Redactaveu / València.
La Universitat de València (UV) presenta, dilluns vinent, un llibre que recorre l’origen i el significat dels camps de concentració que els militars franquistes van establir en la comarca de la Vall d’Albaida durant la Guerra Civil i la postguerra, amb la intenció de “rescatar de l’oblit les víctimes d’aquesta forma de violència política”, com ha relatat l’autor, Josep Màrius Climent.
La publicació analitza els mètodes “esclaus” que van emprar els militars en els camps i els objectius polítics que perseguien amb ells, a més d’abordar l’impacte del treball forçat en la comarca i el procés d’institucionalització d’aquests “espais punitius” del franquisme, segons fonts de la Conselleria de Justícia.
En El treball esclau durant el Franquisme. La Vall d’Albaida 1939-1947, l’historiador valencià relata com la dictadura va tractar de “controlar, aprofitar i reeducar l’enorme massa de presoners de guerra que va arribar a capturar durant el conflicte”.
El llibre es presentarà dilluns 21 de novembre a les 19 hores en la seu de la Societat Coral el Micalet, a València, i ha sigut editat per Publicacions de la UV amb el suport de la Conselleria de Justícia per a “reconèixer un aspecte poc conegut de la repressió franquista”.
Per a açò, l’autor aprofundeix al llarg de més de 250 pàgines en l’estudi de l’origen i la significació dels camps de concentració, a manera de contribució historiogràfica amb “una important dimensió cívica: rescatar de l’oblit les víctimes d’aquesta forma de violència política”.
El treball de Josep Màrius Climent va ser distingit recentment amb el Premi Joan Coromines de recerca en la 28 edició dels Premis Miquelet de la Societat Coral el Micalet.
El secretari autonòmic de Justícia, Ferran Puchades, ha destacat la importància del projecte historiogràfic per a “honrar la memòria dels valencians que van ser forçats a participar en els batallons de càstig franquistes”.
Sobre aquest tema, ha apuntat que l’avantprojecte de la Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat inclou “un reconeixement específic per a les persones que, en la seua lluita pels drets i les llibertats, van ser obligades a fer treballs forçats durant el franquisme”.
Al mateix temps, l’esborrany de la normativa estableix que la Generalitat “impulsarà actuacions per a fer coresponsables de les mesures de reconeixement i reparació del dany les entitats que van utilitzar els treballs forçats en el seu benefici”, segons ha explicat el responsable del departament.
