Aquest divendres, l’editor de La Veu, Moisès Vizcaino ha participat en la taula redona ‘El valencià en els mitjans de comunicació digitals. Situació actual i perspectives de futur’, inclosa en la IV Jornada sobre mitjans de comunicació en valencià organitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua al Saló de Graus Enric Valor de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.
També han participat en aquest esdeveniment la redactora de l’agència Europa Press, Núria González, i la directora d’InfoUniversitat de la UV, Remei Castelló. L’acadèmic Eduard Mira ha sigut l’encarregat de presentar i moderar el debat. Si voleu podeu visionar el resultat d’aquesta trobada al complet en el següent enllaç.
En la intervenció, Vizcaino ha destacat el començament de l’aventura de La Veu, que s’inicia al començament de 2013, amb un pensament clar, i agafant la idea sobre la política que divulgà Joan Fuster: “El periodisme o te’l fas tu, és a dir se’l fa el poble valencià, el fem els valencians, o ens el fan des de fora”, amb la qual cosa ha parlat del somni de qual parteix aquest projecte comunicatiu, un dels deu conceptes que determinen l’estructura vertebral d’aquesta proposta d’un diari íntegrament en valencià fet al País Valencià. Del que es desprén una altra d’aquestes paraules definitòries que és aquest valencià, perquè “la Veu és periodisme en valencià per conviccions” tal com ha afirmat Moisès Vizcaino.
Taula redona. Foto: La Veu.
Vertebració del País Valencià
L’altra característica destacada per a aquest projecte comunicatiu és el país, segons l’editor, perquè “La Veu és periodisme de país, per a vertebrar el País Valencià”, això sí, trencant amb el provincialisme perquè “ha fet molt de mal a la consciència i per a les conviccions dels que volem ser valencians”. La dignitat, un altre punt important que ha destacat en la seua intervenció, perquè “el periodisme és per a canviar la societat i per a millorar-la”.
La comunicació, tal com ha explicat Moisès Vizcaino, és qui se la juga en el segle XXI, perquè “¿per a què volem alumnes que saben valencià, si després seran enginyers de carreteres i mai podran fer un projecte de carreteres en valencià?, seran advocats i no podran fer un judici en valencià? o seran notaris i ho faran quasi que tot en castellà?”.
També ha ressaltat el treball en equip que suposa la feina diària d’un mitjà de comunicació, així com el concepte d’agermanar per connectar la ciutadania, en altres paraules “fer periodisme per agermanar lectors, ajuntaments, comarques, les universitats valencianes, i per a crear xarxa. La Veu té en la seua mirada el mapa del País Valencià”.
Corredor mediàtic
L’altre concepte que ha destacat Vizcaino ha sigut el d’enllaçar, per demostrar així la necessitat d’un corredor mediàtic entre els territoris de parla catalana “¿quin sentit té fer un diari en català al País Valencià si no treballem amb consciència per crear el corredor mediàtic català-valencià-balear?”.
A més, ha destacat el treball diari que suposa fer créixer un mitjà de comunicació, per això reconeix que “hem intentat i hem plantat una xicoteta llavor que, a poc a poc, va creixent i que algun dia ens agradaria que fóra una olivera de grans dimensions”, perquè “no només estem parlant de fer un diari en valencià al País Valencià, sinó de crear un grup empresarial valencià de la comunicació”.
L’últim concepte posat en valor per part de l’editor de La Veu ha sigut la missió d’aquesta que és “convertir-nos en el referent del valencianisme mediàtic de progrés”.
Públic assistent. Foto: La Veu.
Periodisme de qualitat
Pel que fa a reptes de futur, Moisès Vizcaino ha recordat que “La Veu existirà sempre que siga capaç de complir el pla d’empresa que tenim per a cada any”, per això el finançament s’ha de tenir molt en compte. També es proposa aportar valor ja que considera que “el futur del periodisme és que ens conte coses de qualitat i jo crec que ens cal a les societats avançades tenir referents, referents de periodisme que conten coses de qualitat”.
“Periodisme amb consciència de País Valencià”
També ha fet una declaració d’intencions, perquè un altre dels propòsits d’aquest projecte comunicatiu és canviar el sistema comunicatiu valencià, en paraules de Vizcaino “no només estem ací a La Veu per a fer periodisme en valencià, estem per a fer periodisme amb consciència de País Valencià que és una cosa diferent”.
I també ha recordat que el periodisme en llengua pròpia “necessita de mitjans de comunicació públics que tinguen per objecte tot el país i que reflectisquen a la resta de mitjans de comunicació privats que existim en el mercat comunicatiu”.
Per la seua banda, Núria González, d’Europa Press, ha posat en valor que són “l’única agència de notícies d’àmbit nacional i internacional que fa notícies en valencià des de fa ja 20 anys”, però no sols en el País Valencià, sinó que també compten amb serveis diferenciats amb llengua pròpia a Galícia, al País Basc, Catalunya i Astúries.
L’última en intervindre ha sigut Remei Castelló, la directora d’InfoUniversitat de la UV, qui ha destacat el salt al món digital de l’antic periòdic de la UV (Nou DiSE), que ara s’anomena InfoUniversitat. En aquest nou mitjà, Castelló ha destacat que es van trobar davant un repte per canviar les pautes de treball, així com la inclusió de continguts multimèdia. Ha acabat el seu parlament de manera esperançadora recordant que “ara és el moment de sumar i tirar endavant, el camí més difícil ja està passat”.
Intervenció de Vicent Partal. Foto: La Veu.
En el moment del debat, Moisès Vizcaino ha volgut posar en valor el treball dels mitjans de comunicació i més encara dels periodistes valencians, ja que ha reconegut que “ací tenim gent preparada i formada per a fer ‘in situ’ periodisme, però per a això fan falta diners” perquè ha recordat que els lectors en internet, la gran majoria no volen pagar pels continguts, per la qual cosa ha reconegut que és molt important donar suport econòmic als mitjans. I a més, ha recordat també que “no és fàcil la llibertat d’expressió en el segle XXI, tenim pressions”.
El desequilibri dels mitjans en paper i els digitals
En la conferència anterior a aquesta taula redona, Vicent Partal, director de Vilaweb, ha mostrat una de les grans limitacions amb què compten els diaris digitals respecte dels impresos, que és el volum de negoci. “Tots els mitjans en paper als països catalans mouen a l’any aproximadament 400 milions d’euros, empresarialment eixe és el volum; tots els mitjans digitals junts en movem com a màxim 10, 400 contra 10”. Per això ha reconegut que tot i l’enorme poder de difusió i velocitat, així com de la influència de què gaudeixen els digitals, qüestions com aquesta limiten la capacitat dels mateixos.
Conclusions de la IV Jornada
Una de les conclusions a què s’ha arribat en aquesta jornada ha sigut que la presència del valencià en els mitjans de comunicació escrits i digitals ha experimentat un increment en els últims dos anys, però encara resulta insuficient per a arribar a una normalitat lingüística en l’ús de la llengua pròpia. També s’ha reconegut que tot i que el castellà domina el panorama periodístic valencià, l’era digital ha facilitat l’aparició de molts diaris a través d’internet, molts dels quals utilitzen el valencià com a llengua de comunicació i relació amb els lectors. A més, la premsa en paper ha registrat un increment de pàgines i l’aparició de suplements en la nostra llengua, sobretot arran de les ajudes i subvencions oficials per la difusió del valencià. Aquestes dos circumstàncies s’han destacat com a positives i necessàries pels participants en la trobada.
