Xavier Pérez / Alzira.
Sostenibilitat, salut i oportunitat. Aquestes són algunes de les premisses del Pla Valencià de la Producció Ecològica que hui s’ha presentat a Alzira, on han assistit, entre altres, el president de la Generalitat, Ximo Puig i la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián.
Aquest pla té com a objectiu convertir l’agricultura ecològica valenciana en un referent en el mercat europeu.
La consellera d’Agricultura, Elena Cebrián, ha destacat que els objectius d’aquest pla “són una part molt important de la nostra política agrària ja que l’agricultura ecològica és fonamental perquè hi ha una demanda social per una alimentació més saludable, per una producció més sostenible tenint en compte els recursos naturals que s’utilitzen per a aquest model d’agricultura”.
Però la consellera ha incidit que aquest pla també pretén “donar oportunitats als joves que volen incorporar-se a l’agricultura i a gent del sector que poden tindre oportunitats noves. Cal tindre en compte que és un mercat que està creixent al País Valencià, a l’Estat i a la Unió Europea”.
També molt importat, segons Cebrián, és que “s’ha de produir d’una forma més conscient, més sostenible i per això s’ha treballat d’una forma dialogada amb els sectors i les comarques”.
Sobre les reticències d’alguna part del sector tradicional sobre l’agricultura ecològica, la consellera ha explicat que els dos tipus “són més que compatibles, són agricultures que no estan renyides, es reforcen mútuament. Tenim una agricultura molt diversa i reconeguda en els mercats i l’agricultura ecològica és un impuls més que s’afegeix al sector. Cal apostar per una agricultura transversal”.
En aquesta presentació també ha volgut estar el president de la Generalitat, Ximo Puig, que ha donat suport al Pla i a les polítiques de la consellera: “Estem ací donant suport a aquesta política agrària, una política integrada que té com a gran objectiu, que es puga viure del camp en 20 anys”.
Puig ha assenyalat que durant els últims 20 anys “hi ha hagut una pèrdua considerable de població rural, perquè la nostra agricultura, que ha sigut molt competitiva, està passant moments molt complicats i hi ha hagut un procés de modernització. Estem intentant situar l’agricultura ecològica com a referència a tot Europa”.
La finalitat, ha recordat el president, és “reviscolar el camp valencià i la capacitat de poder viure del camp”.
El I Pla Valencià de la Producció Ecològica (PVPE) estableix com a punt fonamental el manteniment de la tradicional vocació de la producció valenciana cap a una agricultura diversa, basada en xicotetes empreses familiars i una gestió dels horts amb una qualitat excepcional de les produccions. El finançament estimat per al pla és de més de 78 milions d’euros per al període 2016-20, distribuïts entre les sis línies estratègiques en què s’estructura el projecte.
La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, que també ha participat en la cloenda, ha recordat que fa un any que es va presentar el Primer Pla Valencià d’Agricultura Ecològica amb el qual es va iniciar un canvi de model productiu que aposta per mantindre pràctiques agrícoles sostenibles. “Es tracta del nostre aliment” i, a més, assegura que “tot està lligat: la contaminació, la salut de les persones i el cost econòmic” i, per això, aquest Consell considera que la sostenibilitat de l’agricultura “és el futur de l’agricultura”.
D’aquesta manera, Oltra subratlla l’aposta d’aquest Consell en un món globalitzat per la “cooperació, pel treball digne i el salari digne”. En definitiva, per a la vicepresidenta, “estem parlant del futur de la terra, on estem de pas i tenim l’obligació de mantindre-la viva per a les futures generacions”. A més, cal una agricultura “sostenible ambientalment i econòmicament viable”.
Per a Oltra és important advertir que la crisi de preus agraris, de control sobre la producció, de globalització dels mercats amb la desaparició d’una figura clara de productor relacionada amb el consum i l’acaparament de terres “han situat el llaurador en una situació de desprotecció i allunyament del consumidor”.
Maria Josep Amigó i els horts urbans
La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, també ha participat a Alzira en l’acte de cloenda de la Jornada Camp Valencià 2.0.
Maria Josep Amigó ha aprofitat l’ocasió per a recordar, durant un col·loqui en què també han intervingut la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, i el secretari autonòmic d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Francisco Rodríguez Mulero, que l’Acord del Botànic “aposta per un nou model productiu com a requisit imprescindible per a l’eixida de la crisi i la generació de benestar a llarg termini”, a través de “la recuperació de l’agricultura valenciana” i de “l’impuls a la transició ecològica del model productiu”, ha recordat.
Tot i que la Diputació no disposa de competències directes en matèria d’agricultura, la vicepresidenta ha incidit que com a institució gestora “rebem demandes tant dels nostres alcaldes i alcaldesses com de la Generalitat Valenciana”. En aquest sentit, ha avançat que, des de la corporació, es crearà un grup de treball de municipis cap a l’agroecologia dins de la Xarxa de Municipis Valencians Cap a la Sostenibilitat” i ha posat èmfasi en el suport de la Diputació “a la creació d’horts urbans amb una clara tendència cap a la producció ecològica”. Així mateix, també ha posat de manifest que “s’està treballant en la confecció d’una plataforma informàtica que unifique tots els bancs de terres municipals per a facilitar l’accés dels interessats a la terra disponible de les comarques valencianes”, ha apuntat.
