de diverses qüestions. “La llengua no hauria de ser cap inconvenient en un àmbit lingüístic normalitzat”, afegeix, perquè en el cas dels Arthur Caravan, per exemple, “en Radio 3 és on més cas ens fan, això significa que valoren la música més que la llengua”. No obstant això, conclou: “Potser al País Valencià la nostra música siga un poc complexa per a certs àmbits, però les lletres són interessants perquè són diferents, si atenem a la diversitat”.

Ara per ara, amb el sarró ple d’avals de la crítica i de premis, els alcoians “tractaran de portar” Major propòsit per les “principals capitals de les comarques”, i qui sap, si en 2017, hi tornen als Ovidi amb nou disc. De moment, “fan com van”, a poc a poc, sobre la marxa de l'èxit.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat