La Gramàtica de la ‘flexibilitat’ arriba a les llibreries

L’IEC presenta un tractat gramatical “col·lectiu” més descriptiu que prescriptiu

ACN / Barcelona

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat aquest dimecres la nova ‘Gramàtica de la llengua catalana’, coincidint amb l’arribada del tractat a les llibreries del país. L’obra actualitza i amplia el corpus gramatical vigent de Pompeu Fabra i ho fa prioritzant la descripció a la prescripció i ampliant la norma a les varietats lingüístiques de tots els territoris.

“No parlem mai de correcte o incorrecte, sinó d’adequació o no adequació”, ha assenyalat sobre l’esperit de l’obra un dels seus coordinadors, Manuel Pérez Saldanya. Els responsables de la Secció Filològica de l’IEC han destacat hui el caràcter “col·lectiu” d’una obra en què s’ha treballat els últims vint anys i que vol ser “representativa de tots els parlants, donant compte de tot el que comparteixen, perquè s’hi identifiquin”.

La nova ‘Gramàtica de la llengua catalana’ ja és una realitat, després de més de vint anys d’elaboració “col·lectiva” a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’obra que ha arribat aquest dimecres a les llibreries catalanes –i que té un marge de quatre anys per a aplicar-se− s’ha elaborat, segons la presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, Maria Teresa Cabré, “amb la mirada posada en tota la gama de registres de tots els territoris”, sense donar prioritat a cap dels seues variants dialectals. 

Mantenint “l’esperit” i el corpus de la normativa fins ara vigent de Pompeu Fabra, el nou tractat n’és una versió ampliada que vol donar resposta a qüestions que el lingüista “no va plantejar o tot just va poder apuntar molt esquemàticament”, apunten des de l’IEC. Les principals novetats són, doncs, en la manera de presentar la norma, ja que es prescindeix de la dicotomia ‘correcte/incorrecte’ i s’ofereixen diversos nivells d’adequació atenent al context formal i de variació dialectal. 

“Però que sigui flexible no significa que no prescrigui”, ha volgut puntualitzar una de les coordinadores del volum, Gemma Rigau. En tot cas, és una prescripció més laxa i oberta que recorre a les fórmules de construcció “adequat, acceptable, preferible, pròpia, etc.”. 

Una visió “representativa” de tots els parlants del català

Al parer de l’altre coordinador de l’obra, Manuel Pérez Saldanya, això ofereix una visió “representativa de tots els parlants del català” i n’afavoreix la identificació. Saldanya ha subratllat que el text “dóna compte i potencia la unitat de tot el que compartim, però també la diversitat lingüística a tots els nivells, el fonològic, el morfològic i en la sintaxi, l’aspecte més innovador”. 

Un exemple del tractament de formes pròpies de registres diferents pot ser el de les combinacions pronominals. La flexibilitat es resumeix en aquest exemple: “Es contemplen i són tant el ‘li’n’ i ‘li ho’ –“Li’n falta una” i “Li ho diré”− com el ‘n’hi’ o ‘l’hi’ –“N’hi falta una” i “L’hi diré”−, encara que en els registres formals són més habituals ‘li’n’ i ‘li ho’”.

Quant a la incorporació de solucions lingüístiques “avalades per la tradició i el prestigi social”, n’és un exemple l’acceptació dels usos que fa cada parla de les preposicions ‘per’ i ‘per a’ davant d’infinitiu quan expressen finalitat. En la nova gramàtica, les dues formes són acceptades. 

Més enllà d’exemples concrets, Maria Teresa Cabré ha convingut que la nova gramàtica permetrà “desfer reduccions i simplificacions” del saber popular, que sovint “exclou de la llengua tot allò que no pertany a la variant dialectal d’un mateix”. Si volem fer pinya, hem de considerar nostres, encara que sigui de la nostra competència passiva, les altres varietats lingüístiques”, ha reflexionat. Cabré ha conclòs que la nova norma contribuirà a la identificació amb la llengua de tots els territoris i ha argumentat que darrere del nou reglament hi ha “una descripció de la llengua real que es fa servir” a partir del corpus textual de la llengua escrita fins als anys 90 i dels treballs de lingüistes de tots els territoris al llarg dels darrers anys. 

Un treball col·lectiu

Des de l’IEC han emfasitzat hui que la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ no és, a diferència del precedent de Pompeu Fabra, una obra “d’autor”, sinó un treball col·lectiu. Pensada com la gramàtica normativa “de referència del segle XXI”, el volum s’ha elaborat durant 20 anys des de la Comissió de Gramàtica i la Secció Filològica de l’IEC, amb la participació d’experts externs. Els directors de l’obra són els citats Gemma Rigau i Mauel Pérez i el traspassat Joan Solà, que va morir abans de la finalització del projecte i per a qui hui han tingut paraules de record des de l’IEC. 

Més enllà del volum complert i extens de la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ (conté 1.481 pàgines i es ven per 74 euros), l’IEC està redactant ara una edició de butxaca del tractat, que portarà per títol ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’. L’obra podria estar disponible a finals del 2017.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat