La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) es promulgà el 23 de novembre de 1983 pel Govern de la Generalitat Valenciana. Partia de zero, ja que fins a aquell moment no hi havia cap reglament aprovat que regulara el dret de la ciutadania a fer servir el valencià amb normalitat i l’obligació de les administracions perquè aquest dret fóra efectiu. Escola Valenciana demana “redefinir-la i millorar-la” i Intersindical Valenciana considera que s’ha de promulgar una Llei d’Igualtat Lingüística.
Per la seua banda, Escola Valenciana ha fet balanç de la situació lingüística: “la LUEV és una llei imperfecta, va nàixer amb grans mancances i no ha servit per promoure l’ús social del valencià més enllà de l’àmbit educatiu, com tampoc ha establert sancions a les vulneracions dels drets de tots els valencians i valencianes”, ha expressat el portaveu d’aquesta entitat, Vicent Moreno.
La reunió mensual de les coordinadores comarcals que formen Escola Valenciana ha tingut lloc a l’Ajuntament d’Alacant per commemorar la LUEV, popularment coneguda com la “llei d’Alacant”, perquè fou aprovada a aquesta ciutat en 1983 amb la intenció d’evitar conflictes amb els secessionistes lingüístics.
Manifestacions
L’entitat celebra l’aniversari de la LUEV amb manifestacions que conviden a reflexionar sobre el paper decisiu que hauria d’haver desenvolupat. “Aquesta normativa necessita un impuls i una veritable Llei d’Igualtat Lingüística que la complete”, segons ha declarat el president d’Escola Valenciana, qui ha afegit: “L’objectiu és revertir el procés de substitució idiomàtica en pro de la convivència harmònica entre les dues llengües cooficials en contacte, es tracta d’afavorir la normalització, de respectar els drets dels valencians i valencianes de tot el nostre país, tant si viuen a Vinaròs com a Muro, Elda, Oriola, Requena… La ciutadania té el dret de parlar valencià i no ser menyspreat, les administracions públiques estan per vetllar l’acompliment de la LUEV i no ho estan fent; ens cal una gran empenta”.
L’exemple de l’alcalde de Soneixa
Escola Valenciana ha volgut remarcar la iniciativa de l’alcalde de Soneixa, Benjamín Escriche, de defensar l’ensenyament en valencià i la necessitat que els xiquets conegueren “la seua identitat com a poble” i “la nostra llengua” en el plenari de novembre d’aquest municipi castellanoparlant. Així, Vicent Moreno ha exposat que “la LUEV pateix d’un inconvenient ben gran: exclou d’aprendre valencià l’alumnat d’escoles ubicades en zones de predomini lingüístic castellanoparlant” i, en conseqüència, “resta oportunitats laborals i priva de l’enriquiment personal de conèixer la llengua i la cultura del país del qual formen part”, cosa que “no té ni cap ni peus, tenint en compte que ens movem en un món global que requereix de persones plurilingües; ja ho va dir la professora Carmen Agulló en el lliurament de guardons d’Escola Valenciana: L’alumnat ha de saber que no som únics en el món i eixe arrelament al medi ens fa ser solidaris. Es pensa que reivindicar la pròpia llengua i la pròpia cultura és un símbol de localisme, però és tot el contrari: quan tu t’estimes la teua llengua és quan comprens que hi ha altres països, altres llengües, altres cultures i, per tant, les respectes i les comparteixes”.
Intersindical Valenciana reclama una Llei per la Igualtat Lingüística
Intersindical Valenciana considera que, 33 anys després de l’aprovació de la LUEV, cal que es promulgue una Llei d’Igualtat Lingüística. Per al Sindicat, l’actual llei és obsoleta, no ha donat els resultats esperats i no garanteix els mateixos drets lingüístics per a tota la ciutadania. Per aquest motiu, des d’aquesta organització es demana al Consell que prioritze l’aprovació d’aquesta Llei d’Igualtat Lingüística en l’actual legislatura.
La nova llei hauria de garantir els drets i deures lingüístics i definir uns objectius clars per avançar en el procés de normalització lingüística al País Valencià, tal com manifesta el sindicat a un comunicat. Al mateix temps, des d’Intersindical Valenciana també es considera que cal actuar en tots els àmbits socials, laborals, culturals i econòmics per complementar-la. Un dels àmbit en què s’ha de treballar especialment, segons aquesta organització, és l’establiment de la competència lingüística per a l’accés a la funció pública valenciana.
