La vicepresidenta i portaveu del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, veu “incompatible amb els temps que corren” i amb l’ordenament jurídic, les directrius establides en les ‘Normes de protocol i actuació per a les falleres majors de València i les seues corts d’honor’, que la Junta Central Fallera (JCF) ha actualitzat per a l’exercici 2016-2017 i ha considerat que alguna frase “posa els pèls de punta”.
Així ho ha assenyalat en la roda de premsa posterior al ple del Consell en ser preguntada per les normes arreplegades en aquest manual, que ha dit que el seu departament estudiarà, ja que han tingut coneixement d’ell a través dels mitjans de comunicació, i faran les recomanacions corresponents, ja que considera que “açò no s’adequa a les polítiques públiques d’igualtat”, que són la base d’una societat democràtica, ni pel que fa a les relacions personals ni en les socials.
Evitar transparències i escots “excessius”
Algunes de les directrius del document, que podeu consultar en el següent enllaç, són que s’ha d’evitar les transparències i escots “excessius”, vestir faldilles d’una longitud mínima a l’altura del genoll, utilitzar preferentment talons, limitar l’ús de texans i ser “extremadament curoses” en les xarxes socials. A més, contempla la possibilitat que si la indumentària que porten “es considera indecorosa o no apropiada per a l’acte a què s’assisteix, l’acompanyant que les arreplegue tindrà la facultat d’obligar-les a canviar-se i, en cas de negativa i prèvia consulta amb la Vicepresidència corresponent, deixar-les en els seus domicilis”.
La roba “protegeix del fred”
Preguntada per unes declaracions del secretari de la JCF sobre que les normes són per a “protecció de la xica”, Oltra ha ironitzat amb el fet que la roba “en general, protegeix del fred” i ha insistit que “el que protegeix les dones és la llibertat no la vestimenta, i és que puguem anar vestides com ens done la gana sense que puga tenir més conseqüències que les de poder constipar-se”. I ha recalcat: “La longitud de la faldilla no depèn de ningú més que d’aquell o aquella que se la posa”.
La vicepresidenta ha fet notar que el que es jutge la imatge de les dones i no la dels homes no és una qüestió del món faller, sinó que “forma part de les relacions no igualitàries en la societat en què vivim”, una situació que s’està intentant canviar des del seu departament. En aquesta línia, ha recalcat que no és “bo” que es donen diferències entre la normativa per a dones i per a homes i ha apuntat si caldria preguntar-se si, “a aquestes altures de segle”, es poden donar indicacions sobre la vestimenta privada d’una persona –no en relació amb la indumentària tradicional– “més enllà del que un esdeveniment puga exigir d’etiqueta”.
Així, ha considerat que “una cosa és que es facen orientacions sobre indumentària” tradicional amb un sentit de “preservar” eixes tradicions, i una altra sobre vestimenta privada, per la qual cosa ha opinat que les normes de la JCF “van més enllà de l’etiqueta” i envaeixen competències personals.
S’estudiarà el document
Per açò, i encara que no es tracta d’una competència del Consell, la consellera d’Igualtat ha indicat que el seu departament estudiarà el document i traslladarà les seues consideracions a qui siga competent -entre ells a l’Ajuntament de València- perquè creu que s’estableixen “marcs de dominació i més enllà de justificació del que no és justificable”. “És per a llegir-ho tranquil·lament, estudiar-ho bé”, ha dit, i ha subratllat que hi ha frases com la que l’acompanyant de la fallera puga obligar a un canvi d’abillament que “posen els pèls de punta”.
“Qui és l’acompanyant per a dir a una dona que ha de canviar-se?”, s’ha preguntat, per a afegir que aquesta manifestació “entra perillosament en els marcs de les relacions de desigualtat, possessives, de supremacia sobre les dones que el Consell rebutja”.
